CASA

Un relat sobre la impactant bellesa de les coses comunes, l’amor entre generacions i la petjada inesperada que deixem en els qui més volem.

«?Tu saps què hi havia abans?
?Abans de què?
?Del blat.
?Bosc. Abans hi havia bosc.
?I abans, avi?».

Mika té set anys i sap coses que els grans han oblidat.

Sap que hi ha preguntes que no es contesten amb paraules. Que hi ha silencis que diuen molt més del que callen. I que alguns llocs guarden una cosa que no es veu. Però, sobretot, Mika sap mirar com li ha ensenyat el seu avi. Al seu costat, aprèn a escoltar allò invisible, a anomenar allò que no es diu ia entendre que hi ha vincles que no es trenquen.

Mentre els adults intenten ordenar les seves vides, entre la nena i la persona gran creix un llenguatge propi, fet de gestos i de secrets compartits. De màgia. D’arbres, de bosc. De vida.

Hi ha històries que no parlen del que passa, sinó del que roman. I hi ha coses que, encara que no les veiem, hi segueixen.

Un relat sobre l’amor entre generacions i la petjada que deixem en els qui més volem. Una novel·la sobre el que roman.