DESCRIPCIÓ DEL MÓN

En paraules d?en Jordi Vintro´ (president del jurat dels Jocs florals 2026): «el llibre ve a ser un tractat filoso`fic que exposa el principi de la immobilitat de Parme`nides (el Concepte e´s l?Eternitat) per tot seguit negar-lo en sis cants que il·lustren la natura calidosco`pica del mo´n tal com el percebem. (…) Els cants consisteixen ba`sicament en enumeracions heteroge`nies, compactades amb una ironia esple`ndida, d?elements diguem-ne mundanals. Aixi´ passa revista, per exemple, a la veritat canviant, a les espe`cies vegetals, a les maneres d?entrar i sortir del mo´n (i el que ens hi trobem entremig), al comenc¸ament i al final del mo´n (si e´s que el mo´n te´ tals coses)»

La Blanca Llum Vidal en diu: «em sembla un llibre d?origen, de principi, gairebe´ una prega`ria iconoclasta, els tocs de timbal de matinada anunciant que tot arriba i comenc¸a. (…) Em sembla magistral, per cert, l?abse`ncia de jo. Sortir d?un mateix per ser part del plural no e´s tan fa`cil com sembla. (…) M?hi sento molt a prop, d?aquesta manera de dir les coses, de tocar el mo´n, d?anar-hi passant, d?aturar-se a berenar a una vorera qualsevol que de cop e´s un espai important i una mica sagrat.»

Del Mont Vento´s a Terry Riley, de Vallclara a Agne`s Varda, de Portbou al peix daurat de Klee, quin viatge! Felic¸ l?entusiasme de qui s?atura, es meravella i gaudeix de cada raco´ i cada detall que el mo´n, a pleret, ens ofereix.