EL DIA QUE VA MORIR EN NILS VIK

«A un quart de sis del matí, en Nils Vik va obrir els ulls i l?últim dia de la seva vida va començar. Es va quedar al llit entre el somni i la vetlla, confiat que es tornaria a adormir com solia passar. ¿Què havia somiat? Una mà que li passava pels cabells, dits que li recorrien les galtes, una veu que li arribava amb la foscor. ?T?espero a baix, amor?».



Al cor de Noruega, un transbordador salpa silenciosament d?un moll; així comença l?últim viatge d?en Nils Vik, un home normal i corrent amb una feina aparentment senzilla: transportar gent d?un cantó a l?altre del fiord i retornar-la a casa sana i estàlvia. I avui, un dia plujós del mes de novembre, s?ha despertat sabent que és el seu últim dia a la terra. És vell, la seva dona Marta va morir fa temps: la mort és una bona notícia. Aquest matí es lleva, esmorza, renta els plats, es vesteix i endreça la casa. Després baixa cap al seu vaixell, com cada dia des que va fer els catorze anys. Per a gran alegria, allà el rep la Luna, la gossa que fa vint-i-cinc anys que és morta. I aquest últim viatge a través del fiord es converteix en un viatge en el temps; un per un, tots els seus antics passatgers pugen a bord, ressuscitats per un moment de l?altra vida per acompanyar en Nils Vik fins a la destinació d?aquest viatge final.