EL RIU DE LES DONES.

El riu de les dones recull les veus d?una vintena de padrines per descriure la vida quotidiana al Pirineu del segle XX. Més enllà d?una visió estàtica s?hi poden llegir detalls dels canvis socials viscuts. La perspectiva de les àvies serveix al lector per apropar-se a la part silenciada de la història, aquella perspectiva real i alhora, sovint, invisible: La casa, el treball, l?educació, l?alimentació, la higiene, la salut, la migració, l?economia domèstica, les festes, la gastronomia, etc.

El riu de les dones és una mirada enrere des del present. És un testimoni cosit a partir de moltes experiències i anys viscuts. A través de les vides de les àvies ens podrem apropar a un territori conegut per tothom a nivell turístic però moltes vegades desconegut a nivell humà.
Les padrines entrevistades van néixer entre el 1912 i el 1952. Totes tenen en comú haver viscut un món rural d?alta muntanya en procés de canvi. Totes elles, però, tenen la seva pròpia visió i unes vides particulars. Algunes encara treballen amb afany el seu hort i viuen en cases antigues amb el terra de fusta. D?altres van abandonar fa temps el paisatge que les va veure créixer i s?han traslladat a llocs urbans, ben a prop dels serveis sanitaris i de les comoditats modernes.

A través del llibre podem conèixer una societat en transició, una societat que fa molts anys que és en procés de transformació i que diu adéu a marxes forçades a aquella manera de viure ancestral, on les famílies treballaven per l?autosuficiència, on els productes es collien i s?elaboraven a l?entorn del nucli més proper. Les mirades nostàlgiques s?entrecreuen amb les valoracions positives dels avenços tecnològics i de benestar. Les seves paraules ens trencaran els esquemes dels que veiem la muntanya amb romanticisme. Parlarem de nosaltres, en definitiva, de com ens ha canviat les nostres vides la globalització, el progrés i els canvis accelerats que comporta.