ESCENARIS

«Segons ell a les estrelles no hi ha corrupció, tot és de foc, net i desinfectat. Deu ser que són lluny, penso jo, però és igual, encara que sigui perquè són lluny té raó».



Transporto, passejo les paraules. Creixen a les muntanyes, respiren als descampats, es dilueixen a l?horitzó, es mullen als rius i els pantans. Miro de reconnectar el meu idioma amb el món, de recarregar aquesta llengua mig morta. Abans, els actors buscàvem la pronúncia anant als pobles. Ara val més no baixar del cotxe, de manera que busco l?expressivitat enfosquint l?idioma als túnels i fent-lo volar als ponts, refredant-lo a la neu i salant-lo a la costa. Cremo les frases com si me les fumés. Aspiro el paisatge per inflamar-les. Abaixo les finestres i recito amb l?olor de la terra i el blat després de la sega, amb l?amargor de la fullaraca cremada o amb l?aire carregat de les tempestes d?estiu. Exposo les paraules als llamps, les enterro, les socarrimo al sol, les punxo amb troncs carbonitzats després de l?incendi d?un bosc, les dono a mastegar als animals. Les industrialitzo, les poligonitzo, les embruto als abocadors i les sacrifico als escorxadors, les refrego per terra, les deixo en remull com el meu pare feia amb el bacallà.



«Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l?expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana», Joan Flores Constans