LA CARN DELS ÀNGELS

La carn dels àngels s?inicia amb una imatge que al·ludeix a la creació del Paradís, que Merini considera que té l?origen en un amor desconegut (ni humà ni diví, sinó potser l?amor foll) que, en un moment donat, quan la terra es va refredar, va alliberar les seves ales de l?escorça terrestre i van aparèixer, més enllà de les creences bíbliques, les ales dels àngels.
Són àngels que tenen l?essència terrenal, nascuts de l?escorça terrestre i també d?un desig amorós, que els permet ser a voltes ?àngels ofesos?, ?àngels de llum?, i ?pols amorosa i rastre d?alè diví, pulmó de desig, flor que creix en la carn, flor que s?identifica amb el jo i es situa al centre de l?amor.

Confusió de plans estàtics, eròtics, fixos,
d?existències asimètriques,
de pol·lucions nocturnes,
de flors de l?absència oblidada.
Heus aquí la terra sense drets humans,
heus aquí la terra del pecat.
Barreja de sangs de dues ocasions perdudes,
un paradís oblidat.
Les meves mans han ofegat l?anyell,
el pecat m?ha partit en dos,
el sentit ha actuat sobre l?ànima,
l?ànima ha mort en el sentit.
Però fins i tot llavors el dimoni fet esperit
trenca les aigües del sacrifici,
i el crit no és humà ni diví:
és el crit d?horror
de qui sent que s?acosta el seu infern.