MIRACLES I ESPECTRES

L?aparició inesperada d?una marededéu de formes sospitoses; el rector que engendra un ésser angelical; la meuca melosa a qui fan un sentit homenatge; l?enterramorts del tractor que amaga passions inconfessables; el faldiller que conversa amb el seu mixonet; les guineus, els gossos, els gats i altres bestioles que busquen recer a l?empara de la lluna; els amants insensats que enfolleixen per les males llengües; la Lulú que descobreix la marihuana; el sorprenent dia en què el cor del poble emmudeix… De tot això, i més, parlen les narracions de Joan Barceló aplegades a Miracles i espectres, una autèntica meravella de llengua, lirisme i humor que capta unes formes de vida rural avui en extinció.

A l?ombra de la Serra Roja, el poble de Vacalforges i els seus habitants singulars, de bellesa feréstega i universal, són escrutats amb mirada sarcàstica per l?autor de Menàrguens, que en fa un dels mites literaris més rellevants de les lletres catalanes de les darreres dècades.

El poble natal i els seus habitants es converteixen, mitjançant aquesta operació, en matèria literària i esdevenen un relat universal sobre la condició humana, sobre una societat hi­pòcrita fonamentada en uns valors ficticis, que postula però que no practica, imposats pels poders hegemònics justificats en els bons costums, la tradició, la moralitat, etc. Andratx Badia-Escolà al pròleg.