MOSAIC

Mosaic és l?únic llibre que Caterina Albert va escriure en primera persona. Aquesta vegada el camí no el fa la imaginació: són episodis d?infància, impresos tan vivament en la memòria que esclaten amb frescor quan l?autora, a prop de complir vuitanta anys, els rescata, com faran més tard les seves germanes Nathalie Sarraute o Alice Munro.

Per què tornar a la infància? Pel plaer de retrobar les coses que has estimat en aquest món, siguin l?àvia o una gallina. I per refer el camí que va de la prehistòria individual, en què una criatura de quatre anys es rebel·la per defensar el seu albir, a l?exercici conscient d?un art que nia en tu i et transforma per poc que el deixis.

Publicat el 1946 en una versió reduïda, Mosaic III apareix avui amb disset peces inèdites retrobades per Blanca Llum Vidal i Agnès Prats a l?Arxiu Municipal de l?Escala. És una excavació en la intimitat, aquest fonament invisible que precedeix tota gran obra i on es construeix la llibertat interior. En femení, malgrat el pseudònim que Caterina Albert no va abandonar mai ? com qui fa un últim pam-i-pipa: en masculí m?aixeco les faldilles.