QUAN SONAVA LA SIRENA

«”Quan sonava la sirena. Bombardeig de les centrals hidroelèctriques dels rius Flamisell, Noguera Pallaresa, Segre i Éssera entre els anys 1937 i 1938″ és l’encertat títol escollit per parlar-nos d’un bienni en què la població civil visqué martiritzada per la penúria i les bombes, dirigides a objectius militars estratègics, com ara la paralització dels centres productors d’energia, però que acabaren afectant de manera important la població que vivia a prop. El treball ens situa a les primeres dècades del segle xx, amb la revolució tecnològica que representà la producció hidroelèctrica a gran escala i el seu transport a distància. Va ser llavors quan les valls del Pirineu, Prepirineu i la plana de Lleida van adquirir protagonisme, atraient un flux inèdit d’inversions i de treballadors, amb un impacte indubtable en la transformació econòmica i social de tot Catalunya.
A partir d’aquesta necessària i ben sistematitzada introducció, el llibre aprofundeix en l’impacte de les hidroelèctriques en la societat, la seva importància estratègica en temps
de guerra i com esdevingueren l’objectiu dels bombardejos de l’exèrcit revoltat, de la mà de la Legió Còndor i de l’Aviazione Legionaria italiana.
Al llarg d’un fil discursiu molt ben travat, l’autor ens presenta ?a partir de la utilització eficient de tota mena de fonts? una relació completa dels bombardeigs patits per aquestes instal·lacions durant la Guerra Civil i dels refugis que els ajuntaments i les mateixes instal·lacions van posar a l’abast dels treballadors i la població ?a onze centrals i a l’estació de transformació de la Pobla?, en el marc de la col·lectivització de les empreses elèctriques esdevinguda els primers moments, tot il·lustrat amb profusió de fotografies, plànols i croquis, d’indubtable interès tant per als coneixedors com per als profans.»
Del pròleg de Conxita Mir Curcó