TOTS ELS CONTES 2

?Víctor Català és patrimoni literari de la humanitat. Així com Shakespeare, que a Anglaterra no hi cap i necessita el món per expandir-se, Víctor Català a Catalunya no hi cap, és de tots els humans.? Així la veu Enric Casasses, que n?ha editat la poesia, i així la veiem a Club Editor, on recuperem els seus contes en quatre volums.

Aquest aplega els de la belle époque, contemporanis d?Un film (3.000 metres). Alguns són breus i insinuants com un croquis, altres tenen el parament complex d?una novel·la. La diversitat d?espècimens humans hi és extrema i l?autora els observa quan la seva natura profunda topa amb l?ordre de les coses. Molts d?ells cometen crims sense deixar de ser innocents. La infància hi és protagonista, i la Lolita gitana de L?esfinx es grava tan endins de la memòria com el marrec incendiari de Conversió o els petits sàdics de La Mare Balena.

?El que es posa al centre, el que es mostra amb tota la seva fragilitat i amb tota la seva nuesa, el que s?obre com una magrana, és la humanitat compartida. Una humanitat malmesa o ferida, però no perduda. Potser és per això que l?autora té una orella tan prodigiosament entrenada, una orella que dóna lloc a una de les mines lingüístiques més exuberants de la literatura catalana ?perquè les vides són embolic i garbuix i perquè cal molt de detall i matís per poder dir-les.? Així la veu Blanca Llum Vidal, autora del postfaci que clou aquesta segona i fabulosa tongada de contes de Caterina Albert i Paradís.