UN PI DOS LLEDONERS, UNA OLIVERA

Tancat a Vil·la Joana, la casa on Jacint Verdaguer va passar els seus últims dies, un escriptor comença un dietari. Aviat, la literatura i el lloc es confonen en un encreuament de discursos inconnexos, superposats, per on l?autor transita mig adormit i en sandàlies, sense estridències ni pretensions, conscient que allò menys interessant del text és ell mateix i el més interessant, el camí de sortida que el porta a mirar cap enfora.

Després de l?acidesa de Lear (Premi Born 2016) i de la radicalitat fragmentària de Body sushi (Arola, 2017), Meseguer construeix un text minimalista, aparentment intranscendent, que creix imperceptiblement, com un bosc. Una finíssima paròdia de l?autoficció, de les novel·les de residència d?escriptors, i dels excessos d?ego de la literatura actual.