Grup de lectura NL. Els crims de la mel. Amb l’escriptor Pep Coll

Grup de lectura NL. Els crims de la mel

Tertúlia literària amb la participació de l’escriptor Pep Coll

Compartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits

DISSABTE 14 DE JUNY >> 19:00H. 

Per assistir a la tertúlia, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«He mort un gitano. Ahir a la nit. Em robava la mel.» 

En Pep Coll era un nano quan va tenir lloc el crim del gitano, un de tants assassinats amb escopeta de caça comesos al Pallars de postguerra. Un episodi real que l’escriptor de Pessonada ha transformat en la novel·la que dissabte 14 de juny comentarem amb ell al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres: Els crims de la mel.

«Odiem la vida dels gitanos ambulants perquè en el fons els envegem. Els envegem la llibertat de canviar d’horitzons cada dia, la llibertat de no tenir amo, de viure al dia sense preocupar-te de què menjaràs demà. La llibertat de seure a terra, encendre una foguera i dormir sota els estels, com feien els nostres avantpassats al llarg de milers d’anys. Jo diria que fins i tot els envegem la llibertat de collir els fruits directament de la terra i dels arbres sense demanar permís, com si el món fos un bosc comunal sense fites ni vedats. O sigui, la llibertat de robar. Tots una hora o altra hem tingut algun d’aquests desitjos i sigui per covardia, per mandra o per vergonya no els posem en pràctica. Per això els tenim tanta tírria als gitanos.»

1953. Una nit fosca de finals de novembre. Esclaten dos trets als boscos de la zona més despoblada de Catalunya. Un home cau abatut mentre el seu company  aconsegueix fugir. Hores més tard, un innocent es declara culpable davant la guàrdia civil. Encara queden testimonis que recorden aquell cas, a més del sumari judicial, que l’escriptor Pep Coll va consultar per a ficcionar els rumors d’un homicidi sonat, en una novel·la on —malgrat el títol— el crim és el menys rellevant.

«Són així els paios, pensava el gitano, la propietat de la terra els puja al cap i els fa perdre els estreps del raonament. Per a ells, els marges de les finques són més sagrats que els seus morts. Fins al punt que si algun foraster, posem per cas, els plantés a l’hort la pomera de pomes d’or sense el seu permís, el denunciarien igualment als tricornis.»

L’autèntic conflicte del llibre és el xoc entre dues maneres de viure: la dels gitanos, ambulants amb un sentit anàrquic de la propietat, i la dels pagesos, masovers arrelats durant centenars d’anys a una mateixa terra, amb la casa pairal com a institució suprema i un sistema hereditari que lliga al fill gran de la família de per vida, fent del privilegi una condemna.

«…no cal pas insistir en l’amor mai prou valorat del pagès envers la seva terra nadiua. Això no treu que una part d’ell també l’odiés i massa sovint li hagués de fer guerra. Una guerra heretada dels seus avantpassats contra les pedres, els matolls i les males herbes, contra les cuques, els moixons i els animals de bosc que li malmetien les collites. Era una guerra sorda de batalles constants enfront d’uns enemics mai derrotats del tot perquè anualment es reproduïen. Al Rebollé fins i tot les pedres criaven rocs.»

Ambientada en temps de postguerra, l’obra ens donarà l’excusa per parlar de com va ser el franquisme aquí al Pallars, coincidint amb una època gloriosa per la ramaderia, quan cotitzaven a l’alça corders i mules. Un món rural que tot just es comença a transformar quan el lector arriba a les pàgines finals.

«A les capitals de districte com Tremp no hi faltaven els fills de casa bona que, després de patir els estralls dels revolucionaris, acceptaven de grat el càrrec d’alcalde, de cap de Falange o de jutge de districte. Amb un fervor franquista fins i tot superior al dels funcionaris vinguts de les Espanyes, atés que els nadius havien de fer-se perdonar davant del governador civil el pecat original d’haver nascut a Catalunya. Per molt que en els actes oficials intentessin no arrossegar les esses i tancar els llavis en les vocals sospitosament obertes, l’accent els delatava com la ferum de plomes al puput.»

Dissabte 14 de juny comentarem els escenaris reals on es desenvolupa la novel·la. Indrets que per a Pep Coll formen part del seu paisatge emocional.

«El municipi a què pertany la masia, Abella de la Conca, rep precisament el nom del laboriós insecte, i no només perquè els antics pobladors vivien en cases construïdes dins d’una espluga semblant a un abeller. Ha sigut en bona part gràcies a l’energia que els proporciona aquest sucre de muntanya que han pogut sobreviure entre roques, rebolls i pedruscall. Per a aquests pagesos, les abelles i el seu fruit són sagrats.»

Com és habitual, acompanyarem la tertúlia d’un berenar literari, inspirat per aquesta ocasió en Els crims de la mel i en Pep Coll. I gaudirem sobretot d’una conversa propera amb un dels escriptors més estimats del Pirineu català, que porta tota la seva llarga carrera recollint llegendes i històries de la comarca. Autor d’una quarantena de títols publicats, distingit amb reconeixements com el Premi de la Crítica de Narrativa Catalana per Dos taüts negres i dos de blancs, basat també en un de tants assassinats perpetrats al Pallars.

«Les muntanyes s’han enfonsat dins l’ombra i una nit tancada sense lluna ha caigut damunt la vall de Bóixols, esborrant tota distinció entre obaga i solana, penya i bosc, barranc i conreu. Tot es confon en una massa negra. El silenci és tan compacte que fa l’efecte que només a cops de destral podría tallar-se. Els pocs ocells que hivernen al país s’han refugiat dins les bardisses, les aus nocturnes als forats de la penya de Carreu i els insectes dormen sota terra. Com els morts.»

Preu d’inscripció: 10€*
Inclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres

Per assistir a la tertúlia, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.
Si encara no el teniu, podeu encarregar el vostre exemplar o
comprar-lo directament a www.naturallibres.com
També està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús.

*La participació en la tertúlia és gratuïta.
El preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte

El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió. 

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

PEP COLL (1949, Pessonada) és autor de l’excepcional recull de llegendes Muntanyes Maleïdes (1993), però ha excel·lit sobretot com a novel·lista, amb títols com La mula vella (1989), L’abominable crim de l’Alsina Graells (1999), El salvatge dels Pirineus (2005), Les senyoretes de Lourdes (Premi Sant Jordi 2007), Dos taüts negres i dos de blancs (2013), Al mateix riu d’Heràclit (2018), L’any que va caure la roca (2021) i La llarga migdiada de Déu (2021).

Aquesta activitat es realitza amb el suport del Departament de Cultura.