Trobades NL. Bocafoscant de contes siberians: Xerrada antropològica + Lectura + Música khöömei

Bocafoscant de contes siberians

Xerrada antropològica + Lectura de contes tradicionals +  Cant khöömei

Amb l’autor Gerard Canals i amb l’antropòloga Tatiana Vagramenko

Dissabte 21 de juny a les 19:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Hi ha una llegenda, explicada des de temps immemorials, segons la qual fa molt de temps hi havia un orfe que va viure en solitud durant tres anys als peus d’un penya-segat. El vent que s’aixecava de les valls properes xocava contra les roques de les cingleres, i aquestes responien amb els seus tornaveus misteriosos. Ell va escoltar aquells sons durant molt de temps, fins que un dia va començar a cantar imitant la remor del vent entre les roques.»

Els habitants de Tuvà, del cel en diuen pare; de la terra, mare. Les muntanyes són la llar dels seus avantpassats i els boscos i rius ho són dels esperits que habiten entre els vius. És una de les regions més inaccessibles de Sibèria, i dissabte 21 de juny l’explorarem a NaturaLlibres, en un Bocafoscant de contes i música tradicional khöömei, amb l’autor de Contes de Sibèria, Gerard Canals, i amb l’antropòloga experta en cultura siberiana Tatiana Vagramenko.

«Shyaan am! Petits i grans, veniu, veniu a escoltar la història de nostre poble: Quan van ser creats el cel blau a dalt i la terra negra a baix, enmig van ser creats els homes…»

Envoltada per la serralada de l’Altai a l’oest, per la de Tannu-ola al sud, per la de Saian al nord i per la de Sangilen a l’est, trobem una gran estepa solcada de creences, supersticions i llegendes que dissabte 21 de juny ens serviran per conèixer la cultura dels tuvinians, una tribu tradicionalment nòmada, de caçadors que migraven seguint els animals salvatges i de pastors que es movien buscant pastures fresques, menats tots pels esperits de la natura.

«Un d’aquells esperits era Juggertai, el més inclement dels esperits de la taigà, el més cruel, el més malvat. El seu reialme eren els boscos de les muntanyes del nord, que el sol mai no escalfava, on s’obria la porta cap a la terra dels difunts. Cap xaman era capaç d’amansir la seva ira. Sovint, sota la forma d’un cérvol, d’un ant o d’un ren esmunyedís, aquest esperit es deixava veure pels caçadors, que el seguien incautament, aventurant-se enllà de territoris hostils, trobant-se tot d’una en mans de la providència, dels elements implacables de la taigà, posant-se en risc per poder abatre una presa que apareixia i desapareixia entre els arbres com un espectre. Un espectre que els sotjava emboscat per capturar-los l’ànima indefensa i espantada, extraviada en un món que no era el seu.»

Escoltarem la història d’un poble que ha format part de diversos imperis, des del mongol al soviètic, però que ha estat sempre sota el domini dels vents i les neus, la taigà i el desert… Un poble respectuós amb la voluntat de l’os, que tenen per ancestre; el cérvol, que prenen per germà; l’àguila, que els guia per rutes infinites; el llop, missatger dels déus, o el mític lleopard de les neus, que s’escapoleix al Mongun-taiga (3.980m), el cim més alt de Tuvà i un dels més venerats… Un poble que depèn de la gratitud de iacs, cabres, xais… del seu animal totèmic, el cavall, o del ren, la primera espècie en ser domesticada pels humans, justament a Hovsgol, al cor d’Àsia, on segons diuen els manuscrits s’amagava el regne llegendari de Shambhala…

«Les altes crestes de la muntanya Bai-taiga mai descobreixen els seus misteris. Sigui estiu o sigui hivern, des de qualsevol indret de l’estepa és impossible divisar el cim de la muntanya ja que aquesta es troba sempre tapada per núvols i boires espesses. En aquestes altures sovint les tempestes van acompanyades de neu i de torb furibund, i diuen que s’hi formen remolins i embuts de vent que, segons els xamans de la contrada, són portals que connecten el món dels vius amb el món dels esperits.»

Dissabte 21 de juny posarem en pràctica el tooldar, l’art d’explicar històries. Un art transmès directament pels esperits. Un art amb el poder de dur al moment present el passat i el futur a través de la paraula. Escoltarem les rondalles que Gerard Canals ha recollit a Contes de Sibèria i les històries que l’antropòloga Tatiana Vagramenko ens vulgui explicar sobre la seva llarga experiència de camp a l’Àrtic rus, estudiant el xamanisme i els nous moviments religiosos sorgits entre els pobles indígenes postsoviètics.

Li preguntarem com de viu continua allí el paganisme, si els kham (xamans) continuen implorant pluges als núvols a través de balls i càntics… I sentirem en directe algunes de les cançons tradicionals més típiques de Tuvà, interpretades per Gerard Canals, que va aprendre a cantar el Khöömei i fins i tot va guanyar un premi al IV Festival internacional etnomusical de Kyzyl (República de Tuvà).

«Amb el bramul del kargyraa els penya-segats retrunyen i s’esfondren.»
Kaargyraalaarga khayaa dash kaanayndyr bustup badip turgan.

«Amb el murmuri del khöömei la terra s’estremeix.» 
Khooledir khoomeileerge čer sirgeini bergen.

«Amb el xiulat penetrant del sygyt el cel blau es fa més clar.»
Cyyrladyr cygyrtyrga kok deer ayazyp turgan.

Preu d’inscripció: 5€
Inclou: Assistència a la xerrada + Concert + Val de 2€ de descompte en la compra de Contes de Siberia

Quan la muntanya Sümber-uul era encara un turó, quan el llac Süt-khöl era tot just un bassal,  temps i temps enrere… GERARD CANALS (1988, Vic) va esdevenir un apassionat de la mitologia i la cultura popular. És a través de l’estudi de les relacions entre les Festes de l’os dels Pirineus amb altres tradicions semblants d’arreu d’Euràsia que l’any 2018 va escoltar per primer cop la música dels nòmades tuvinians de Sibèria i en especial el seu estil de cant, el khöömei. De l’admiració per aquella terra i la seva música en van néixer els contes i cançons recollides al llibre Contes de Siberia. Enginyer tècnic agrícola i ambientòleg, també és autor de Les rondalles del Peirot, L’home de la muntanya i La dona del peu descalç, premi Armand Quintana de novel·la 2021. 

Quan la roda del temps tot just havia començat a girar, quan els animals i els humans parlaven la mateixa llengua, temps i temps enrere, TATIANA VAGRAMENKO va néixer en un indret remot d’Ucraïna, en un poblet de Crimea quan encara existia la URSS. Antropòloga experta en Àrtic rus, pobles i cultures indígenes de Sibèria, xamanisme i moviments religiosos clandestins a la Unió Soviètica, actualment treballa  com investigadora a la University College Cork. També és investigadora afiliada del Marginalized and Endangered Worldviews Study Centre, a Irlanda, i del Center of Arctic and Siberian Exploration, a Rússia.

*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat.

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.