Trobades NL. Brama poètica: Kavafis – Hermo

Brama poètica: Kavafis – Hermo

Amb el poeta Gonzalo Hermo, el traductor de Konstandinos P. Kavafis, Eusebi Ayensa, i la rapsoda Glòria Coll… I amb beure èpic!

Dissabte 5 de juliol a les 19:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Per alguna raó, no tinc por.
He somiat aquest moment tantes vegades que els meus
[peus coneixen el camí.
Avanço decididament en direcció al salvatge
i puc veure
el bosc amb els ulls del cabirol.»

La brama és un dels espectacles més fascinants de la natura. Un ritual de desafiaments passionals, desig, follia i afectes… com el que presenciarem dissabte 5 de juliol a NaturaLlibres, enfrontant l’obra de dos esperits separats en el temps, però lligats per interessos, preocupacions i debilitats similars: Gonzalo Hermo (1987) i Konstandinos P. Kavafis (1863-1933), encarnat en veu i ànima per l’hel·lenista i traductor Eusebi Ayensa.

«La bellesa, talment l’he contemplada 
que tinc la vista plena de bellesa.»

Konstandinos P. Kavafis fou, simplement, el més gran dels poetes neogrecs. Un poeta ultramodern i, per tant, sovint incomprès. Un poeta que no temia als ciclops puritans del seu temps. Un poeta per a les generacions futures —com es definia sovint ell mateix—. Un poeta per aquest nostre moment.

«Els homes coneixen el present.
L’esdevenidor el coneixen els déus,
únics i absoluts posseïdors de totes les llums.
Del futur, els savis en perceben
allò que s’apropa…»

Acusat d’immoral per poemes eròtics i pels seus amors homosexuals, dels que no es va amagar, Kavafis va defensar una ètica basada en la recerca de la felicitat, aquella que només el plaer pot proporcionar: el goig carnal, els perfums d’una nit sensual o el delit de contemplar el mar.

«Deixeu que m’aturi aquí i contempli
una mica la natura, el blau resplendent
d’aquesta mar de matí sota un cel sense núvols
i la riba daurada: tot bell i intensament il·luminat.
Deixeu que m’aturi aquí, que em faci la il·lusió
que veig tot això —i a fe que ho vaig veure un instant
quan vaig aturar-me aquí per primer cop— i no només
les meves fantasies, els records, les imatges del goig...»

Aquest mar que és el Mediterrani, però no qualsevol Mediterrani, el Mediterrani d’Alexandre el Gran.

«Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí.»

Amb Eusebi Ayensa coneixerem el temperament d’un home tan apassionat com excèntric. Escrupulós com pocs, d’ell s’explica que enviava el seu criat al mercat i es feia portar el millor pollastre… viu (!), per sotmetre’ls a minuciós examen abans de menjar-se’l, fins trobar l’au que complís amb les seves exigències culinàries. I més perfeccionista era amb els seus poemes, que mai donava per acabats i mai va voler publicar: els regalava als amics… i se’ls reclamava si volia fer-ne cap correcció mínima (!). Això mentres treballava de funcionari en una oficina, una feina que el poeta patia com una condemna en vida.

«Llavors vaig haver de triar entre la paraula i la vida.
Vaig triar la vida.
Vaig demanar al món que m’obrís el seu rostre salvatge.»

Musicat per Lluís Llach, la seva influència en la poesia contemporània ha estat enorme,  des de Joan Margarit i Maria Àngels Anglada a generacions noves com el propi Gonzalo Hermo, Premi Nacional de Literatura en la modalitat de Poesia Jove Miguel Hernández.

«Jo voldria escriure com ell, 
creient que hi ha alguna cosa que perdura en el temps, però sé 
que el bruc floreix sense causa 
que el fruit del teix és vermell sense causa
que el vent corre pels camps quan acaba l’estiu 
i que no hi ha cap cel que el sostingui 
en el seu crit de vida contra la mort.»

Nascut a Taragoña, Gonzalo Hermo va sentir l’impuls de partir; va sortir d’aquest poblet de Rianxo sense temer a Lestrígons i va recalar a Catalunya fa ja uns quants anys. Com qui entra al bosc empés pel desig, buscant les seves Ítaques més ferestes.

«Vaig veure el riu morir al mar i el mar caure a l’horitzó.
Vaig veure la vida brollant a les fronteres on la terra determina la cadència de l’estació
Era quan queien les fulles i florien els salzes. La meva idea de llar s’esvaïa a poc a poc.»

Tot pregant que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences… acompanyarem la trobada amb dues opcions de beure a escollir (fins esgotar existències): infusió o copa de vi inspirada en Kavafis i Hermo.

Preu d’inscripció: 7€
Inclou: Assistència a la brama poètica + Beure èpic (infusió o copa de vi) + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres de Gonzalo Hermo i de Konstandinos P. Kavafis.

GONZALO HERMO (1987, Taragoña, Galícia) és llicenciat en Filologia Gallega i doctor en Lingüística. Ha impartit docència a la Universitat de Santiago i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 2017 viu a Catalunya, treballa com a editor, traductor i corrector autònom, i és professor de l’Escola de Lletres de Tarragona. Ha publicat els llibres de poemes Crac (Barbantesa, 2011, premi Xuventude Crea de la Xunta de Galícia) i Celebración (Apiario, 2014; en edició bilingüe gallec-català a Godall Edicions, 2016), obra que va ser distingida amb el Premi de la Crítica gallega i el Premi Nacional de Literatura en la modalitat de Poesia Jove Miguel Hernández. Per A vida salvaxe (Pen Club Galicia, 2018), publicat també en edició bilingüe gallec-català, va rebre el Premi de Poesia Afundación. Amb la novel·la Diario dun enterro (Editorial Galaxia 2019, traduïda a Lleonart Muntaner com L’enterrament), obtingué el XIII Premio de Narrativa Breve Repsol 2019.

EUSEBI AYENSA (1967, Figueres, Catalunya) és llicenciat en filologia clàssica, doctor en filologia romànica i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, membre també de l’Acadèmia d’Atenes i de l’Associació d’Escriptors Grecs. Ha estat director de l’Institut Cervantes d’Atenes i Frankfurt. Actualment es dedica a la docència i a la investigació. En relació a la llengua i literatura gregues, ha traduït al català una antologia de balades populars, Seferis, Ritsos, Prevelakis i Kavafis, de qui ha editat l’obra completa, Premi Crítica Serra d’Or.

KONSTANDINOS P. KAVAFIS (1863-1933, Alexandria, Egipte) és considerat unànimement per la crítica com el més gran dels poetes neogrecs. Fill d’una família benestant, arran de la mort del seu pare i de la fallida del negoci familiar, dedicat a l’exportació de cotó, hagué d’emigrar a Liverpool i a Constantinoble, per retornar i establir-se de manera definitiva a Alexandria l’any 1885, on treballà, primer, de periodista i, més tard, d’escrivent al Servei d’Irrigacions, organisme dependent del Ministeri d’Obres Públiques sota jurisdicció anglesa. Innovador en molts aspectes, els eixos principals de la seva poesia són una visió tràgica i desesperançada de la vida, la rememoració del passat grecoromà i l’erotisme dels amors prohibits, gaudits sense miraments. Tota una colla de temes que descabdellà en la soledat de la seva cambra i en la sordidesa del seu despatx ministerial.

Activitat organitzada amb el suport de

*Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

El val de descompte té una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.