Trobades NL. Brama poètica: El meu ventre és el món. Amb les poetes Gemma Casamajó i Anna Gual

Brama poètica: El meu ventre és el món

Amb les poetes Gemma Casamajó i Anna Gual

I amb copa de vi èpica!

Dissabte 7 de març a les 18:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Tens
dins teu
el cicle vital d’una galàxia
i el cicle del carboni.»

Tota vida humana en aquest nostre planeta ha nascut d’una dona, però sabem més al voltant de l’atmosfera de Mart que sobre la consistència de la maternitat. Cap tractat científic podria definir-la amb satisfacció: un estat salvatge, carnal, místic… hàlit alhora de naixement i de mort, que dissabte 7 de març auscultarem a NaturaLlibres, en una Brama poètica amb les poetes-mares Gemma Casamajó —autora de Com l’oculta flor d’un cactus— i Anna Gual —editora de l’antologia Jo tinc una mort petita.

«A qui em pregunta 
com és el part 
li responc que busqui 
en la muntanya 
un riu jove i cabalós: 
s’inflarà amb la primavera.»

La primera mare va ser un camp de blat, sembrat segles, mil·lenis, enrere. Són les espigues d’on surt aquella pasta elaborada amb farina i aigua, que s’infla de forma espontània. Una massa mare treballada per totes les dones que ens han precedit. Bancal femení incontestable que rostollarem amb les poetes Gemma Casamajó i Anna Gual: d’on neix el desig de la maternitat, fins a quin punt és propi o imposat…?

«Des que em vaig obrir de nit
com l’oculta flor d’un cactus
i vas treure el cap de dins 
del silenci de les aigües, 
penso més en el futur
i en aquest món desbocat 
de tot fre corrent al trot 
que calvalca vers l’abís, 
el desordre dels estius, 
la natura escopetada, 
l’edat fosca. La barbàrie. 
Tu, capoll de papallona.
Jo, filat d’alta tensió. 
T’he parit i això és salvatge…»

Dissabte 7 de març parlarem de les flors i les punxes que engendra la maternitat: les metamorfosis del cos, el gep incrustat en la carn, el cansament, el dolor, el malestar silenciat, les contra(di)ccions callades… la pèrdua de llibertat, d’individualitat… les obligacions imposades pel sistema capitalista-patriarcal, les asclades de la tradició —zas zas—… els dubtes, el penediment, la insatisfacció…

«No. Mare, no, 
no vull ser mare 
seré una amare, 
que ve d’amar: 
covar l’amor 
i obrir les mans 
no al cos petit. 
A l’oceà.»

Les ganes de tenir fills i les de no poder, o no voler, tenir-ne, la fecundació in vitro, la perimenopausa, la gestació subrogada, l’avortament, la ruda…

«Planten, planten, 
planten vida 
planten, neixes, 
planten heura 
planten reptes 
planten mare.»

I l’amor. Un amor inefable fermentat dins l’úter. Dos éssers en un sol cos, units per sempre, en un vincle filial més enllà del cordó umbilical.

«On acaba el teu alè i on comença la meva respiració?»

D’allí la por, el terror, a la mort. La seva mort. Un fet antinatural, que una criatura marxi d’aquest món abans d’arribar. Un fet inhumà, que marxi d’aquest món abans que els seus progenitors.

«El dolor que se sent no és comparable a cap altre. De tan horrorós que és, ni té nom: si una criatura perd un progenitor, és òrfena; si a una persona se li mor la parella, és vidu o vídua… Però, ¿si se’t mor una criatura? ¿Què passes a ser? ¿Quin nom esdevens?»

Desconsol empassat en solitud i que un seguit de mares van saber transformar en poesia, des de Mary Shelley i Sylvia Plath a Anna Gual i totes les veus recollides a l’antologia Jo tinc una mort petita.

«No mor qui no neix.»

Una trobada per compartir en sororitat l’experiència de ser mare i no ser-ho. Per brindar amb una copa de vi (o alternativa no alchòlica) a la salut de la terra, les aigües i les dones que són ventre del món i bressolen.

«I alçaré cor i vi perquè la vida guanyi: 
el meu amor serà la ruda que t’escanyi.»

Preu d’inscripció: 8€
Inclou: Assistència a la brama poètica + Copa de vi èpica + Val de 2€ de descompte en els llibres Com l’oculta flor d’un cactus i Jo tinc una mort petita

GEMMA CASAMAJÓ I SOLÉ (1974, La Portella) és poeta i professora de Periodisme Literari a la Universitat Autònoma de Barcelona. Autora dels poemaris Bloc de notes (premi Les Talúries 1999), Terra campa (premi Jordi Pàmias 2013), Domèstica maragda (2022) i Com l’oculta flor d’un cactus (2025). Els seus poemes han estat recollits en les antologies Flamarades sortiran, Poetes de Ponent (de la Renaixença als nostres dies) i Jo tinc una mort petita.

ANNA GUAL VENDRELL (1986, Vilafranca del Penedès) és poeta, autora dels poemaris Implosions (2008), L’ésser solar (2013), Símbol 47 (2015), Molsa (2016), El tubercle (2016), Altres semideus (2019), Ameba (2020) i Les ocultacions (2022). La seva obra, traduïda també al francès, l’anglès i el portuguès, ha obtingut diversos reconeixements, com el Premi Pare Colom de poesia, el Premi Bernat Vidal i Tomàs, el Premi Senyoriu Ausiàs March, el Premi Cadaqués a Rosa Leveroni o el Premi Miquel de Palol. Curadora de l’antologia Jo tinc una mort petita.

*Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

El val de descompte té una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.