Trobades NL. I mentre a la natura les coses simplement creixen… Les ganes de morir i el suïcidi dins el capitalisme

I mentre a la natura les coses simplement creixen… Les ganes de morir i el suïcidi dins el capitalisme

Dissabte 4 d’abril a les 18:00h

Xerrada amb les autores de 40 segons: Les ganes de morir en la societat capitalista, Marina Barberà i  Lurdes Quintero

En conversa amb el testimoni de Núria Sánchez Balagué

iiii

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«A la natura les coses simplement creixen, fins que els arriba el moment de morir.»

No. Ningú en sap res del dolor d’una poncella quan floreix. Viure fa mal, a vegades. A vegades, un mal insuportable. Així és per les 800.000 persones que es suiciden cada any, i així esdevé per als éssers estimats que es queden, fent hàbitat de l’abisme mentre, al bosc, les plantes només pensen en viure. En parlem dissabte 4 d’abril a NaturaLlibres, amb Lurdes Quintero i Marina Barberà, autores de 40 segons: Les ganes de morir en la societat capitalista, en conversa amb l’estimable testimoni de Núria Sánchez Balagué i amb el llibre de Yiyun Li, A la natura les coses simplement creixen.

«La vida, en un sentit absolut, val la pena de viure, de la mateixa manera que val la pena dedicar-se a l’art, val la pena explorar la ciència, val la pena buscar justícia. Ara bé, el fet que valgui la pena fer alguna cosa no sempre vol dir que una persona estigui dotada de la capacitat de fer-la.»

Quatre mil dos-cents vint-i-set és el nombre de suïcidis que es van comptabilitzar a Espanya l’últim any del qual es tenen dades contrastades. La xifra es dispara entre la població jove i es converteix en la primera causa de mort absoluta en aquesta franja d’edat.

«Els fills moren, i els pares continuen vivint. Els pares continuen vivint perquè aquesta és l’única manera que tenen de continuar estimant els seus fills, que al morir es converteixen fàcilment en una notícia un dia, una xafarderia l’endemà i, al final, una estadística. Els fills moren, i els pares continuen vivint.»

Morts per suïcidi que deixen al voltant un buit ple de turment i silenci. Sense paraules per expressar l’inexpressable. Sense paraules que salvin.

«No hi ha cap salvació real de la nostra pròpia vida; els llibres, però, ens ofereixen una cosa que s’hi aproxima.»

Llibres com A la natura les coses simplement creixen, on l’escriptora Yiyun Li relata la pèrdua dels seus dos fills per suïcidi. I ho fa sense sentimentalisme, instal·lada en l’abisme, des d’una posició d’acceptació radical i serena, buscant refugi en l’amor, en la lògica i en la raó.

«Sí, els estimava, i encara els estimo, però hi ha una cosa més important que estimar els meus fills i és comprendre’ls i respectar-los, cosa que inclou, abans que res, comprendre i respectar la seva decisió d’acabar amb la seva vida.»

Trobant aferralls per l’existència en la literatura, la música i la natura…

«El meu jardí no és cap metàfora de l’esperança o la regeneració, les flors no tenen assignada la funció d’anunciar l’arribada de l’alegria i l’optimisme. A la natura les coses simplement creixen. No hi ha cap rosa suïcida o enfadada, no hi ha cap lliri deprimit o rebel. Les plantes només tenen un objectiu: viure.» 

Dissabte 4 d’abril, mirarem el suïcidi de front amb Marina Barberà i Lurdes Quintero, en conversa amb el testimoni de Núria Sánchez Balagué, una mare que —com Yiyun Li— també va perdre el seu fill.

Junts sospesarem com relacionar-nos amb la mort volguda i amb el dol sense prejudicis ni tabús; ens preguntarem si treure’s la vida és una decisió resultat del patiment individual o si va més enllà: si és producte d’un malestar social desbocat, provocat per un sistema postcapitalista brutal, que no tothom pot suportar… Pensarem com s’ha manifestat el suïcidi en altres èpoques de la humanitat, també a través de la literatura i l’art; condemnat per nombroses institucions —no sols religioses— al llarg de la història, és matèria filosòfica per debats on ens podrem enredar: el lliure albir sobre la pròpia vida d’un.

«¿Val la pena de viure la vida? […] ¿val la pena patir per aquesta vida que val la pena de viure? Si val la pena patir per la vida, ¿hi hauria d’haver algun límit, o s’ha de patir incondicionalment, tot en nom de la vida?»

Preu d’inscripció : 5€*
Inclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en els llibres 40 segons i/o A la natura les coses simplement creixen

LURDES QUINTERO és Llicenciada en Geografia (UB), Postgrau en Mediació de Conflictes (URV), Postgrau en Participació Ciutadana i Desenvolupament Sostenible (UAB), Postgrau en Salut Mental Col·lectiva (URV) i finalitzant el Grau d’Educació Social (UOC). Treballa com a mediadora a l’Administració Pública. Té una llarga trajectòria en l’activisme social i polític. Les seves principals línies d’investigació són els conflictes socials. Va guanyar el premi CEPAC de recerca castellera, amb una investigació sobre mediació castellera. Finalista del concurs de narrativa de l’IGN (Instituto Geográfico Nacional) amb el relat Geografia, una arma para la vida. És co-autora de 40 segons Les ganes de morir en la societat capitalista.

MARINA BARBERÀ és Graduada en Belles arts (UB), Màster d’Història Contemporània i Món Actual (UB) i Màster d’Il·lustració i Còmic (Elisava). Treballa com a il·lustradora freelance. Ha participat en exposicions individuals i col·lectives en diferents espais, entre els quals el Centre Cultural Ribera de Chapala, a Mèxic (2024), el CCCC de València (2022), l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París (2018) o el Museu de Valls. És autora i il·lustradora de De vidre. Històries i receptes de les remeieres dels Pirineus (Sidillà, 2024) i co-autora de 40 segons Les ganes de morir en la societat capitalista.

*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat.

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.