Grup de lectura NL. Camí de sirga, de Jesús Moncada. Amb l’especialista en l’autor Artur Garcia Fuster

Grup de lectura NL. Camí de sirga, de Jesús moncada

Tertúlia literària amb el filòleg i investigador moncadià Artur Garcia Fuster

Compartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits

DISSABTE 22 D’AGOST >> 19:00H. 

Per assistir a la tertúlia, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Tota la meva vida ha estat presidida pel riu.» JESÚS MONCADA

El de sirgar devia ser un ofici dur: arrossegar una embarcació riu amunt, del Delta fins a l’Aragó; fer-la avançar a contracorrent, la nau carregada de sellons, argoletes, cossis i pitances, de vegades amb vent advers. Un esforç immens, paregut al que va ser per Jesús Moncada escriure Camí de sirga, la novel·la que dissabte 22 d’agost comentarem al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb el millor llaüter possible: el filòleg i investigador moncadià Artur Garcia Fuster.

«Quan les màquines tibaren les sirgues d’acer lligades als pilans i l’edifici va caure enmig d’un núvol de pols, feia més de tretze anys que la destrucció de la vila havia començat.»

Camí de sirga comença amb l’enderrocament d’una casa, la primera que cauria per construir el pantà de Riba-roja sobre l’antiga població de Mequinensa, de la que tan sols queda un museu i aquesta novel·la, apedaçada amb la quera que Jesús Moncada va recollir per escriure una obra mestra. La crònica fabulada de cent anys en la intrahistòria d’una vila condemnada des de la primera pàgina a mort. Perquè tots els mons, siguin grans imperis o un poble de navegants i minaires a la Franja, tots els mons s’acaben.

«—Cabdellar i descabdellar, però el fil sempre és el mateix —va concloure la Sofia, atenta a les paraules de l’altra.
—Hi ha coses que no s’esborren mai de la vida.
—Mai.
—Són com l’Ebre i com el Segre —va intervenir la Teresa—. L’aigua mai no acaba de passar.»

Com una riuada, Camí de sirga et passa per sobre i t’inunda amb un al·luvió de fets i records desbordats per més de cent personatges brillants: l’Arquimedes Quintana i la seva orella perduda al camp de batalla, amb la que encara pot escoltar els sabres del Marroc; l’Atanasi i la seva resurrecció; els dos Honorats, aquell que prenia cafè i l’altre, el seu fill, que preferia vasets de rom i que tenia enamorada la mula Nicanora amb caramels de poliol; els jocs eròtic-religiosos de la senyoreta d’Albera, assídua als berenars amb xocolata de la senyora Carlota Torres i Camps, que encén espelmes als sants per a continuar enriquint-se amb el conflicte armat; els botiguers que emboliquen mongetes amb aiguaforts de Goya; aquell harmònium que toca glòries amb aires sindicalistes; la vídua Feliça de Roderes, sentinella des del seu Balcó de l’Apocalipsi, sempre presta a anunciar la fi del món… o l’artista Aleix de Segarra, finat a Mathausen, destí igual que la cabaretera Madamfransuà.

I el lector vinga a sirgar amunt i avall, des de mitjans del segle XIX cap endavant, per guerres, revolucions obreres, repúbliques, exilis, maquis en acció… i una dictadura que seguia flotant quan l’Ebre va cobrir Mequinensa, el 1971.

«L’aigua lliscava amb indiferència entre el silenci de trinxeres buides, filferrades menjades pel rovell, cases desfetes, terra llaurada per les bombes. Tanta porfidia i tanta mort —pensava el Nelson— no havien alterat la seva passa: les pluges de tardor i de primavera l’havien inflat, les ardorades estivals l’enflaquien, però les aigües no guardaven memòria de la batalla. La memòria era cosa dels hòmens.»

Nascut a Mequinensa el 1941, Jesús Moncada es va traslladar a Barcelona amb la família quan l’embassament franquista els va deixar sense poble. Conscient de la pèrdua, va voler recollir les històries i el parlar dels llaüters, calafats i miners, pagesos, comerciants, mestresses de casa… Van ser vint anys de conversar amb padrins, prendre notes, croquis, fotografies… recollir estris i paperots antics, confeccionar llistes de paraules i oficis extingits… rescatar memòries de l’oblit. Molt més tard vindria la idea d’escriure Camí de sirga.

«La memòria poblava inevitablement les runes, alçava de nou les cases caigudes, traçava carrers, reconstruïa places, retornava gent, però el vell Nelson s’adonava que el record no li responia amb precisió. Tanta runa acabava per confondre’l. La vila que reedificava amb el pensament no era la d’abans.»

Publicada el 1988, la novel·la fou un èxit de crítica i pública immediat, amb 15.000 exemplars venuts en any i escaig. Dissabte 22 d’agost, pensarem on rau el misteriós atractiu d’un llibre prodigiós, de llera profunda i humor cabalós. Pensarem amb qui comparar un autor incomparable com Jesús Moncada. Voldrem saber quins eren els seus referents, què li agradava llegir a ell, aficionat com era a les llibreries de vell… Repassarem altres obres seves i preguntarem a l’Artur Garcia Fuster sobre aquell text que el de Mequinensa no va finalitzar, sota el títol Dante S.A.

Acompanyarem la sirgada literària d’un berenar casolà inspirat en Camí de sirga i Jesús Moncada.

«Pertot arreu creixia l’herba. La natura s’apressava a recuperar el terreny perdut feia molts segles, hi sembrava llavors, el poblava de criatures. Exèrcits llarguíssims de formigues exploraven camins entre teules trencades, ràfecs esgrunats, bigues estellades o panys de paret d’on la intempèrie esborrava l’escalfor humana; sargantilles i dragons escalaven parets; les aranyes teixien paranys entre les branques dels timons i dels romers, i les serps abandonaven les seves despulles entre la maçoneria abatuda dels porxos de la plaça morisca. El que havien estat cases i carrers es poblava de fresses, vols i piuladisses.»

Preu d’inscripció: 10€*
Inclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres

Per assistir a la tertúlia, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.
Si encara no el teniu, podeu encarregar el vostre exemplar o
comprar-lo directament a www.naturallibres.com
També està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús.

ARTUR GARCIA FUSTER (1991) és Doctor en Filologia i especialista en Literatura Catalana Contemporània. Es va graduar a la Universitat de Zadar (Croàcia) on va treballar tres anys com a professor lector de català. Ha publicat el llibre Memòria, oralitat i ironia a la narrativa de Jesús Moncada (Gara d’Edizions, 2019), fruit de la seva tesi doctoral, una investigació en profunditat sobre l’obra de l’escriptor de Mequinensa reconeguda amb el Premi Jesús Moncada 2018. I també el recull de relats memorialístics Partint de Zadar (Premi Pare Colom 2022, Lleonard Muntaner Editor). Actualment treballa d’Assessor de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social als Serveis Educatius de Santa Coloma de Gramenet i publica crítica literària a la revista digital La Lectora.

«Si la salut l’hagués acompanyat, avui, el pobre Napoleó Bonaparte faria cent noranta-nou anys.»

JESÚS MONCADA (1941-2005) va créixer a Mequinensa, va estudiar a Saragossa i als vint-i-cinc anys es va instal·lar a Barcelona per dedicar-se a les seves dues vocacions: la pintura i la literatura. El 1967 va entrar a treballar a l’editorial Montaner y Simón com a ajudant de Pere Calders, que el va animar a escriure i va prologar el seu primer llibre, Històries de la mà esquerra (1981). La seva literatura recrea des del principi la Mequinensa perduda sota les aigües: El Cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites (1999) en forma de contes, Camí de sirga (1988), La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997) en forma de novel·la. El conjunt que ofereix és el gran tapís de la vida en un poble visitat per totes les crueses de la història i gairebé per cap de les comoditats modernes, tret d’una presa que el va destruir.

*El preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte (amb caducitat 22/08/2026)

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.