Trobades NL. David Hockney: No es pot aturar la primavera. Amb el divulgador de l’art Miquel del Pozo i la pintora Victòria Tubau

David Hockney: No es pot aturar la primavera

Xerrada amb el divulgador de l’art Miquel del Pozo — Dissabte 29 d’agost a les 19:00h

Taller d’interpretació artística dels arbres, amb la pintora Victòria Tubau — Dissabte 29 d’agost al matí

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«El bosc sempre és viu si el mires.»

Un bosc és llum, color. Pinzellades de canvi, repetició, moviment. Un bosc són ulls d’artista que miren detingudament com passa el temps. Primavera, estiu, tardor, hivern. Dissabte 29 d’agost a NaturaLlibres, ens emboscarem en l’obra de David Hockney per descobrir un pintor enlluernador, en unes #TrobadesNL amb el divulgador de l’art Miquel del Pozo.

«No et pots avorrir de la natura. El món és molt, molt bonic si el mires. Però la majoria de la gent no mira gaire atentament.»

Els ulls de David Hockney quedaven esgotats de tant mirar. Ho observava tot amb tanta intensitat que era inclús capaç de veure com creix l’herba i de pintar la fotosíntesi —casi es diria—, en quadres de gran format on els arbres són els principals retratats —més famosos que les celebrities que va pintar— amb una estima només comparable a la que sentia per Stanley i Boodgie, els companys teckels de l’artista.

«Els arbres són la manifestació més poderosa de la força vital que podem contemplar. No hi ha dos arbres iguals, com ocorre amb les persones. Tots són una mica diferents per dins i semblen una mica diferents per fora.»

Eren els seus tòtems. Arbres nemerosos, majúsculs, encimbellats. També troncs talats.

«Van talar alguns dels arbres que jo havia estat dibuixant. Al principi em vaig enfadar, però després t’adones que tens un nou tema: és mort, no és mort? La fusta sempre és viva si la mires.»

Els va representar sota el sol de Califòrnia, al Gran Canyó de Colorado, vora piscines de Hollywood… Però, sobretot, als Wolds de Yorkshire, el paisatge de joventut on va tornar a la saó de la seva vida, quan ja era un artista més que consagrat, prop dels vuitanta anys.

«Quan de veritat mires la natura com ho he fet jo… vull dir, mirar-la de veritat, llavors t’adones ràpidament que som simples insectes, petites criatures estúpides. I això et dóna certa humilitat.»

Afectat de sinestèsia des de petit, va acolorir el paisatge gris britànic d’una iridiscència infinita. Pintava sense treva les vint-i-quatre hores del dia, des de la sortida del sol fins la foscor. Tan sols va apartar els pinzells durant divuit mesos… per culpa de Proust, absort en La recerca del temps perdut. Un temps que també va obsessionar a David Hockney, que va documentar els canvis d’estacions de forma entusiasta, amb el deliri explosiu de finals de maig per veure la florida proustiana de l’arç blanc.

«La natura, mai, mai et decepciona.»

Uns arbres, els de David Hockney, que es mouen; no saps com, però es mouen. Faigs, freixes, sicòmors… que tant podien créixer sobre el llenç com sobre la pantalla d’un iPhone o un iPad. Innovador com pocs, va emprar sense complexos polaroids, impressores làser, màquines de fax, fotocopiadores, programes informàtics… amb tanta mestria com el pinzell i el llapis —que en el seu moment foren també tecnologia punta—, atret per qualsevol eina capaç de reproduir imatges.

«Saps que ets un artista des del moment en què fas trampes en honor de la bellesa.»

Dissabte 29 d’agost, amb David Hockney i Miquel del Pozo practicarem l’art de mirar, a fi de no perdre la capacitat de meravellar-se per cada engruna de món. Amb el propòsit de viure cada segon a tot color.

«La gent considera el color com una cosa superficial i poc seriosa. Però, quina és l’alternativa? Foscor i mort.»

Preu d’inscripció: 5€
Inclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en els llibres de David Hockney

TALLER D’INTERPRETACIÓ ARTÍSTICA DELS ARBRES

Com a prèvia, dissabte 29 d’agost al matí, ens aproparem a Farrera per fer el que tan bé se li donava a David Hockney: retratar arbres. En un taller a càrrec de la pintora Victòria Tubau, amb qui ens aproparem als savis de fusta amb mirada artística.

• Objectiu: Aproximar-se als arbres com a figura plàstica viva, com a un ésser que es mou i canvia, que acumula i transmet sentiments. A fi d’interpretar aquestes emocions a través de la tècnica pictòrica que inspiri a cada participant, sigui abstracta o figurativa.
• Programa:
  • Visita de l’estudi artístic de la Victòria Tubau a Farrera per comentar l’obra exposada i conèixer les múltiples tècniques i punts de vista que podem emprar a l’hora de representar els arbres.
  • Treball artístic als prats de la Cultia, on cada participant triarà un arbre per començar a retratar: observació atenta, esbós i dibuix.
  • Compartirem l’experiència i els treballs a la tarda, després de la xerrada amb el Miquel del Pozo, on podrem comparar els nostres arbres amb els boscos de David Hockney.
• Material necessari: Paper amb suport rígid o bloc de notes; llapis de colors i/o altres tècniques si es tenen coneixements previs (aquarel·la, pastel, pastel a l’oli…); cadira o tamboret portàtil (qui en necessiti), calçat còmode, una mica d’aigua i un barret pel sol.
• Requisits: Taller dirigit a les persones inscrites a la xerrada David Hockney: No es pot aturar la primavera, que tindrà lloc dissabte 29 d’agost a les 19:00h a NaturaLlibres. No cal tenir cap experiència artística prèvia, sinó ganes d’explorar i de gaudir un matí a la natura interpretant els arbres. 
• Durada: De 10:00 a 13:00h
• Preu d’inscripció: 10€ (adults) / 5€ (menors d’edat)

MIQUEL DEL POZO (Girona, 1981) és de formació arquitecte, màster de Teoria i Història de l’Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya. Però ja fa anys que es dedica professionalment a la divulgació d’art a la ràdio (Cadena Ser), a la televisió (betevé) i a les xarxes socials (#MA140). Conferenciant a diferents institucions culturals com el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museo del Prado, la Fundació Atrium Artis, la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya i CaixaForum. Centra els seus estudis en la relació de l’ésser humà amb les imatges, des dels seus orígens fins als nostres dies, amb una mirada transversal que cerca les relacions entre pintura, literatura, escultura, arquitectura, cinema i dansa. Publica articles a llibres col·lectius i revistes. El 2019 rep el Premi Ciutat d’Open House Madrid al millor ús de les xarxes socials.

VICTÒRIA TUBAU és pintora, il·lustradora i escriptora. Els seus dibuixos han il·lustrat llibres infantils, diaris i revistes. Com a escriptora ha guanyat el premi Vaixell de Vapor de narrativa infantil. El que més l’entusiasma és el temps que dedica a l’observació, al dibuix, a la pintura, a la interpretació en color del món que l’envolta, sigui aquest un arbre, un parell de sabates o uns  núvols viatgers en el cel immens. 

DAVID HOCKNEY (Bradford, 1937 – Londres, 2026) va ser un dels artistes contemporanis més coneguts pel públic i més aclamats per la crítica, que el va voler catalogar dins l’art pop, malgrat ell no s’hi identifiqués mai, defugint sempre l’acadèmia. Va crear les seves obres en pràcticament tots els suports possibles —pintura, dibuix, escenografia, fotografia, gravats, pantalla…— i va ampliar les fronteres de tots ells, reinventant la pintura paisatgística britànica. És autor de llibres com Una historia de las imágenes: de la caverna a la pantalla del ordenador o No se puede detener la primavera.

*Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

El val de descompte amb caducitat 15/08/2026.