SOC EL VENT

Dos homes sols en una barca travessen un oceà immens. Parlen del que veuen, del que recorden, del que temen, potser també d?allò que està a punt d?esdevenir-se. Entre la boira, el balanceig de l?aigua i una conversa feta d?interrupcions i silencis, la travessa es converteix en l?espai fràgil des del qual una relació s?acosta a un límit difícil d?anomenar. Jon Fosse construeix a partir d?aquesta situació mínima una peça commovedora sobre la soledat, l?absència i la dificultat de ser. L?obra reprèn un dels nuclis fonamentals de la seva escriptura: dos amics abocats a la separació, a l?absència i al record.