Grup de lectura NL. Amada, de Toni Morrison. Tertúlia i berenar literaris amb la traductora Esther Tallada

Grup de lectura NL. Amada, de Toni Morrison

Tertúlia literària amb la traductora  Esther Tallada

Compartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits

DISSABTE 12 DE SETEMBRE >> 18:00H. 

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

Per assistir a la tertúlia, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«No, no hi ha re que es mori mai.»

No s’ha de tenir por als fantasmes del passat. A Toni Morrison no l’espantaven. De fet, va guanyar el Premi Nobel de Literatura per com els va saber mirar de front, desenterrant traumes i alliberant la memòria esclavista, en novel·les com la que comentarem dissabte 12 de setembre al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb la seva traductora al català, Esther Tallada: Amada.

«Allà ont és fosc em dic Amada.»

Reconeguda amb el premi Pulitzer l’any 1888, Amada es considera una de les millors novel·les de Toni Morrison, inspirada en una notícia esfereïdorament real: la d’una esclava fugitiva que, en ser capturada, va preferir donar mort a la seva filla abans que entregar-li un futur de crueltats i abusos, en un acte d’amor brutal: suprimir una vida per salvar-la.

«Un home no és re més que un home —deia la Baby Suggs—. Però, un fill? Un fill ja sí que és algú.»

A la novel·la, l’esclava pròfuga és la Sethe; fa divuit anys que es va escapar i viu en llibertat al 124 de Bluestone Road, en una casa prop de Cincinnati, al camp, amb la seva filla Denver i un esperit trist, o enrabiat, o maliciós… qui sap. Intenten prosperar i oblidar, fins que un bon dia el passat es corporitza amb la visita d’en Paul D. —un antic company de la plantació esclavista— i amb l’aparició d’una jove inquietant que es fa dir Amada i ho trastocarà tot. També el confort del lector.

«1874 i encara hi havia blancs que anaven desbocats. Ciutats senceres que havien netejat de negres; vuitanta-set linxaments en un any només a Kentucky; quatre escoles per a nensdecolor calcinades; homes ja fets assotats com criatures; criatures assotades com adults; dones negres violades per tota la trepa d’assaltants; propietats robades, colls trencats. Sentia olor de pell, de pell i de sang calenta. La pell era una cosa, però la sang humana coent-se en una foguera de linxament n’era tota una altra. La fetor pudia.»

Ambientat a Ohio durant la Reconstrucció (1865-1877), quan es desfermà una violència racial eixelebrada després de la Guerra Civil Nord-Americana, Amada és un llibre dedicat als milions de negres que van morir esclavitzats, víctimes d’un sistema econòmic a gran escala basat en el treball no remunerat.

Cada pàgina és una fuetada d’atrocitats brutals, com les que la minoria negra dels Estats Units havia de suportar. Persones a les que se’ls hi va arrabassar fins i tot la identitat, el dret a estimar, a ser mare i a ser filla, a quedar-se mirant les tonalitats d’un crepuscle embadalida.

«El seu passat havia estat com el seu present —insuportable— i, com que sabia que la mort podia ser qualsevol cosa menys oblit, aprofitava la mica d’energia que li quedava per contemplar colors.
—Porta’m una mica de malva, si en tens. I si no, rosa.»

Els de Toni Morrison són personatges cruelment fustigats, però que troben en la Natura un desig anestesiant. La mateixa autora era una jardinera apassionada: una de les seves plantes més estimades era una Crassula ovata nascuda d’un esqueix pertanyent a Nelson Mandela, o aquell Salix babylonica centenari que va partir en dos l’huracà Sandy… Cultivava pensant en les papallones i els ocells; esparvers, cardenals, colibrís… que sobrevolen, poderosos, les seves narracions.

«si els deixaves fer et negaven poder escoltar els coloms o embadalir-te amb el clar de lluna. Així doncs, et protegies i estimaves en petit. Triaves les estrelles més menudes del firmament per fer-les teves. […] Brins d’herba, salamandres, aranyes, pigots, escarabats, un reialme de formigues. Més gran que allò, ja no servia. Una dona, una criatura, un germà: un amor tan gran t’esqueixava de dalt a baix, si eres a Alfred, a Geòrgia.»

Amb Esther Tallada repassarem la trajectòria d’una autora que va publicar el seu primer llibre als 39 anys —The Bluest Eye— i cinc novel·les després ja guanyava el Nobel de Literatura, el 1993. Era la primera dona negra en rebre’l. També va ser la primera dona negra en aconseguir el Premi Nacional de la Crítica per Song of Solomon, el Pulitzer per Beloved, un lloc a l’Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres i un puesto de treball a l’editorial Random House, on va donar veu a figures clau de la cultura afromaericana com Gayl Jones, Toni Cade Bambara, James Baldwin, Lucille Clifton, Angela Davis o Muhammad Ali.

Gràcies, tot, a un talent immens i a l’amor d’uns pares que es van trencar les banyes per a que Chloe Ardelia Wofford —el seu nom de naixement— estudiés. Descendent d’un avi esclau, un dels apartaments on va residir de petita va ser presa de les flames, incendiat pel mateix propietari quan la família no va poder pagar el lloguer, que era de quatre dòlars al mes.

«Segueix les flors dels arbres —va dir—. Les flors dels arbres i prou. Quan elles avancin, tu avança. Arribaràs allà on vols anar quan no quedaran flors.»

Dissabte 12 de setembre, Esther Tallada ens explicarà les dificultats de traduir l’estil punyent i carnal de Toni Morrison, amb tota la seva varietat d’accents, tons i registres… Portarem a debat els dilemes ètics que planteja la novel·la i agafarem aire per compartir impressions lectores, fragments subratllats… i un berenar casolà a càrrec de La Xurreta Cafè inspirat en Amada.

«—L’has robat, el garrí, oi?
—Nossenyor —va dir en Sisu, que almenys va tenir la decència de no aixecar els ulls i deixar-los fixos en la carn.
—Em vols fer creure que no l’has robat tu? Sí, sí: et miro a tu.
—Nossenyor. Jo no l’he robat.
El mestre d’escola va somriure.
—Però l’has mort tu?
—Sissenyor. Jo l’he mort.
—I tu l’has esquarterat
—Sissenyor.
—I l’has cuit?
— Sissenyor.
—Molt bé. I te l’has menjat?
—Sissenyor. Això sí.
—I encara em vols fer creure que això no és robar?
—Nossenyor. No és robar.
—I doncs, què és?
—Manteniment i millores a la seva propietat, senyor.»

Preu d’inscripció: 10€*
Inclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres

Per assistir a la tertúlia, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.
Si encara no el teniu, podeu encarregar el vostre exemplar o
comprar-lo directament a www.naturallibres.com
També està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús.

ESTHER TALLADA (Alella, 1975) és llicenciada en Traducció i Interpretació i postgraduada en Assessorament Lingüístic en els Mitjans Audiovisuals. Fa més de vint anys que es dedica a la traducció, fent parlar en català autors com William Faulkner, George Orwell, Daniel Defoe, Elizabeth Strout, Willa Cather o Toni Morrison entre molts d’altres. Del 2004 al 2011 va fer de professora de llengua, història i cultura catalanes a la Universitat de Glasgow. D’aleshores ençà ha fet de professora associada a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Internacional de Catalunya.

TONI MORRISON (Lorain, 1931 – Nova York, 2019) va ser editora i més tard novel·lista i assagista. Va escriure onze novel·les, entre les que destaquen Amada (Beloved, 1987), The Bluest Eye (1970), Song of Solomon (1977) i Paradise (1998), entre d’altres. Va alternar el treball de professora d’Humanitats a la Universitat de Princeton amb l’activitat literària. A les seves obres va plantejar la problemàtica de la població negra als Estats Units, especialment la situació de les dones.

*El preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte (amb caducitat 12/09/2026)

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.