#FiloTrobadesNL Iris Murdoch i la sobirania del Bé. Amb la filòsofa moral Margarita Mauri

Iris Murdoch i la sobirania del Bé

Conversa i berenar filosòfic

Amb la filòsofa moral Margarita Mauri

Dissabte 21 de setembre a les 18:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«L’única forma genuïna de ser bo és ser bo per no res.» 

Reconegue-m’ho: els éssers humans som, per naturalesa, egoistes. Una tara, no obstant, que podem tractar d’arranjar, sortint del Jo i prenent consciència viva de la realitat: d’una mallarenga, d’un faig, d’un roc. Del que està fora d’un mateix. Dels altres. Del món. De la bellesa que ens apropa al Bé —perquè som egoistes, però el Bé existeix—. Dissabte 21 de setembre mirarem d’atansar-nos-hi amb la filosofia moral d’Iris Murdoch (1919-1999), en unes #FiloTrobadesNL per conèixer el seu pensament amb la catedràtica d’Ètica experta en l’autora Margarita Mauri.

«Com és un home bo? Podem fer-nos moralment millors? Són preguntes que un filòsof hauria d’intentar respondre.»

La idea del Bé en un univers sense Déu fou la principal preocupació filosòfica d’Iris Murdoch. Una qüestió que impregna el conjunt de la seva prolífica obra, entre novel·les, assajos, articles i correspondència. La Bondat com a virtut per a veure el món tal com és realment, observant més enllà dels profits individuals —«cosa fàcil de dir però molt difícil d’aconseguir»—, amb una mirada desinteressada i atenta cap al defora, atrets per la Bellesa que es troba en la literatura, en l’art o en un paisatge natural.

«Estic mirant per la finestra en un estat d’ànim ansiós i ressentit, sense tenir en compte el meu entorn, pensant potser en el mal que s’ha infligit al meu prestigi. De sobte veig un xoriguer planejant. En un sol instant tot ha canviat. El jo reflexiu amb la seva vanitat ferida ha desaparegut. Ara només hi ha el xoriguer. I quan torno a pensar en l’assumpte, sembla menys important. I per descomptat és una cosa que podem fer deliberadament: parar atenció a la natura per netejar les nostres ments de preocupacions egoistes.»

I si l’ego és l’enemic principal de la moralitat, l’Amor seria el seu gran aliat.

«Això, aleshores, era l’amor: mirar i mirar fins que hom deixava d’existir.»

Murdoch, que —d’inclinació budista— de vegades es sentia completament posseïda per un amor cec a la totalitat del cosmos.

«La gent d’un planeta sense flors pensaria que hem d’estar continuament bojos d’alegria per tenir aquestes coses entre nosaltres.»

La filòsofa Margarita Mauri ens introduirà als conceptes i dilemes fonamentals de la psicologia moral murdochiana; reexaminarem els seus escrits literaris i filosòfics en clau ecològica i reflexionarem plegats sobre les aplicacions que l’ètica de l’atenció i de la cura pot tenir en les discussions ecològiques contemporànies.

«Anhelen el canvi, a qualsevol preu, i sempre l’anhelaran, a qualsevol preu, i guerres, fins que aquest planeta només tingui ossos vells i bosses de plàstic i una massa furiosa d’aranyes. Les aranyes sobreviuran més temps. I el plàstic és indestructible. Així és aquest lloc. Quin planeta!»

Dissabte 21 de setembre descobrirem la trajectòria vital i intel·lectual d’una autora de pensament asilvestrat, qualificada sovint com a «la dona més brillant d’Anglaterra». Especialista en Plató, amb influències que van des de Schopenhauer i Wittgenstein a Katsuki Sekida, Simone Weil, Tolstoi, Jane Austen o Shakespeare, Iris Murdoch es va atrevir a pensar en una Europa filosòficament exhausta acabada la Segona Guerra Mundial, on també va treballar prestant ajuda a víctimes del conflicte en camps de refugiats.

«Què importa?
Les nostres microscòpiques malenconies,
la nostra infinitesimal impaciència?
A l’univers no li interessa.
Ell continua endavant.»

I en l’entretant que ens apropem a l’ideal de Bondat, acompanyarem aquestes #FiloTrobadesNL d’un berenar filosòfic inspirat en Iris Murdoch, perquè…

«Cert que llegir i pensar són importants, però Déu meu, el menjar també ho és!»

Preu d’inscripció*:  10€
Inclou: Participació a la tertúlia + Berenar filosòfic + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres d’Iris Murdoch

Aquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten, buscar solucions a problemes, raonar, dubtar, equivocar-se, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques.

MARGARITA MAURI (Cambrils, 1958) és catedràtica d’Ètica de la facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona des del 2019. Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona l’any 1980 i Premi Extraordinari de Llicenciatura. Doctorada en Filosofia per la Universitat de Barcelona al 1986 amb una tesi sobre les ètiques d’Aristòtil, Sant Tomàs d’Aquino i Kant, és la investigadora principal del Grup Internacional Stágeira. Estudis Aristotèlics de Filosofia Pràctica. Dirigeix dos Seminaris permanents: el Seminari Aristòtil i el Seminari Iris Murdoch. Ha publicat, entre d’altres, La búsqueda del bien, Bien humano y moralidad, Les virtuts en el pensament contemporani, Metodologia de la recerca a Filosofia i Iris Murdoch: una ética de la atención.

Professora universitària, filòsofa, narradora i assagista, IRIS MURDOCH (Dublin, 1919 – Oxford, 1999) va estudiar filosofia i literatura al Somerville College d’Oxford, on va aprendre llatí, grec i llengües modernes. També va estudiar Filosofia com a postgraduada al Newnham College de Cambridge, on va tenir com a mestre Ludwig Wittgenstein, i el 1948 va començar a treballar com a professora al St Anne’s College d’Oxford. Abans de dedicar-se a la literatura, va publicar diversos assajos sobre filosofia, entre els quals hi ha el primer estudi escrit en anglès sobre Jean-Paul Sartre. La seva primera novel·la, Under the net (1954), va ser considerada per la revista Time com una de les 100 millors novel·les de la literatura anglesa del segle XX. Dos anys més tard, el 1956, va conèixer l’home amb qui compartiria la seva vida, John Bayley, que es guanyava la vida com a professor de Literatura Anglesa i escriptor. Iris Murdoch va publicar vint-i-cinc novel·les més, entre les quals cal destacar The Sandcastle (1957), The Bell (1958), A Severed Head (1961), The Unicorn (1963), Bruno’s Dream (1969) , The Black Prince (1973, Premi James Tait Black Memorial), The Sacred and Profane Love Machine (1974, Premi Whitbread), Henry and Cato (1976), The Sea, The Sea (1978, Premi Booker), Nuns and Soldiers (1980), The Book and the Brotherhood (1987) o The Green Knight (1993). El 1987 va ser nomenada Dama Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic. El 1995 va començar a patir els devastadors efectes de l’Alzheimer, que al principi va atribuir a un bloqueig creatiu. El 1997 va ser guardonada amb el Golden PEN Award per tota la seva carrera. Va morir als 79 anys, i les cendres van ser escampades pel jardí del crematori d’Oxford.

*Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

Val de descompte vàlid el dia de l’activitat.