#FiloTrobadesNL La saviesa dels pobles indígenes. Amb Josep Maria Mallarach

La saviesa dels pobles indígenes

Conversa i berenar filosòfic

Amb l’ecòsof Josep Maria Mallarach

Dissabte 8 de març a les 18:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Sabeu que els arbres parlen? Bé, doncs ho fan. Parlen entre ells, i us parlaran, si els escolteu. El problema és que els blancs no escolten. No van escoltar mai els indis i, per tant, suposo que no escoltaran les altres veus de la Natura. Però jo he après molt dels arbres…» TATANGA MANI 

Els pobles indígenes són els més antics i resilients de la humanitat. Són la demostració viva que una altra forma de pensar i viure en aquest planeta és possible, al marge del progrés tecnològic, amb una actitud reverent envers la Mare Terra. La seva saviesa ens pot inspirar per fer front a la crisi de valors actual i la insostenibilitat mediambiental. Això tractarem de fer dissabte 8 de març a NaturaLlibres, en unes #FiloTrobadesNL amb Josep Maria Mallarach, autor de La saviesa dels pobles indígenes.

«El vell Lakota era savi. Sabia que el cor d´un home allunyat de la Natura s’endureix. Sabia que la creixent manca de respecte pels éssers vius conduïa ràpidament a la manca de respecte cap als éssers humans. Així que va mantenir la seva joventut a prop de la influència suau de la Natura.» OTA KTE 

Els pobles indígenes representen al voltant del 7% de la població mundial. Mestres de la sostenibilitat, als territoris on viuen es conserva el 40% de la diversitat biològica i del 60% de les llengües del món, sense cap burocràcia, amb uns sistemes de governança comunitaris arrelats en una saviesa ancestral. Tenen pràctiques i creences molt diverses, adaptades als ecosistemes on viuen des de fa mil·lennis, però amb una filosofia en comú: humilitat, absència de materialisme i veneració per la Ñuke Mapu, la Pacha Mama… la Natura.

«El cérvol, el cavall, l’àguila majestuosa, són els nostres germans. Les escarpades muntanyes, els prats humits, el cos suós del poltre i l’home…, tots pertanyen a la mateixa família. […] L’aigua cristal·lina que corre pels rierols i els rius no és només aigua, és també la sang dels nostres avantpassats.» SEATH’TL

Dissabte 8 de març coneixerem quina cosmovisió comparteixen pobles com els ojibwa, els shoshoni, els kággaba, els quítxua, els wadaabe o els sami. Un pensament vitalista que no contempla la separació entre naturalesa i cultura: els animals i les plantes, els rius i l’aire, la Via Làctea i les muntanyes… Tot està connectat, també aquest germà petit de la Creació que és l’ésser humà.

«En els sabers indígenes l’ésser humà és el germà petit de la Creació. La criatura que menys experiència té de la vida i, per tant, la que més ha d’aprendre de la resta d’espècies, que són les mestres que ens guien. Aquestes transmeten saviesa a través de la manera com viuen. Ensenyen amb l’exemple. Porten aquí molt més temps que nosaltres i, per tant, han pogut comprendre més i millor.» ROBIN WALL KIMMERER

Per a un Barasana no hi ha començament ni final, la progressió del temps no és lineal; el temps no se’n va, el temps ve, diria un Maputxe; el futur pot estar enrere i el passat endavant. La realitat és fractal. I amb la vida i la mort passa igual: tot és circular. També l’economia, amb un sistema de consum on tot es reaprofita.

«Hauran notat que tot el que fa un nadiu és en cercle, i és que el Poder del Món sempre treballa en cercles, tot tracta de ser rodó… El Cel és rodó, i he sentit dir que la terra és rodona com una pilota, i també ho són totes les estrelles. El vent dóna voltes. Els ocells fan el seu niu en cercles, perquè la seva és la mateixa religió que la nostra… Fins i tot les estacions formen un gran cercle, giren i sempre tornen a on estaven. La vida d’un home és un cercle de infància a infància, i així és a tot arreu on es mou el poder.» HEHAKA SAPA

Així mateix, totes les coses són més del que aparentment semblen: darrera de les formes tangibles hi ha un món d’ombres invisible per als ulls ignars que no saben somiar, però ben real a l’esguard d’un xaman.

«Els blancs no somien tan lluny com nosaltres. Dormen molt, però només somien amb ells mateixos. El seu pensament està obstruït i dormisquegen com tapirs o tortugues» DAVI KOPENAWA

Dissabte 8 de març tractarem de somiar com encara ho fan a les estepes àrtiques, els deserts d’Àfrica, les selves de l’Amazònia i els boscos d’Austràlia. Pobles que Josep Maria Mallarach ha conegut d’aprop i que ens ofereixen un paradigma alternatiu a la visió positivista, pressumptuosa i utilitària del món.

«La vida no té cap utilitat. La vida és tan meravellosa que la nostra ment intenta donar-li alguna utilitat, però això és una estupidesa. La vida és fruïció, és una dansa.» AILTON KRENAK

Per aquests pobles ancestrals, té més prestigi compartir que acumular; per això també dediquen poques hores a treballar, a profit d’enfortir els vincles familiars a través de rituals que són espais de trobada amb la Natura i amb la comunitat.

Talment com un ritual, acompanyarem aquestes #FiloTrobadesNL amb un berenar casolà inspirat en la saviesa dels pobles indígenes.

«Siguem els avantpassats que els nostres descendents agrairan haver tingut.» WINONA LADUKE

Aquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten, buscar solucions a problemes, raonar, dubtar, equivocar-se, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques.

JOSEP MARIA MALLARACH (1955, Olot) és Doctor en biologia i medi ambient. Enamorat de la Natura, format en Geologia, Ecologia, Ambientals i Paisatge. Aprenent de savieses tradicionals. Membre de la Comissió directiva del Grup especialista en valors culturals i espirituals dels espais naturals protegits d’UICN i president de Silene, associació no lucrativa que té com a missió estudiar, divulgar, promoure i conservar el patrimoni immaterial, espiritual i cultural de la Natura. Gran admirador dels pobles indígenes, que va descobrir a través de contes infantils i que més tard va poder conèixer d’aprop a les estepes àrtiques, als deserts i a les muntanyes d’Àfrica, a les praderies d’Amèrica del Nord, als rius i a les jungles de l’Amazònia, i als boscos d’Austràlia. A tots ells dedica el llibre que ha publicat amb Akiara Books, La saviesa dels pobles indígenes.