Grup de lectura NL. El Llibre Blau de Nebo. Tertúlia i berenar literari amb el traductor Emyr Gruffydd

Grup de lectura NL. El Llibre Blau de Nebo, de Manon Steffan Ros

Tertúlia i berenar literari 

Amb el traductor Emyr Gruffydd

Dissabte 15 de març a les 18:00H

Per assistir a la tertúlia, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Sona tan terrible? El Final? Perdre-ho tot, perdre tothom, el col·lapse de la societat, tot per terra?
No he estat mai tan contenta.» 

De cataclismes mundials, n’hi ha hagut i n’hi hauran. Perquè a la Natura tot acaba… i tot torna a començar. De fet, massa està trigant l’hecatombe que es carregui la societat actual… Tan sols demanaríem que, quan arribi el daltabaix, la Literatura no falti mai: per comprendre, per aprendre, per recordar. Per supervivència, tenir al nostre abast novel·les com El Llibre Blau de Nebo, de Manon Steffan Ros, l’obra que dissabte 15 de març comentarem al #GrupDeLecturaNL amb el seu traductor del gal·lés al català, Emyr Gruffydd.

«No val la pena pregar pel món, però potser hi ha alguna esperança per la mama i per mi.»

Publicada originàriament en gal·lés l’any 2018, Llyfr Glas Nebo es va convertir de seguida en la novel·la més llegida de la dècada en el seu idioma. Una llengua parlada per unes vuit-centes mil persones, amb una literatura realment potent però poc traduïda a casa nostra, malauradament. De fet, El Llibre Blau de Nebo és dels pocs títols que podem llegir en català, gràcies a l’editorial Periscopi i a la traducció d’Emyr Gruffydd.

«Un cop es deixa de sentir, es comença a escoltar.
El ritme caòtic del soroll de la pluja contra les finestres.
La veu del vent, cantant fort o xiuxiuejant els seus secrets.
Despertar-me al matí i saber, sense mirar per la finestra, que està nevant. Es pot sentir, una capa de neu a terra.
I es veu la bellesa, també. De bellesa n’hi ha més ara que abans del Final. De fet, no és que n’hi hagi més. Tot és igual, però ara ho veiem.»

Qualificada de distopia, per bé que l’escenari de El Llibre Blau de Nebo és ben real: una mare i el seus fills petits sobreviuen aïllats en una regió muntanyosa al nord-oest de Gal·les, després del que sembla una catàstrofe nuclear, adaptant-se a la nova realitat i deixant testimoni en un diari que escriuen plegats, amb el compromís de no llegir-se mútuament, respectant la intimitat.

«La ment és l’únic amagatall que tenim.»

Distopia feliç, en tot cas. Distopia tendra i colpidora, per tornar a creure en la bellesa i la bondat humana, i que ens farà reflexionar sobre la dependència tecnològica i les prioritats socials, l’educació, la literatura com a consol, la maternitat, els vincles amb la família i l’entorn…

«Diuen que els vincles de sang no es tornen mai aigua, però es veu que l’aigua es pot tornar sang.»

Els protagonistes viuen sense Internet, sense electricitat i sense aigua corrent; cacen de tant en tant…

«No m’agrada matar animals.
La mama diu que a ella tampoc li agrada, però que ho hem de fer perquè necessitem la carn. Ara, a ella li és igual, se li veu a la cara quan ho fa. No mostra cap emoció, té una cara glacial, freda com una llosa de pissarra. Com si a dins no hi tingués res que l’escalfés.
No m’agrada com el ganivet es fica endins. La sensació. El soroll tampoc, tot i que no estic segur si el que sento és real o si m’ho imagino. No sé si sento realment el soroll del ganivet entrant en la carn per sobre dels crits del petit animal. No sempre criden, però quan criden és molt pitjor.
Sempre em miren, mentre es moren.»

Amor i un hort és tot el que necessiten per tirar endavant.

«Les plantes van voler viure, suportant les tempestes, el vent i la pluja, fins i tot els dies que la mama i jo vam estar massa malalts per sortir a regar-les i cuidar-les. Hi parlava, també, perquè m’agrada parlar i, d’una manera una mica ridícula, em sentia com si fos el seu pare.
I encara una altra cosa. A l’hora de collir-les em vaig sentir culpable. Treure les patates i les pastanagues de la terra, rentar-les al rierol i fer servir un ganivet gran. Havien trigat tant a créixer, aquestes plantetes, s’havien atrevit a viure mentre tantes coses havien anat morint-se. Me les estimava i no volia matar-les.
[…] Quan ens vam menjar aquelles patates, després de coure-les al foc durant una hora, em van venir les llàgrimes. […] La mama va voler agafar-me la mà, però vaig fer que no amb el cap. Eren llàgrimes de felicitat. Tenia set anys, havia cultivat el nostre propi menjar i en algun racó de la meva ment de nen vaig saber que havia trobat qui era.»

Amor, un hort… i els llibres en gal·lès que la mare va poder arreplegar abans de la catàstrofe.

«—M’imagino que per instint salva allò que té més risc de perdre.
—Què vol dir? Els llibres? —li vaig preguntar, sense entendre el que deia.
—La seva llengua materna.»

Amb el filòleg i traductor Emyr Gruffydd coneixerem quins són els escriptors i títols imprescindibles de les lletres gal·leses, des de manuscrits medievals com El llibre negre de Caerfyrddin o El llibre vermell d’Hergest —que es conserva a la biblioteca Bodleian, a Oxford, Anglaterra, lluny dels escenaris que narra— a novel·listes contemporanis com Manon Steffan Ros amb El Llibre Blau de Nebo.

«Però com que he llegit tants llibres, suposo que […] he arribat a un punt a mig camí entre qui soc realment i tots els llibres que tinc al cap.»

Novel·la que podrem comparar amb altres obres apocal·líptiques que haguem llegit, textos que hagin especulat sobre civilitzacions en ruïnes, des del judici final bíblic a La carretera de Cormac McCarthy o El mecanoscrit del segon origen. Futurs imaginats que parlen més que res sobre la incertesa, la por i les preocupacions presents.

«De fet, això és una altra cosa que ha passat des del Final. Com que no hi queda gaire vida, com que no hi ha gent gran, ni ràdio, ni Facebook, veig emocions humanes pertot arreu. Un dia de primavera el camp de patates somriu. De vegades la casa està farta de tot, fa morros i ens deixa un forat a la teulada. I el Temps, sempre inestable i rabiós, com un senyor gran que perd el cap per qualsevol motiu.»

Filla d’activistes mediambientals i defensors de la llengua galesa, Manon Steffan Ros va ser criada en un clima de manifestacions, protestes i música —el seu pare és el poeta i cantant Steve Eaves, i ella mateixa forma part d’un grup musical—. L’escriptora no estarà a la llibreria, però li podrem enviar preguntes els dies previs a la tertúlia i llegirem les seves respostes dissabte 15 de març al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres*.

«Les millors coses són…
Uns brots verds amb coratge per empènyer a través de la terra.
[…]
L’absència de persones, de soroll. Totes aquestes
absències boniques.
Viure.»

Per assistir a la tertúlia, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.
Si encara no el teniu, podeu encarregar el vostre exemplar o
comprar-lo directament a www.naturallibres.com
També està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús.

EMYR GRUFFYDD (Caerffili, Gal·les, 1990) és graduat en filologia francesa i hispànica per la Universitat de Cardiff, a Gal·les, on treballa ara com a traductor. Màster en traducció i interpretació per la Universitat de Bath, a Anglaterra, entre el 2012 i el 2014 va viure a Barcelona, on va aprendre català al Consorci per a la Normalització Lingüística. És amant de la cultura i la societat catalanes i ha participat en diversos programes de televisió i de ràdio sobre temes d’actualitat a Catalunya i Espanya. Ha treballat com a corrector per a la Comissió Europea, a Brussel·les. El Llibre Blau de Nebo és la primera novel·la que ha traduït al català.

Abans de convertir-se en escriptora, MANON STEFFAN ROS (Llanddeiniolen, Gal·les, 1983) va treballar com a actriu de teatre. La seva novel·la Fel Aderyn (2009) va ser nominada al premi Llibre Gal·lès de l’Any. El 2013 va rebre el mateix reconeixement per l’obra Blasu (2012). Autora també de literatura infantil i juvenil, ha guanyat quatre vegades el prestigiós premi Tir na n-Og amb les novel·les Trwy’r Tonnau (2010), Prism (2012), Pluen (2017) i, més recentment, Fi a Joe Allen (2019). El Llibre Blau de Nebo va guanyar el premi a la millor obra narrativa de l’Eisteddfod Nacional de Gal·les 2018 i l’any següent va ser distingit com el millor llibre de l’any en llengua gal·lesa.

*Les preguntes que es vulguin formular a l’autora s’hauran d’enviar per correu electrònic a naturallibres@gmail.com abans del 8 de març.