#FiloTrobadesNL Ursula K. Le Guin: La realitat de l’irreal. Amb Loredana Volpe

Ursula K. Le Guin: La realitat de l’irreal

Conversa i berenar filosòfic

Amb l’experta leguineana i escriptora Loredana Volpe

Dissabte 12 d’abril a les 18:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Anomenava “real” el temps del món i “irreal” el temps del somni, com si aquesta fos la diferència entre tots dos.» 

Hi ha una espècie animal que amb els somnis pot alterar la realitat, són un tipus de mamífers no gaire abundants: humans de la família dels escriptors i del gènere fantàstic, als que pertany Ursula K. Le Guin (1929, Berkeley – 2018, Portland), una antropòloga que, a través de la ciència ficció, va imaginar altres maneres possibles de ser i de viure, mons alternatius i plausibles més enllà del capitalisme magnicida. Dissabte 12 d’abril descobrirem les utopies que l’autora nord-americana va proposar en els seus relats per a reflexionar, des de l’especulació científica, sobre el sentit de la Humanitat, en unes #FiloTrobadesNL amb l’experta leguineana i també escriptora Loredana Volpe.

«Dormen, es desperten i s’obliden dels somnis, i tornen a dormir, tornen a despertar-se, i així transcorre la vida per vostès, i es pensen que això és l’existència, la vida, la realitat!»

Filla d’antropòlegs, Ursula K. Le Guin va escoltar des de ben jove les històries que els seus pares li explicaven sobre els pobles indígenes que estudiaven en zones de Califòrnia aleshores semi-salvatges. Tribus per a les quals els temps-vigília i el temps-somni formaven part de la mateixa realitat. Ètnies avui pràcticament extintes, massacrades, com els yana, amb una cosmovisió que permea tota l’obra de l’autora.

«No sé què és la “naturalesa humana”. Potser deixar descripcions d’allò que exterminem és part de la naturalesa humana.»

Dissabte 12 d’abril, explorarem les idees filosòfiques que arrelen a les novel·les, contes, assajos i a la poesia d’Ursula K. Le Guin. Conceptes com els d’Alteritat i el de Frontera, que separa i allunya pobles, sexes i espècies amb les barreres que les paraules aixequen.

«Fem massa història.
Amb nosaltres o sense nosaltres
seguiran existint el silenci
i les roques i la brillantor llunyana.»

A través d’Ursula K. Le Guin analitzarem els fracassos de la societat capitalista i els mons alternatius que l’escriptora va plantejar, després de molt llegir a Gandhi, Kropotkin i el Tao Te Txing, un llibre que l’acompanyaria tota la vida. Del seu pensament surten utopies que poden semblar futurs distants, però que són formes antigues de ser i d’existir del tot realistes. Propostes que ara són fonament filosòfic d’intel·lectuals com Donna Haraway, Eduardo Kohn o Vinciane Despret.

«Ja no hi ha cap excusa per seguir ordres obsoletes; per la ignorància; per una autonomia irresponsable.»

Parlarem d’una escriptora pacifista, feminista, ecologista… que va lluitar contra el canvi climàtic des de les seves ficcions durant dècades, i no és que fos una premonitora: «No ho era pas! Només escoltava els científics»!

I així, ens preguntarem: Per què semblem incapaços d’avançar vers una societat millor, més justa, menys desigual, per a tots? Viure com viuen els athsheans, en simbiosi amb el món, el món-bosc… Construir un planeta com el d’Anarres, on no existeixen els pronoms possessius perquè no hi ha propietats ni propietaris… Una societat basada en la col·laboració i el suport mutu, que prima el col·lectiu sobre l’individu. De ben segur, els mons de Le Guin tampoc serien una organització ideal, però posen de manifest que hi ha una varietat infinita d’alternatives reals.

«Vivim en el capitalisme. El seu poder sembla indefugible. També ho semblava el dret diví dels reis.»

Amb la guia de Loredana Volpe imaginarem les nostres pròpies utopies i debatrem sobre la força i el perill de la imaginació, perquè la fantasia tant pot sortir del cap de Le Guin com d’una ment pertorbada i psicòpata.

«Tots hem d’aprendre a inventar-nos una vida, crear-la, imaginar-la. Necessitem que ens ensenyin aquestes capacitats; necessitem guies que ens mostrin com fer-ho. Si no ho fem, les nostres vides acaben sent controlades pels altres.»

I per fer front a les nostres contradiccions humanes, acompanyarem la tertúlia d’un berenar filosòfic inspirat en Ekumen.

Aquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten, buscar solucions a problemes, raonar, dubtar, equivocar-se, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques.

LOREDANA VOLPE (Caracas, 1990) és escriptora, traductora i directora teatral. Experta en l’obra d’Ursula K. Le Guin, imparteix cursos monogràfics i conferències sobre l’autora, a més de conduir un grup de lectura leguineà que porta en marxa anys a la llibreria La Insòlita de Barcelona. Amb la companyia teatral La Salamandra, ha dirigit l’espectacle de terror fantàstic L’habitació tancada, a la Sala Versus Glòries; Ànsia (Crave), a la Sala Atrium; El Nino, a la Fundació Brossa (VI Premi Born); No Exit, de Sartre, al Teatre Akadèmia i a Caracas; Flechas del ángel del olvido, de Sanchis Sinisterra, a l’Auditori de Cornellà, i Nido, de Marc Garcia Coté, a Madrid, entre altres. Màster d’Estudis Teatrals per l’Institut del Teatre i la UAB. Autora dels llibres A pesar de tu santa cólera (Navona Editorial), Ejercicio de aniquilación (RIL Editores) i les recents La habitación cerrada i Isekai: historia de un secuestro (ambdues publicades per Ediciones Mutis).

URSULA K. LE GUIN (1929, Berkeley – 2018, Portland) és autora de poesia, narrativa, contes infantils i assaig, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. Destaquen les obres La mà esquerra de la foscor, guanyadora dels prestigiosos premis Nebula (1969) i Hugo (1970); Els desposseïts, amb la qual va aconseguir un altre cop els Nebula (1974) i Hugo (1975), i els premis Locus (1975), Gigamesh (1984) i Prometheus (1993); i El nom del món és bosc, guanyadora del premi Hugo (1973) i finalista del National Book Award (1976). En el seus llibres, aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. Les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva.

«Deixeu-me en pau una estona. Estic tan carregada de pressentiments com un vell beneit, necessito somiar…»