Trobades NL. Oficis per al record. Amb el documentalista etnogràfic Eugenio Monesma

Oficis per al record: Un viatge pel món rural buscant feines del passat

Xerrada amb el cineasta i etnògraf Eugenio Monesma

Divendres 11 d’abril a les 19:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

Fa temps que el repicar dels malls no es sent al taller del Pepito de Casa Farré, el darrer ferrer d’Alins, que tenia 93 anys quan va morir. I ja ho sabem que, que els vells marxin, és llei natural; però no hauríem de deixar que se’n vagin sense arreplegar tot el que la vida els ha ensenyat. A això precisament s’ha dedicat el documentalista etnogràfic Eugenio Monesma, que divendres 11 d’abril estarà a NaturaLlibres amb el llibre 100 oficios para el recuerdo: Un viaje por la España rural en busca de las labores del pasado.

«Totes les baranes del poble les he fet jo, també moltes finestres o plataformes pels remolcs, per portar l’herba… Cendrers, làmpades, cremalls, cullerots.» JOSEP LLOR (1930-2023)

Aquí, al Pallars, en tenim un munt, d’oficis per al record. Els veïns nascuts a mitjans del segle passat han estat testimoni de com desapareixien moltes d’aquestes ocupacions.

«Hi havia terrissaires i boters, el matalasser, el socaire que feia esclops i l’espardenyer, els teixidors de cànem per fer les vigatanes i els sarrions on es portava el carbó… Els carboners que subministraven a les fargues catalanes… Els picadors que tallaven pins al bosc, els tiradors que els arrastraven, els barrancaires que els baixaven… Estaven els carrilanos, el baster que feia bastos, el xollador de mules… Cabrers, com l’Antonio de Grauet, l’últim encarregat de guardar totes les cabres del poble… Sembradors, segadors, dallaires… Les lligadores que lligaven les garbes de blat amb el garrot al tros, els traginers que s’emportaven el blat a la perxada de casa per batre, els que ventaven a les batudes, el moliner… El que no hi havia eren llibreteres, aleshores.» JOSEP CASES ‘TERRISSES’

L’Eugenio Monesma va començar a documentar oficis tradicionals del món rural a la dècada dels 80. Treballs artesanals, tots ells caracteritzats per l’esforç, la humilitat i la qualitat, amb productes resultants que perduraven en el temps, front la cultura de l’usar-llançar actual.

«Aunque pueda parecer una locura, para la elaboración artesanal de una buena horca se necesitaban más de seis años, desde que se empezaban a orientar los brotes del árbol del litonero o almez hasta que quedaba dispuesta para las tareas del campo.» 

Divendres 11 d’abril amb l’Eugenio Monesma, recordarem o descobrirem feines algunes ja extintes, d’altres que la industrialització i els avenços tecnològics van relegar a l’oblit; però també professions que malden per resistir i altres que s’han recuperat, adaptades a l’era actual. Oficis, en tot cas, que han modelat la nostra cultura popular, símbol de temps més o menys pretèrits, on tot semblava més dur i alhora més assenyat.

EUGENIO MONESMA (1952, Osca) és un cineasta i etnògraf amb més de quaranta anys de trajectòria professional, al llarg dels quals ha filmat més de 3.300 documentals sobre oficis perduts, gastronomia popular i tradicions arreu d’Espanya, sent posseïdor del major arxiu audiovisual i fotogràfic sobre la cultura tradicional i l’etnografia del país. També ha estat presentador i director de diversos programes de televisió (entre ells,Los fogones tradicionales de Canal Cocina, amb vint-i-set temporades en emissió des de l’any 2000 fins a l’actualitat, que segueix en actiu) i ha rebut més de 150 premis i reconeixements nacionals i internacionals. Des de finals del 2020, publica setmanalment els seus documentals al seu canal de YouTube; també se’l pot seguir a altres xarxes socials, com Instagram, Facebook i X.