Grup de lectura NL. Clarice Lispector: El misteri que batega dins el món. Amb la traductora Elena Losada

Grup de lectura NL. Clarice Lispector: El misteri que batega dins el món

Tertúlia literària sobre les novel·les L’hora de l’estrella i Aigua viva

Amb la traductora i professora de literatura portuguesa Elena Losada

Compartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits

DISSABTE 18 DE JULIOL >> 19:00H. 

Per assistir a la tertúlia, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Tot el món va començar amb un sí. Una molècula va dir sí a una altra molècula i va néixer la vida.»

L’escriptura de Clarice Lispector resulta un misteri… en la mateixa mesura que resulta un misteri la Natura, el Món, la Vida. Perquè hi ha una substància inefable que cap ciència no podrà descobrir mai. Un coneixement animal, intuïtiu, que tan sols podem arribar a ensumar, a presentir. Una estranyesa que esdevé meravella en llegir a l’escriptora brasilera, amb novel·les breus com les que comentarem dissabte 18 de juliol al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres: L’hora de l’estrella i Aigua viva. Amb la traductora i professora de literatura portuguesa Elena Losada.

«semblo pertànyer a una galàxia llunyana de tan estrany que sóc de mi mateix.»

Salvatge, tremenda, convulsa, metafísica. Així és l’experiència de llegir qualsevol text de Clarice Lispector. Original, trencadora, única en la seva espècie; de prosa subversiva, densa i fluent alhora; exigent, mai complicada.

Escrivia en portugués, la llengua que estimava i que aquesta filla de jueus rusos faria seva. Nascuda com a Haia Pinkhasovna a Txetxelnik, Ucraïna, quan la seva família fugia dels pogroms antisemites, va arribar amb tan sols dos mesos al Brasil, en braços d’una mare emmalaltida de sífilis en ser violada per un soldat soviètic. Malgrat les penúries econòmiques, Clarice Lispector va poder estudiar Dret a Rio de Janeiro, exercint després durant vint anys de perfecta dona casada, una ocupació avorridíssima que la superava, així que es va divorciar per consagrar-se a la literatura.

«Em trobaré a faltar tant quan em mori…»

Autora d’una desena de novel·les, reculls de contes, guions, articles i relats infantils, L’hora de l’estrella és l’últim llibre que va escriure; de fet, el va acabar poques setmanes abans de morir. Publicada pòstumament, és una història rodona, que recull el millor de Clarice Lispector, dels seus treballs més accessibles, i amb una protagonista femenina inoblidable: la Macabéa, una mecanògrafa de vida anodina, menyspreada per tots els personatges —àdhuc el narrador—. Sola, vulnerable i pobra, en una ciutat tota feta contra ella, desgraciada sense ser-ne conscient de ser-ho, és un cos escanyolit sense cap tipus d’aptitud. Les seves úniques ambicions són anar al teatre un cop al mes, pintar-se les ungles, comprar-se una rosa quan cobra la nòmina i prendre’s un cafè amb gel a la nit, abans de ficar-se al llit. Poc o res importa, no obstant, l’argument: allò substancial són les idees que subjauen rere les seves escases 160 pàgines.

Igual ocorre amb les 144 planes d’Aigua viva: una novel·la o un poema o un assaig —no se sap— desconcertant. Per subratllar de dalt a baix. Clímax de l’estil lispectorià. Una carta de desamor a un destinatari mut on la veu narradora no pretén altra cosa que un impossible: copçar l’instant que passa, l’inabastable, l’indicible. Aquells moments epifànics que tot sovint proporciona el contacte amb animals i plantes, les roses que Clarice Lispector tant adorava o el seu estimat Ulisses, un gos que fumava, bevia whisky amb Coca-Cola i tenia fama de neuròtic, amb una ferotgia que la seva humana respectava i enyorava. Potser degut a aquest enyor hi apareixen bèsties en moltes de les seves ficcions: gallines, ous, cavalls, gats, paneroles ancestrals…

«M’interessen molt. Tots els éssers vius, menys l’home, són un escàndol de meravellament.»

Dissabte 18 de juliol amb Elena Losada destriarem les obsessions que atravessen L’hora de l’estrella, Aigua viva i tota l’obra lispectoriana: la recerca existencial, el tedi, la nàusia… la fugacitat de l’instant-ja, la impotència del llenguatge per accedir al món, a la substància pura del món, a l’it intraduïble… la natura com espai de revelació mística, l’animalitat…

«Una vegada vaig mirar fixament els ulls d’una pantera i ella va mirar fixament els meus. Ens vam transformar.»

No li buscarem similituds amb James Joyce ni amb Marcel Proust ni amb Virginia Woolf, perquè Clarice Lispector se sabia única i s’enfurismava quan la comparaven amb altres. Voldrem saber les dificultats que suposa traduir la seva singularitat. I com de peculiar i caòtic era el seu procés creatiu: escrivia notes soltes per aquí i per allà —en tovallons, xecs, paquets de tabac—, paperets abandonats per racons de casa, que la minyona tenia prohibit replegar.

«Déu m’alliberi de començar a escriure un llibre per la primera línia.»

Supersticiosa, afeccionada a les matemàtiques i la càbala, s’escarrassava per a que els seus contes no arribessin a les tretze pàgines. Anòmala, a voltes melancòlica, sempre hermètica i brillant. Com l’esfinx de Guiza que un cop va visitar: «No la vaig desxifrar, però tampoc ella em va desxifrar a mi».

Dissabte 18 de juliol apreciarem el seu misteri, en un #GrupDeLecturaNL que acompanayrem d’un berenar literari inspirat en Clarice Lispector.

«Qui sigui capaç de deixar de raonar (cosa terriblement difícil) que em segueixi.»

Preu d’inscripció: 10€*
Inclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres

Per assistir a la tertúlia, és necessari haver llegit (o començat) algun dels llibres.
Si encara no els teniu, podeu encarregar el vostre exemplar o
comprar-lo directament a www.naturallibres.com
També està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús.

ELENA LOSADA és professora titular de literatura portuguesa a la Universitat de Barcelona. És investigadora d’ADHUC (Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat), on ha coordinat Lletra de Dona, secció de crítica literària en línia, i ha estat directora de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures entre 2015 i 2018. Ha publicat diversos estudis sobre qüestions de gènere, especialment sobre la representació femenina en la narrativa realista del segle XIX i sobre l’escriptora brasilera Clarice Lispector, de qui ha traduït més de tretze títols. Va rebre el Premi Giovanni Pontiero a la millor traducció del portuguès l’any 2012. Des del 2011 treballa sobre la novel·la criminal escrita per dones i ha estat investigadora principal de dos projectes finançats: Mujeres y novela criminal en España (1975-2010): autoras, figuras de poder, víctimas y criminales (MUNCE) (FEM2011-22870, 2012-2014), i Víctimas y agresoras. Representaciones de la violencia en la narrativa criminal escrita por mujeres (VANACEM) (FEM2014-55057-P, 2015-2017).

«No seré auto-biogràfica. Vull ser ‘bio’.»

CLARICE LISPECTOR (1920, Txetxelnik – 1977, Rio de Janeiro) va néixer a Ucraïna durant la migració de la seva família de Rússia a Brasil. Va arribar a Maceió amb pocs mesos. Després va viure a Recife i a Rio de Janeiro, on va morir la seva mare quan ella tenia nou anys. El 1943 va publicar la seva primera novel·la, A prop del cor salvatge, i es va casar amb un diplomàtic. El seu primer destí va ser Nàpols, en plena Segona Guerra Mundial. Quan va tornar a Brasil després de separar-se, havia publicat dues novel·les més (O lustre, 1946; La ciutat assetjada, 1949) i havia tingut dos fills. Entre les seves obres més celebrades hi ha L’hora de l’estrella (1977), Un alè de vida (1978), A prop del cor salvatge (1943), La passió segons G.H. (1964) i Aigua viva (1973). A més de novel·les, va escriure relats i articles periodístics.

*El preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte (amb caducitat 18/07/2026)

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.