• 0 artículos - 0.00
      • No hay productos en el carrito

    11 julio

    Trobades NL. Brama ecopoètica. Estampida: La Terra no és el teu planeta. Amb Andreu Escrivà, Núria Busquet i Jorie Graham

    Cargando Eventos
    • Este evento ha pasado.

    Sobre el evento

    C/ Roda 4, Casa Xurret
    Alins,Lleida25574España
    11 julio, 2026
    19:00 - 20:30

    Brama ecopoètica. Estampida: La Terra no és el teu planeta

    Amb l’ambientòleg Andreu Escrivà i la poesia de Jorie Graham, en veu i ànima de la traductora Núria Busquet Molist

    I amb copa de vi èpica!

    Dissabte 11 de juliol a les 19:00h

    Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

     

    «La terra va dir
    recorda’m.
    La terra va dir
    no afluixis,
    ho va dir un dia
    quan escoltava
    per
    accident, jo
    ho vaig sentir, ho vaig notar
    com la temperatura,
    tot dit en un
    murmuri…»

     

    Resulta paradoxal: disposem de les tecnologies de geolocalització més avançades i estem desorientats com mai abans. Hem perdut les coordenades espai-temporals del que significa ser humans, fins al punt de donar per descomptat que la Terra ens pertany. Dissabte 11 de juliol a NaturaLlibres ens apartarem a un costat per aprendre a co-habitar el món amb ciència, poesia i humilitat, en una Brama ecopoètica* on l’ambientòleg Andreu Escrivà —autor de La Terra no és el teu planeta— dialogarà amb els versos de Jorie Graham, en veu i ànima de la seva traductora al català Núria Busquet Molist.

    «QUE POTSER
    Ja ens hem
    extingit. De qui és
    el mapa. Puc
    mirar-lo? On és la meva
    demanda. Es pot verificar
    la meva història? He
    inclòs el record
    dels animals? Els records
    dels animals. Encara
    hi son? Estem
    sols?
    »

     

    La Terra és la casa que compartim amb un nombre inimaginable d’éssers vius, molts dels quals en risc d’extingir-se a un ritme cada cop més accelerat. Perdem ecosistemes i, disposats a perdre, perdem fins i tot la foscor, degut a una pol·lució lumínica que impedeix quedar bocabadat sota la titil·lació dels estels. I sense l’estrella del Pastor enllà, sense l’Ossa Menor a tocar, l’ésser humà perd l’orientació, la noció de la seva  insignificant dimensió en la immensitat del cosmos.

    «Torna’m a donar un dia.
    Dona’m la transició del capvespre a la penombra.
    Dona’m una nit.
    »

     

    Hem perdut, endemés, el temps. El temps per la pausa. La pausa necessària per pensar en la crisi ecològica, com farem dissabte 11 de juliol a NaturaLlibres, amb el rigor científic d’Andreu Escrivà i amb la poesia de Jorie Graham, Premi Pulitzer de poesia, i amb molts números per algun dia guanyar el Nobel, traduïda per primer cop al català gràcies a Núria Busquet Molist i a LaBreu Edicions.

    «No sabem
    si aquesta és la manera d’anar endavant o la manera d’anar
    enrere. Ho saps, tu? Són cent iardes o un milió d’anys? Una petita conífera
    sembla que riu.
    Seria bonic que fes vent però
    només som nosaltres que tremolem.»

     

    Nord-americana formada en filosofia a Europa, Jorie Graham va ser expulsada durant el Maig del 68 de la Sorbona per participar en les revoltes. I així d’insurrecta és la seva poesia. Èticament compromesa, de versos com a penya-segats des d’on el lector cau de bocaterrosa sobre la realitat: els biòtops asfixiats per la mentalitat utilitària-extractivista… els silenci del camp sense ocells, del bosc sense insectes… la violència de la tecnologia i de la velocitat, la vigilància electrònica i la ingerència en auge de la IA… el sistemicidi i l’esforç per desafiar les estructures de poder preestablertes, per reimaginar un present habitable, per prendre consciència i reencantar la gent.

    Perquè encara no és tard. Ho canta Jorie Graham i ho constata amb dades Andreu Escrivà. Perquè la vida és enormement resistent i agraïda. Malgrat tot. Malgrat nosaltres.

    «Alguna cosa es prepara per tornar a començar. No som nosaltres. Xxxt…»

     

    Dissabte 11 de juliol, coneixerem què implica trobar-se en un context de sexta extinció massiva, explicarem relats alternatius al de la supremacia humana, pensarem com dur a terme canvis profunds…. i celebrarem aquest improbable i meravellós accident còsmic de la Vida brindant amb una copa de vi (o alternativa no alcohòlica) i amb poesia. Una poesia que no s’extingirà mentre a la Natura hi hagi un palpitar.

    «POTS
    sentir-te, aquí,
    respirar? Pots ajudar-
    me? Pots
    sentir, aquí, la mosca? Pots.
    sentir, aquí, l’arbre? No,
    no vull dir el vent,
    vull dir la respiració
    de l’arbre a través
    de l’escorça. Pots, diuen les pastures
    sisplau, aquí, sentir-
    nos? Podem sentir-te, aquí, sentint
    les gotes d’aigua sobre
    nosaltres, flexibles i
    pesants amb la llum i les
    puntes com lents corbades. Pots,
    aquí, sentir aquesta e-
    vaporació? Pots
    continuar
    beneint, continuar sense
    pensar, recordar-
    te de
    la teva pròpia
    respiració i allò que
    creix: fulles arrel saba, sol
    que força la flor…
    Movent-te així
    veuràs que pots sentir
    la terra com respira,
    i a dins, avançant d’esma,
    el cuc,
    i a cada giragonsa
    del cuc, sentir, aquí, i
    la respiració de dins,
    del cuc, sentir, aquí. Movent-te així
    sentiràs, aquí, que la terra continua
    sense tu…
    quan tu
    ja no estiguis
    aquí, quan tu ja no
    respiris. El peix l’
    aigua sorra l’
    agulla del pi. L’aquí. Sent, aquí,
    com respira
    mentre gira,
    i ara a dins gira
    l’esforç
    d’aquest cuc.
    »

     

     

    (*) La brama és un dels espectacles més fascinants de la natura. Un ritual de desafiaments passionals, desig, follia i afectes… I una Brama poètica és el mateix: sessions on enfrontar l’obra i el pensament de dos autors separats en l’espai-temps, però lligats per interessos, preocupacions i debilitats similars. Com són, en aquest cas, l’ambientòleg Andreu Escrivà (1983, València) i la poeta Jorie Graham (1950, New York), encarnada per Núria Busquet Molist, la seva traductora al català.

     

     

    Preu d’inscripció: 8€
    Inclou:
    Assistència a la brama poètica + Copa de vi ecopoètica + Val de 2€ de descompte en els llibres La Terra no és el teu planeta (en castellà original o la traducció catalana), Estampida i Al 2040

     

     

    ANDREU ESCRIVÀ (1983, València) és llicenciat en Ciències Ambientals, màster en Conservació d’Ecosistemes i doctor en Biodiversitat. Ha treballat com a investigador al Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE) i a l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), i també com a consultor en sostenibilitat i comunicació. Ha publicat diversos articles científics en revistes especialitzades, i va formar part del Comité d’Experts en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana entre el 2016 i el 2017. També exerceix de divulgador científic en el seu temps lliure i col·labora amb diferents mitjans de comunicació de premsa, ràdio i televisió. Va guanyar el XXII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General amb el llibre Encara no és tard: claus per a entendre i aturar el canvi climàtic (Bromera, 2017). Autor també de I ara jo que faig, Contra la sostenibilitat i el darrer La Terra no és el teu planeta.

    NÚRIA BUSQUET MOLIST (1974, Cardedeu) és llicenciada en traducció i interpretació i amb un màster en estudis de la diferència sexual. Es dedica professionalment a la traducció literària, a la transcreació com a traductora autònoma i a l’escriptura. Col·labora habitualment amb diferents institucions i en llibres i articles sobre teatre, traducció, poesia i crítica poètica. Ha traduït autors com Douglas Stuart, Tessa Hadley, Dylan Thomas, Elizabeth Strout, Margaret Atwood, Lisa Taddeo, Anne Carson o la que ens ocupa, Jorie Graham. Amb la seva traducció d’El Colós, de Sylvia Plath, va obtenir el Premi Jordi Domènech de traducció de poesia el 2019. És autora dels poemaris Arca mínima (Edicions Tremendes, 2015) i Làpida (LaBreu, 2022), i de les novel·les Partícules (Lleonard Muntaner, 2017), Zona zero (LaBreu, 2019) i Fam, potser el més personal escrit fins ara. És membre de l’APTIC, l’AELC i el PEN català.

    JORIE GRAHAM (1950, Nova York) és una coneguda poeta nord-americana, autora de catorze llibres. Ha estat àmpliament traduïda i ha rebut nombrosos premis, com ara el Forward Prize, el Los Angeles Times Book Award i l’International Nonino Prize. Viu a Massachusetts i ha estat professora d’Oratòria i Retòrica al Departament de Llengua i Literatura Anglesa i Nord-americana de la Universitat de Harvard des de 1999. Va ser la primera dona a ocupar aquest lloc. Enguany, ha estat finalista del Premi Pulitzer 2024 amb To 2040.

     

     

     

     

    Amb la col·laboració ecopoètica de

     

     

     

     

     

     

    *Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
    si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

    El val de descompte amb caducitat 11/06/2026.

    Compartir: