Trobades NL. Brama ecopoètica. Estampida: La Terra no és el teu planeta. Amb Andreu Escrivà, Núria Busquet i Jorie Graham

Brama ecopoètica. Estampida: La Terra no és el teu planeta

Amb l’ambientòleg Andreu Escrivà i la poesia de Jorie Graham, en veu i ànima de la traductora Núria Busquet Molist

I amb copa de vi èpica!

Dissabte 11 de juliol a les 19:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«La terra va dir
recorda’m.
La terra va dir
no afluixis,
ho va dir un dia
quan escoltava
per
accident, jo
ho vaig sentir, ho vaig notar
com la temperatura,
tot dit en un
murmuri…»

Resulta paradoxal: disposem de les tecnologies de geolocalització més avançades i estem desorientats com mai abans. Hem perdut les coordenades espai-temporals del que significa ser humans, fins al punt de donar per descomptat que la Terra ens pertany. Dissabte 11 de juliol a NaturaLlibres ens apartarem a un costat per aprendre a co-habitar el món amb ciència, poesia i humilitat, en una Brama ecopoètica* on l’ambientòleg Andreu Escrivà —autor de La Terra no és el teu planeta— dialogarà amb els versos de Jorie Graham, en veu i ànima de la seva traductora al català Núria Busquet Molist.

«Estamos
acaso ya extinguidos. De quién es
el mapa. ¿Puedo 
mirarlo? Dónde está mi 
demanda. ¿Es mi historia
verificable? ¿He 
incluido el recuerdo
de los animales? Los recuerdos
de los animales. ¿Están
todavía aquí? ¿Estamos
solos?»

La Terra és la casa que compartim amb un nombre inimaginable d’éssers vius, molts dels quals en risc d’extingir-se a un ritme cada cop més accelerat. Perdem ecosistemes i, disposats a perdre, perdem fins i tot la foscor, degut a una pol·lució lumínica que impedeix quedar bocabadat sota la titil·lació dels estels. I sense l’estrella del Pastor enllà, sense l’Ossa Menor a tocar, l’ésser humà perd l’orientació, la noció de la seva  insignificant dimensió en la immensitat del cosmos.

«Devuélveme un día.
La transición del ocaso a la penumbra.
Devuélveme una noche.»

Hem perdut, endemés, el temps. El temps per la pausa. La pausa necessària per pensar en la crisi ecològica, com farem dissabte 11 de juliol a NaturaLlibres, amb el rigor científic d’Andreu Escrivà i amb la poesia de Jorie Graham, Premi Pulitzer de poesia, i amb molts números per algun dia guanyar el Nobel, traduïda per primer cop al català gràcies a Núria Busquet Molist i a LaBreu Edicions.

«No sabem
si aquesta és la manera d’anar endavant o la manera d’anar
enrere. Ho saps, tu? Són cent iardes o un milió d’anys? Una petita conífera
sembla que riu.
Seria bonic que fes vent però
només som nosaltres que tremolem.»

Nord-americana formada en filosofia a Europa, Jorie Graham va ser expulsada durant el Maig del 68 de la Sorbona per participar en les revoltes. I així d’insurrecta és la seva poesia. Èticament compromesa, de versos com a penya-segats des d’on el lector cau de bocaterrosa sobre la realitat: els biòtops asfixiats per la mentalitat utilitària-extractivista… els silenci del camp sense ocells, del bosc sense insectes… la violència de la tecnologia i de la velocitat, la vigilància electrònica i la ingerència en auge de la IA… el sistemicidi i l’esforç per desafiar les estructures de poder preestablertes, per reimaginar un present habitable, per prendre consciència i reencantar la gent.

Perquè encara no és tard. Ho canta Jorie Graham i ho constata amb dades Andreu Escrivà. Perquè la vida és enormement resistent i agraïda. Malgrat tot. Malgrat nosaltres.

«Alguna cosa es prepara per tornar a començar. No som nosaltres. Xxxt…»

Dissabte 11 de juliol, coneixerem què implica trobar-se en un context de sexta extinció massiva, explicarem relats alternatius al de la supremacia humana, pensarem com dur a terme canvis profunds…. i celebrarem aquest improbable i meravellós accident còsmic de la Vida brindant amb una copa de vi (o alternativa no alcohòlica) i amb poesia. Una poesia que no s’extingirà mentre a la Natura hi hagi un palpitar.

«PUEDES
oírte
respirar? ¿Puedes ayudar
me? ¿Puedes
oír la mosca? ¿Puedes
oír el árbol? No,
no me refiero al viento,
me refiero a la respiración
del árbol a través de
la corteza. Dicen los tallos,
¿puedes por favor oír
nos? ¿Podemos oírte oír
las gotas de agua en nuestras
puntas, flexibles y
tan grávidas de luz y lentes
curvas? ¿Puedes
oír esta e-
vaporación?
¿Puedes
seguir
bendiciendo, seguir sin
pensar?, recordarte
a ti misma
tu propia
respiración, y lo que está
creciendo —hojas raíz linfa, sol
que fuerza la flor…
Avanzando así
verás que puedes oír
la tierra respirar,
y dentro, atareado en atravesarla,
el gusano,
y cada movimiento de tierra
que provoca, oírlo, y
el aliento mismo
del gusano, oírlo. Avanzando así
oirás que la tierra continúa
sin ti—
cuando ya
no estés
aquí, cuando tú ya
no respires.»

(*) La brama és un dels espectacles més fascinants de la natura. Un ritual de desafiaments passionals, desig, follia i afectes… I una Brama poètica és el mateix: sessions on enfrontar l’obra i el pensament de dos autors separats en l’espai-temps, però lligats per interessos, preocupacions i debilitats similars. Com són, en aquest cas, l’ambientòleg Andreu Escrivà (1983, València) i la poeta Jorie Graham (1950, New York), encarnada per Núria Busquet Molist, la seva traductora al català.

Preu d’inscripció: 8€
Inclou: Assistència a la brama poètica + Copa de vi ecopoètica + Val de 2€ de descompte en els llibres La Terra no és el teu planeta (en castellà original o la traducció catalana), Estampida i Al 2040

ANDREU ESCRIVÀ (1983, València) és llicenciat en Ciències Ambientals, màster en Conservació d’Ecosistemes i doctor en Biodiversitat. Ha treballat com a investigador al Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE) i a l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE), i també com a consultor en sostenibilitat i comunicació. Ha publicat diversos articles científics en revistes especialitzades, i va formar part del Comité d’Experts en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana entre el 2016 i el 2017. També exerceix de divulgador científic en el seu temps lliure i col·labora amb diferents mitjans de comunicació de premsa, ràdio i televisió. Va guanyar el XXII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General amb el llibre Encara no és tard: claus per a entendre i aturar el canvi climàtic (Bromera, 2017). Autor també de I ara jo que faig, Contra la sostenibilitat i el darrer La Terra no és el teu planeta.

NÚRIA BUSQUET MOLIST (1974, Cardedeu) és llicenciada en traducció i interpretació i amb un màster en estudis de la diferència sexual. Es dedica professionalment a la traducció literària, a la transcreació com a traductora autònoma i a l’escriptura. Col·labora habitualment amb diferents institucions i en llibres i articles sobre teatre, traducció, poesia i crítica poètica. Ha traduït autors com Douglas Stuart, Tessa Hadley, Dylan Thomas, Elizabeth Strout, Margaret Atwood, Lisa Taddeo, Anne Carson o la que ens ocupa, Jorie Graham. Amb la seva traducció d’El Colós, de Sylvia Plath, va obtenir el Premi Jordi Domènech de traducció de poesia el 2019. És autora dels poemaris Arca mínima (Edicions Tremendes, 2015) i Làpida (LaBreu, 2022), i de les novel·les Partícules (Lleonard Muntaner, 2017), Zona zero (LaBreu, 2019) i Fam, potser el més personal escrit fins ara. És membre de l’APTIC, l’AELC i el PEN català.

JORIE GRAHAM (1950, Nova York) és una coneguda poeta nord-americana, autora de catorze llibres. Ha estat àmpliament traduïda i ha rebut nombrosos premis, com ara el Forward Prize, el Los Angeles Times Book Award i l’International Nonino Prize. Viu a Massachusetts i ha estat professora d’Oratòria i Retòrica al Departament de Llengua i Literatura Anglesa i Nord-americana de la Universitat de Harvard des de 1999. Va ser la primera dona a ocupar aquest lloc. Enguany, ha estat finalista del Premi Pulitzer 2024 amb To 2040.

*Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

El val de descompte amb caducitat 11/06/2026.