Trobades NL. Marcel Proust: Pel cantó de les flors. Xerrada proustiana + Sortida orquidiòfila

Marcel Proust: Pel cantó de les flors

Dissabte 4 de juliol a les 19:00h

Xerrada proustiana amb l’escriptor-biòleg Martí Domínguez

Diumenge 5 de de juliol al matí

Sortida naturalista amb l’orquidiòfil Xavier Alamany

iiii

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«és en Swann qui sempre m’ha parlat molt de botànica. De vegades, quan ens fastiguejava massa anar a un te o a una recepció, ens n’anàvem a passar el dia fora i em mostrava casaments extraordinaris de flors, cosa que és molt més divertida que els casaments de la gent, i d’altra banda tenen lloc sense lunch i sense sagristia.»

A Marcel Proust mai se li va passar pel cap estudiar botànica ni res semblant a les ciències naturals; és més: degut a la seva delicada salut asmàtica, per l’escriptor podia resultar perillós tenir flors a prop. Malgrat tot, centenars i centenars d’espècies vegetals afloren dins de A la recerca del temps perdut. Dissabte 4 de juliol a NaturaLlibres les examinarem —literària i científicament— amb l’escriptor-biòleg Martí Domínguez.

«Em vaig aturar un segon i l’Andrée, amb un sentit d’endivinació encantador, em va deixar conversar un instant amb les fulles de l’arbust. Els vaig demanar notícies de les flors…»

Marcel Proust era un esnob curiós del XIX, segle gloriós de la divulgació científica. Se sap que l’obra de Gaston Bonnier, Maurice Maeterlinck i Jean-Henri Fabre tenien un lloc preeminent a la biblioteca del novel·lista parisenc —llom a llom amb John Ruskin, George Eliot o Tolstói—, i a la seva Recherche va deixar patent uns coneixements botànics excel·lents, amb referència directa a teories de Charles Darwin que just acabaven de ser traduïdes al francès.

«Les lleis del món vegetal estan governades per la seva banda per lleis cada vegada més altes. Si la visita d’un insecte, és a dir, l’aportació de la semença per fecundar una flor, és habitualment necessària per fecundar una flor, és perquè l’autofecundació, la fecundació d’una flor per ella mateixa, com els matrimonis repetits en una mateixa família, aportaria la degeneració i l’esterilitat, mentre que el creuament operat pels insectes dóna a les generacions següents de la mateixa espècie un vigor que els seus avantpassats no coneixien.»

Però l’especial sensibilitat de Proust per les plantes és anterior a les seves lectures sobre fisiologia vegetal: és fruit d’una llavor d’infància, plantada al jardí dels oncles on passava les vacances de Pasqua, a Illiers-Combray, on té lloc la cèlebre escena de la magdalena proustiana —malgrat siguin més potents els records provocats per un arç blanc que per un tros de bescuit sucat en tisana.

«Perquè sovint he volgut tornar a veure una persona sense discernir que era simplement perquè em recordava una bardissa d’arços blancs…»

Dissabte 4 de juliol, travessarem de flor en flor A la recerca del temps perdut: prímules, salicàries, geranis, lilàs, lliris, blauets, calèndules, roses, pensaments, digitalis, ranuncles, roselles… l’Himantoglossum hircinum, la Vanilla o la Cattleya —de sensualitat extrema.

La Duquessa de Guermantes —i el Martí Domínguez— ens impartiran alguna que altra lliçó de botànica: coneixerem la gran complexitat de les pràctiques sexuals entre la flora —més encara que dins l’espècie humana—, i que Proust utilitzaria per normalitzar les peculiars inclinacions amoroses dels seus personatges… i la seva pròpia homosexualitat, en una època en què l’atracció cap a persones del mateix gènere podia comportar sancions penals.

«La senyora Vaugoubert era un home. Si sempre havia estat així o havia esdevingut tal com jo la veia, no hi fa res, perquè en un altre cas ens enfrontàvem a un dels miracles més commovedors de la natura i que, sobretot el segon, fan assemblar el regne humà al regne de les flors.»

Llegirem alguns fragments de la Recherche; ens ficarem dins esbarzers de subordinades preciosistes i, en sortir, el paisatge serà tan meravellosament sublim, que ens entraran ganes de llegir les 4.300 pàgines de A la recerca del temps perdut: 7 volums que Marcel Proust va escriure durant els últims quinze anys de la seva vida. Quinze anys desbrossant lletres i herboritzant la memòria entre nomoblidis.

«I la vista d’una sola rosella que hissava a l’extrem de la seva corda i feia singlar al vent la seva flama roja, per sobre de la seva boia greixosa i negra, em feia bategar el cor, com al viatger que percep sobre una terra baixa una primera barca encallada que repara un calafat i crida: ‘El Mar!’, abans i tot d’haver-lo vist.»

I diumenge 5 de juliol sortirem de passeig pel cantó de Swann o per allà on ens vulgui portar Xavier Alamany, membre del Grup Orquidològic de Catalunya (GOC-ICHN), en una sortida naturalista per cercar orquídies com qui cercaria el temps perdut.

«Amb el nostre passat succeeix així. És endebades que mirem d’evocar-lo, tots els esforços de la nostra intel·ligència són inútils. Roman ocult fora del seu domini i del seu abast, en algun objecte material (en la sensació que ens donaria aquest objecte material) que ni tan sols sospitem. Aquest objecte, depèn de l’atzar que el trobem abans de morir, o que no el trobem.»

Preu d’inscripció a la xerrada : 5€*
Inclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en els llibres de Marcel Proust i de Martí Domínguez disponibles

INFORMACIÓ PRÀCTICA DE LA SORTIDA ORQUIDIÒFILA

• Dia: Diumenge 5 de juliol
• Horari: De 10:00 a 13:00h
• Lloc: A concretar entre els participants
• Excursió: Serà una caminada curta, a una altitud entre 1.200-1.800m, per terrenys potser xops i mulladius
• Equipament: Roba i calçat de caminar a muntanya, adequada a la temporada; repel·lent de mosquits i paparres; protector solar, barret i aigua
• Material recomanat: Llibreta per prendre notes, càmera, lupa… les guies d’orquídies que podreu trobar a NaturaLlibres… i l’obra de Marcel Proust!
• Requisits: Per participar, és necessari estar inscrit a la xerrada proustiana de dissabte 4 de juliol
• Preu d’inscripció: 7€/persona
• Mínim-màxim de participants: 10-20 orquidiòfils

Les observacions d’orquídies s’introduiran a la base de dades de ciència ciutadana ornitho.cat a través de l’app NaturaList. Convé portar aquesta app ja descarregada al mòbil.

MARTÍ DOMÍNGUEZ (1966) és doctor en Biologia i professor de Periodisme de la Universitat de València. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme com a director de la revista científica Mètode. Com a novel·lista, és autor de la trilogia formada per Les confidències del comte de Buffon, El pintor de Goethe i El retorn de Voltaire. També és autor de la novel·la La sega (2016, Premi de la Crítica i Premi Serra d’Or), de L’esperit del temps (2019, Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any), Mater (2022, Premi Proa de Novel·la) i Ingrata pàtria (2025). Com a assagista, ha estat distingit amb el Premi Carles Rahola per El somni de Lucreci (2013) i el Premi de les Bones Lletres per Del natural (2023).

XAVIER ALAMANY (1961) és màster universitari de Recerca d’Art i Disseny per la Universitat Autònoma de Barcelona. Compagina la seva activitat de dissenyador gràfic amb la docència, anteriorment a Eina Barcelona (UAB) i actualment a ESDAPC Campus Llotja.
Amant de les orquídies silvestres des de jove, és membre de la Junta directiva del GOC, Grup Orquidològic de Catalunya, equip de treball de referència en identificació i mapeig de les orquídies silvestres. Condueix xerrades divulgatives i el Curs d’orquídies del Pirineu, a Farrera (Pallars Sobirà). És validador d’observacions a la base de dades de ciència ciutadana Ornitho.cat.

MARCEL PROUST (1871-1922) va créixer en una família benestant que li va permetre menar una vida còmoda i accedir als salons de renom. El 1896 va publicar Els plaers i els dies, un recull de poemes en prosa, retrats i narracions d’estil decadentista que pràcticament va passar desapercebut. A continuació va emprendre la redacció de la novel·la Jean Santeuil, que no va arribar a acabar i que es va publicar pòstumament. Poc després de la mort dels seus pares, la salut de l’escriptor, sempre molt afeblida per culpa de l’asma, va començar a deteriorar-se ràpidament. A partir d’aleshores va viure enclaustrat a casa, tancat de manera gairebé permanent en una habitació insonoritzada amb planxes de suro, i dedicat fins a l’extenuació a la redacció de la seva obra principal, A la recerca del temps perdut, que en molts aspectes és autobiogràfica i que originàriament es va publicar en set volums, els tres darrers de manera pòstuma. Va morir d’una bronquitis i està enterrat al cementiri Père Lachaise de París.

*Oferta de descompte amb caducitat 04/07/2026

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.