Grup de lectura NL. Jardí vora el mar: Tertúlia i berenar literari. Amb la crítica literària Marina Porras

Grup de lectura NL. Jardí vora el mar

Tertúlia i berenar literari 

Amb la crítica literària Marina Porras

Divendres 12 de juliol a les 19:00H 

Per assistir a la tertúlia, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Un jardiner és una persona diferent de les altres i això ens ve de tractar amb flors…» 

Per allà on passa Mercè Rodoreda, hi creixen flors. I, com les flors, la lectura de Rodoreda mai decepciona: reconforta, sorpren i sacseja quan toca. En parlarem divendres 12 de juliol a NaturaLlibres, en un #GrupDeLecturaNL per comentar la novel·la Jardí vora el mar amb una especialista en l’autora com és la crítica literària Marina Porras.

«—¿Sap que vostè té més coneixement del que em pensava?
—Quan era petit m’asseia davant d’una flor i esperava que s’obrís.»

Primera novel·la que Rodoreda es va posar a escriure després de la guerra, durant l’exili a Ginebra, fruit d’una enyorança floral, Jardí vora el mar no es va publicar fins temps més tard, quan l’autora ja era famosa i reconeguda. Davant obres mestres com La plaça del Diamant i El carrer de les Camèlies, el llibre que divendres 12 de juliol comentarem va passar desapercebut —ens preguntarem si encertada o injustament—: una història sutil i simbòlica, narrada per un vell jardiner que veu passar els estius entre til·lers i eucaliptus.

«Miri com està el jardí. Per sentir-ne la força i l’olor, aquesta és la millor hora. Miri els til·lers… ¿Veu les fulles com els tremolen i ens escolten? Vostè riu… Si un dia es passeja de nit per sota els arbres, ja veurà que n’hi dirà de coses aquest jardí…»

Com si fos un gerani més, el jardiner observa els afers de la casa on treballa discretament: les festes dels amos i els seus divertiments, els invitats excèntrics… i els secrets, malentesos i esquerdes d’un món en decadència, amb amors i vides que, com l’estiu, finalitzen.

«Aquest arbre —li vaig dir— ha vist moltes penes i moltes alegries. I ell sempre igual. M’ha ensenyat a ser com sóc amb cada fulla com una falç i cada poncella com una capsa de plom amb una flor a dintre peludeta i vermella.» 

Un narrador sense nom, una història sense data i un escenari sense localització. Plena d’intuïcions, on tot s’insinua. Amb aquell domini de Rodoreda per narrar la cruesa més bèstia amb el to aparentment fràgil i senzill d’un lliri. La complexitat de les arrels en la mostrarà Marina Porràs: analitzarem la tècnica i l’habilitat narrativa de l’escriptora i comprendrem la fascinació que, més de cent anys després del seu naixement, l’autora més llegida i influent de la literatura catalana encara provoca, admirada per altres grans com Gabriel García Márquez, Le Clezio o el noruec Per Petterson, però també per les joves generacions, que la segueixen en un perfil a Twitter amb més de 38.000 seguidors.

Junts debatrem sobre les qüestions que la lectura ens susciti: l’art, el desig, l’amor… la maternitat, les relacions familiars… la riquesa material i la infelicitat… els estralls del temps, la mort… I el significat d’aquell jardí-presagi que ara creix, ara floreix… i acaba podrint-se.

«I tanta alegria, i tanta joventut, i tants diners… i tant de tot… dues desgràcies. Una vegada vaig veure un ocell que es va deixar morir. Es veu que era un ocell desesperat, com l’Eugeni.»

Coneixerem de prop la creadora de Jardí vora el mar —el mite i la persona— a través de la Marina Porras, autora de Al mig de la vida, jo, una biografia on Rodoreda pren la paraula per explicar-se a partir d’entrevistes i cartes. Descobrirem així quins episodis reals hi ha soterrats a la novel·la… Tot i que si ella estigués aquí ens diria: «La meva vida íntima és meva», com solia.

I, sabent com era de llaminera la Rodoreda, acompanyarem la tertúlia amb un berenar literari inspirat en Jardí vora el mar.

«El cel es començava a estrellar de debò i, als vespres, se sentia alguna cosa que burxava per les arrels. La primavera ho anava endreçant tot: la rosa al roser i l’ocell a la branca.»

Preu d’inscripció a la tertúlia: 10€*
Inclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres

Per assistir a la tertúlia, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.
Si encara no el teniu, podeu encarregar el vostre exemplar o
comprar-lo directament a www.naturallibres.com
També està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús.

*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió. 

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

MARINA PORRAS (Barcelona, 1991) és doctora en Teoria de la literatura i Literatura comparada. Graduada en Història de l’art i Filologia catalana, és professora associada a la facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i membre del grup de recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu de la Universitat de Barcelona. És crítica literària, col·labora com a periodista cultural en diversos mitjans de comunicació i treballa en una llibreria. Ha publicat l’assaig L’enveja (Fragmenta, 2019), ha editat i prologat Donar nous als nens, una antologia de textos de Gabriel Ferrater (Comanegra, 2022) i La vida de la vida, una tria de diaris i cartes de Katherine Mansfield (Angle, 2022). El seu darrer llibre és Al mig de la vida, jo, un retrat biogràfic il·lustrat de Mercè Rodoreda (Bruguera, 2023). 

MERCÈ RODOREDA (Barcelona, 1908-1983) era filla única d’una família bohèmia que no la va enviar a escola perquè a casa «s’aprèn més». Casada i amb un fill, va publicar les primeres novel·les en els anys trenta i aviat es va incorporar a la generació d’escriptors formada sota els auspicis de la nova República. La seva col·laboració amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat l’obliga a exiliar-se el 1939 a París, on coneix el seu company de vida i mentor, Armand Obiols. S’hi queda a viure i és a l’exili —primer a la capital francesa i més endavant a Ginebra— que es construeix com a artista, amb poemes i contes en una primera etapa, i a partir dels anys seixanta amb un conjunt de novel·les que la convertiran en l’autora més llegida i traduïda de la literatura catalana. Fins al 1979, no torna definitivament a Catalunya, on mor quatre anys més tard.