Grup de lectura NL. La campana, d’Iris Murdoch: Tertúlia i berenar literari. Amb el traductor Jaume C. Pons Alorda

Grup de lectura NL. La campana, d’Iris Murdoch

Tertúlia i berenar literari 

Amb el traductor Jaume C. Pons Alorda

Dissabte 25 d’octubre a les 18:00H 

Per assistir a la tertúlia, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Hi ha moltes persones […] que no poden viure ni dins ni fora del món. […] i la societat, amb el seu ritme accelerat i la seva estructura tècnica i mecànica, no ofereix un lloc per a aquestes ànimes infelices.» 

No hi ha cap lloc segur per una ànima i una ment torturada; la fiblada, arreu acompanya. Però potser es pugui trobar consol i veritat en moments puntuals: en el vol d’una papallona… passejant amb Gainsborough pel bosc de la National Gallery… o llegint La campana d’Iris Murdoch, la novel·la que dissabte 25 d’octubre comentarem al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb el seu traductor al català Jaume C. Pons Alorda.

«— ¿Saps si els animals pateixen com nosaltres?
—¿Qui ho pot saber? —va dir en Peter—. Però, al meu entendre, soc dels que creuen, com Shakespeare, que “el pobre escarabat que aixafem en passar experimenta un dolor corporal tan gran com el d’un gegant quan mor”.»

Publicada per primer cop el 1958, La campana es pot llegir com un vodevil rocambolesc, curull d’embolics, aventura, malediccions, misteris, morts, suïcidis, tensió sexual homoeròtica i mil malentesos… I es pot llegir a la vegada com un tractat sobre el bé i el mal, una qüestió que recorre tota l’obra literària i filòsòfica d’Iris Murdoch, fascinada com estava per les tribulacions morals i amatòries.

«Mai no he sabut quina és la diferència entre una cosa que està bé i una cosa que està malament. Però és igual…»

A La campana, ens trobem tot d’una en una petita comunitat laica anglicana retirada enmig del camp, a Gloucestershire. Els seus membres hi busquen tranquil·litat, refugi espiritual, allunyar-se d’una modernitat on no acaben d’encaixar. Són alcohòlics, esquizofrènics, intel·lectuals fatxendes, marits colèrics, homosexuals cancel·lats… Fugen dels seus errors, de la culpa i la por. Resen, escolten sermons, conreen un hort… Una rutina que es veurà alterada quan arribi una jove esbojarrada —la fantàstica Dora Greenfield— i faci emergir del llac la llegenda d’una campana.

«Una campana està feta perquè soni. ¿Quin seria el valor d’una campana que mai no sonés? Sona amb claredat, ofereix testimoniatge, no pot parlar sense que sembli una crida, una invocació. Una gran campana no existeix per ser silenciada. Considereu també la seva simplicitat. No té mecanismes ocults. Tota la seva essència és clara i oberta, si es mou és per sonar.»

Dissabte 25 d’octubre, pensarem plegats en el significat de la campana dins la trama i tractarem de desxifrar altres símbols presents en el relat, com l’aigua, element habitual en la narrativa d’Iris Murdoch: la mort per ofegament és la més comuna a les seves novel·les, i ella mateixa era una nedadora devota, que no perdonava un bany al Tàmesi els dies d’estiu calorosos.

Li demanarem al Jaume C. Pons Alorda que ens expliqui més coses de Dame Iris Murdoch, considerada “la dona més brillant d’Anglaterra” en el seu temps. Professora d’Oxford, formada en Història Antiga i Filosofia, deixeble de Wittgenstein… Divertida, subversiva i tremendament intel·ligent…

«Pensaràs que soc terriblement ensopida —va dir la senyora Mark—, però, veuràs, aquí mai no parlem de les nostres vides passades. És una altra de les normes estrictes que seguim. Res de xafarderies. Si t’hi pares a pensar, quan les persones et demanen coses de la teva vida, poques vegades els seus motius són purs, ¿oi?»

Voldrem saber-ho tot d’ella: les relacions tortuoses que va mantenir amb el seu marit i l’affaire amb Elias Canetti; el seu amor cap a totes les criatures, per minúscules i insignificants que fossin, des de la pedra a l’aranya o a la carta de qualsevol lector-admirador, que sempre contestava, amb la compassió d’algú autodeclarada budista-cristiana.

«Llavors la Dora va notar que hi havia una papallona atalanta caminant pel terra polsós, sota el seient de davant. Tots els altres pensaments li varen fugir del cap. Va observar la papallona amb ànsia. La papallona va aletejar una mica i després es va desplaçar cap a la finestra, perillosament a prop dels peus dels passatgers. La Dora va aguantar la respiració. Havia de fer alguna cosa.»

Veurem de què és capaç el talent d’Iris Murdoch, amb una capacitat shakesperiana per crear arguments inesperats i addictius sense renunciar a un contingut profund, que ens farà reflexionar sobre el bé i el mal, l’amor i el desig sexual, la religió i l’espiritualitat, el medi ambient i els perills del progrés tecnològic… Mentre acompanyem la tertúlia d’un berenar literari inspirat en La campana.

«Hi ha moments —va dir en Nick— en què simplement has de dir la veritat, que l’has de cridar als quatre vents, tot i el mal que pugui arribar a engendrar.»

Preu d’inscripció a la tertúlia: 10€*
Inclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres

Per assistir a la tertúlia, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.
Si encara no el teniu, podeu encarregar el vostre exemplar o
comprar-lo directament a www.naturallibres.com
També està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús.

JAUME C. PONS ALORDA va néixer a Caimari «entre gemecs i oliveres» el 1984. Creu fermament en l’exaltació com a forma de vida i es defineix com «un incontinent eufòric«. Fa classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i viu a Vilafranca del Penedès amb la seva companya, la poeta Anna Gual, i la seva filla, Lisa. Llicenciat en Filologia Anglesa per la UIB i màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i en Gestió Cultural, la seva traducció de Fulles d’herba de Walt Whitman va merèixer una Menció Especial del Premi Ciutat de Barcelona de Traducció, el Premi Cavall Verd i el Premi de la Crítica Serra d’Or. També ha traduït Penelope Fitzgerald, William Wordsworth, Elizabeth Bishop, William Blake o la nostra estimada Iris Murdoch, entre d’altres. Du a les mans un bon grapat de guardons literaris: el Premi Ciutat de Palma Joan Alcover de Poesia, el Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, el Premi de Narrativa Pare Colom o el Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler, entre d’altres. Es confesa devot d’Honoré de Balzac, Nikos Kazantzakis, Pier Paolo Pasolini i, per descomptat, Iris Murdoch. Obra seva es pot trobar en més de cinquanta reculls col·lectius i en traduccions a diferents llengües, les darreres el grec i l’italià. Escriu habitualment per al setmanari El Temps, Lletres Bàrbares, La Veu dels Llibres i Ara Balears, i col·labora amb el podcast literari L’Illa de Maians.—que ja trigueu en escoltar!— És fàcil de localitzar a les xarxes, propagant lectures i passions. Sempre el trobareu escrivint. Amb El corc a LaBreu Edicions ja són 20 els poemaris publicats. Profetitza que en vindran molts més. @jaumeponsalorda

Professora universitària, filòsofa, narradora i assagista, IRIS MURDOCH (Dublin, 1919 – Oxford, 1999) va estudiar filosofia i literatura al Somerville College d’Oxford, on va aprendre llatí, grec i llengües modernes. També va estudiar Filosofia com a postgraduada al Newnham College de Cambridge, on va tenir com a mestre Ludwig Wittgenstein, i el 1948 va començar a treballar com a professora al St Anne’s College d’Oxford. Abans de dedicar-se a la literatura, va publicar diversos assajos sobre filosofia, entre els quals hi ha el primer estudi escrit en anglès sobre Jean-Paul Sartre. La seva primera novel·la, Under the net (1954), va ser considerada per la revista Time com una de les 100 millors novel·les de la literatura anglesa del segle XX. Dos anys més tard, el 1956, va conèixer l’home amb qui compartiria la seva vida, John Bayley, que es guanyava la vida com a professor de Literatura Anglesa i escriptor. Iris Murdoch va publicar vint-i-cinc novel·les més, entre les quals cal destacar The Sandcastle (1957), The Bell (1958), A Severed Head (1961), The Unicorn (1963), Bruno’s Dream (1969) , The Black Prince (1973, Premi James Tait Black Memorial), The Sacred and Profane Love Machine (1974, Premi Whitbread), Henry and Cato (1976), The Sea, The Sea (1978, Premi Booker), Nuns and Soldiers (1980), The Book and the Brotherhood (1987) o The Green Knight (1993). El 1987 va ser nomenada Dama Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic. El 1995 va començar a patir els devastadors efectes de l’Alzheimer, que al principi va atribuir a un bloqueig creatiu. El 1997 va ser guardonada amb el Golden PEN Award per tota la seva carrera. Va morir als 79 anys, i les cendres van ser escampades pel jardí del crematori d’Oxford.

*La participació en la tertúlia és gratuïta.
El preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte

El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió. 

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

Aquesta activitat es realitza amb el suport del Departament de Cultura.