Grup de lectura NL. Quan les dones van ser ocells, de Terry Tempest Williams: Tertúlia i berenar literari

Grup de lectura NL. Quan les dones van ser ocells, de Terry Tempest Williams

Tertúlia i berenar literari + Taller d’escriptura íntima conscient

Amb la profesora Olga Fajardo

Divendres 1 de novembre a les 18:00H + Dissabte 2 de novembre a les 17:00H 

Per assistir a la tertúlia, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Hace mucho tiempo, cuando las mujeres fueron pájaros, existía el sencillo entendimiento de que cantar en la madrugada o cantar al atardecer era curar al mundo a través de la dicha. Los pájaros aún recuerdan lo que nosotras hemos olvidado, que el mundo está hecho para ser celebrado.» 

Hi ha dones que encara són ocells. Hi ha dones que alcen el vol i alcen la veu. Una veu crítica, que refila en defensa de la Natura. Una veu radical front als poders patriarcals, una veu compromesa amb la democràcia i els drets humans. Així és la veu de l’escriptora i mediambientalista Terry Tempest Williams, una veu torbada per l’herència que la seva mare li va deixar: Cinquanta-quatre diaris personals. Cinquanta-quatre diaris amb les pàgines en blanc. Fulls buits que l’autora ha omplert de silencis i interrogacions al llibre que comentarem divendres 1 de novembre a NaturaLlibres, Cuando las mujeres fueron pájaros. Cincuenta y cuatro variaciones sobre la voz, en un #GrupDeLecturaNL conduit per la professora d’escriptura íntima Olga Fajardo.

«Una madre y su hija son un borde. Los bordes son ecotonos, zonas de transición, lugares de peligro o de oportunidad. Tensión doméstica. Cuando estoy parada en el límite entre el mar y la tierra siento esta tensión, esta línea fluida de transición. Marea alta. Marea baja. Ese llegar y retirarse del mar me recuerda que llevamos poco tiempo siendo humanos.»

Poc abans de morir, la mare de Terry Tempest Williams li va dir: «Et deixaré tots els meus quaderns, Però promet-me que no els veuràs fins que me’n hagi anat». Descobrir que la seva mare escrivia un dietari va ser una sorpresa, però encara resultà més xocant obrir-los i comprovar que tots estaven en blanc. Seguint la filosofia budista, l’escriptora s’ho va prendre com una mena de kōan, una paradoxa sobre la qual meditar.

«Soy mi madre, pero no lo soy. 
Soy mi abuela, pero no lo soy. 
Soy mi bisabuela, pero no lo soy.»

Terry Tempest Williams pertany «a un clan de dones d’un sol pit», les de la seva estirp: nou d’elles van tenir mastectomies i set van morir de càncer, víctimes de les proves nuclears que es practicaven al desert de Nevada als anys cinquanta. Molt a prop d’allà és on ella es va criar, al paisatge àrid d’Utah, dins d’una família mormona on de les dones s’espera que portin fills al món… i un diari.

«Soy una mujer con alas que baila con otras mujeres con alas. 
En una comunidad que alza la voz, todos florecemos.»

Pionera ecologista, empresonada i expulsada de la universitat per la seva lluita mediambiental, Terry Tempest Williams es va incorporar al Moviment Cinturó Verd fundat per Wangari Maathai, va adquirir 708 hectàrees de terra per protegir-les de l’extracció de combustibles fòssils i, entre altres actes de desobediència civil, ha fet que la seva veu fos escoltada des dels boscos d’Alaska i Ruanda al Congrès dels Estats Units.

«Ser leída. Ser escuchada. Ser vista. Yo quiero ser leída, yo quiero ser escuchada. No necesito ser vista. Escribir requiere un ego, una creencia de que lo que dices importa. Escribir también requiere una dolorosa curiosidad que te lleva a descubrir, a destapar lo que está royendo tus huesos. Las palabras tienen su peso. La manera en que decides presentarlas, y ante quién, es asunto de estilo y de elección.»

Divendres 1 de novembre compartirem les reflexions d’aquesta veu sensible i contestatària: la maternitat, la filiació, la criança… el vincle que ens uneix a la gent i al territori que habitem, a les plantes, les muntanyes, els vents, els ocells…

«Muy cerca de la cima, vimos a un coyote correr sobre el campo de nieve a toda velocidad. Se detuvo, dio la vuelta, se sentó en la nieve y observó el paisaje. Cualquier frontera que pudiera sentir como ser humano con las demás criaturas se disolvió en ese momento. Nosotros también disfrutábamos del paisaje.»

L’amor romàntic, la sexualitat, el matrimoni… els feminismes i la violència contra les dones…

«Los lobos matan ovejas sin chistar mientras no haya contacto visual. Los venados o los caribús fijan la mirada en el lobo. En un abrir y cerrar de ojos, se toma una decisión entre depredador y presa. Barry Lopez llama a esto “la conversación de la muerte”. El animal accede o no accede a ser tomado. No. Mis ojos dijeron que no. No seré tomada.»

La valentia de tenir i aixecar una veu pròpia, l’escriptura com alliberament…. i el silenci. El silenci necessari per a que siguin escoltades les veus diverses. El silenci de les pàgines en blanc. Junts, pensarem en què poden significar i debatrem: Realment, les dones vam ser, fa molt temps, ocells?

«¿Por qué estamos aquí?
Para que la historia siga.
¿Cuál es la historia?
La historia es la Vida.»

Com sempre, acompanyarem la tertúlia literària amb un berenar casolà inspirat en l’obra a tractar i, al dia següent, dissabte 2 de novembre a les 17:00h, la profesora Olga Fajardo impartirà un taller d’iniciació a l’escriptura íntima conscient, on aprendre a crear l’hàbit de portar un diari personal. Disciplina que ens ensenya la —de vegades— complicada tasca d’estar presents amb nosaltres mateixos i escoltar amb caliu la veu dedins, registrar intuïcions i pensaments, despertar els sentits i tenir cura de l’ànima per viure en plenitud.

«Me doy cuenta de que nunca seré capaz de decir lo que hay en mi corazón, porque las palabras nos fallan, porque está en nuestra naturaleza proteger, porque hay momentos en que debemos discernir lo público de lo privado. Hay consuelo en mantener lo sagrado dentro de nosotros, no como un secreto, sino como una plegaria.
El mundo ya está abierto en dos y es nuestro destino sanarlo, cada uno a su modo, cada uno a su tiempo, con los dones que tenemos.»

Preu d’inscripció a la tertúlia: 10€*
Inclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres

Preu d’inscripció al taller: 9€
Duració: 3h
Material necessari: Llibreta, llapis/bolígraf i una foto o objecte personal que ens recordi l’infància
Màxim d’alumnes: 12 persones

Per assistir a la tertúlia, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.
Si encara no el teniu, podeu encarregar el vostre exemplar o
comprar-lo directament a www.naturallibres.com
També està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús.

OLGA FAJARDO és llicenciada en Lingüística amb màster en Pedagogia Sistèmica i màster en Espiritualitat Transcultural. Dirigeix el projecte De l’Alè a la Mirada, marc des del qual imparteix acompanyaments individuals, tallers i retirs relacionats amb l’escriptura, el silenci i la cura de l’ànima. Ha coordinat i editat el llibre col·lectiu La experiencia contemplativa. En la mística, la filosofía y el arte (Kairós).

TERRY TEMPEST WILLIAMS (Corona, Califòrnia, 1955) és escriptora i activista mediambiental. Autora de llibres com Refuge, Leap, Open Space of Democracy, Finding Beauty in Broken World, Erosion o el que comentarem divendres 1 de novembre a NaturaLlibres: When Women Were Birds (Cuando las mujeres fueron pájaros). Considerada una autora clau de la literatura ecologista del segle XX, els seus assajos posen l’atenció en la preservació de la vida salvatge, els drets de les dones i la llibertat d’expressió. A través de la seva obra vol visibilitzar les arestes que sorgeixen de les relacions entre la naturalesa i la societat. Actualment viu amb el seu marit, Brooke Williams, al desert de roca vermella del sud d’Utah.

*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió. 

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.