• 0 artículos - 0.00
    • No hay productos en el carrito

8 noviembre

Trobades NL. Dones i muntanyes: Maria Antònia Simó i el naixement del Pirineisme en femení

Cargando Eventos
  • Este evento ha pasado.

Sobre el evento

C/ Roda 4, Casa Xurret
Alins, Lleida 25574 España
8 noviembre, 2024
19:00 - 20:30

Dones i muntanyes: Maria Antònia Simó i el naixement del Pirineisme en femení

Xerrada + Projecció de documental

Amb la investigadora Cristina Simó i la periodista Montse Armengou

Divendres 8 de novembre a les 19:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

 

«Que les dones no s’exposin en absolut a les altes muntanyes, a les fatigues, als perills estranys al seu sexe, a allò que podria ser censurable! La timidesa, el desmai, són coses naturals, sovint gracioses i amables. Que deixin, doncs, aquest bastó de punta de ferro que, a les seves mans, és inútil i ridícul; que no imitin els gestos de l’home, doncs perden aleshores el caràcter propi del seu sexe sense adquirir els atributs virils.» ÉTIENNE-GABRIEL ARBANÈRE (1828)

 

Les primeres dones que pujaren muntanyes ho van fer amb una motxilla de prejudicis pesats com rocs a coll, caminant amb decisió d’esquena a la resta del món. Gràcies a aquestes desobedients, les parets que queden per escalar en la societat són menys abruptes i desiguals. D’aquestes pioneres parlarem divendres 8 de novembre a NaturaLlibres, en una trobada amb la investigadora Cristina Simó,  la periodista Montse Armengou… i amb el llibre Mujeres y montañas d’excusa.

 

«No es poden comparar els Pirineus amb els Alps; les Torres de Marboré no són tan grans; la Breche de Roland és tot just una escletxa mòdica a la paret de roca […] però el cim arrodonit i nivi del Mont Perdu em va interessar.» ANNE LISTER (1791-1840)

 

Coneixerem les aventures d’aquelles transgresores que van desafiar muntanyes de crítica, enfrontades als seus temps, quan la més senzilla de les excursions era reprovada severament. Proeses com les de Rosalie Ramond que, a l’ombra del seu germà Louis Ramond de Carbonnières, s’apuntà la primera femenina a un cim pirinenc, el Midi de Bigorre (2.877m). Aquest pic també cridà l’atenció de la reina Maria Carolina de Nàpols, que hi grimpà amb unes avarques espanyoles de cànem, abanderant una comitiva de cinquanta assistents, «sense donar la menor mostra de fatiga o por».

Intrèpides que van fer història, com Anne Lister, la primera dona en pujar al Mont Perdut (1830), amb uns grampons que després la van portar a establir una altra plusmarca al Vignemale (1838). O l’Alice Prevost, que el 1858 va fer cim a l’Aneto amb un record fins aleshores d’edat —tenia disset anys.

 

«Cal estimular aquest tipus de gimnàstica muscular i pulmonar per a la dona? No és tal la nostra opinió. Encara que no hagi passat cap desgràcia en aquestes ascensions, […] no es pot concloure que no puguin deixar en les heroïnes d’aquests triomfs empremtes més o menys lamentables i commocions orgàniques o repercussions fatals en la seva constitució.» STEPHEN D’ARVE (1878)

 

Divendres 8 de novembre parlarem del context històric i les dificultats afegides que les dones tenien per a practicar l’alpinisme, ja fossin les convencions socials o la roba i el material, amb impediments tan irritants com el no trobar un calçat de la seva talla adequat o la incomoditat de les faldilles.

 

«Més endavant, les noies vàrem adoptar la moda de posar-nos un model de faldilla-pantaló, i la cosa es va fer més suportable, encara que en arribar al lloc d’escalada ens canviàvem posant-nos un pantaló sol…, i anem-hi!» MARIA ANTÒNIA SIMÓ (1915-2007)

 

Testimoniatges del pirineisme en femení que ens arribaran a través del llibre Mujeres y Montañas i de les recerques fetes per la documentalista Montse Armengou i Cristina Simó, neboda d’una figura admirable com és la de Maria Antònia Simó, la protagonista del film d’epoca que projectarem per homenatjar la rebel·lia i la tenacitat.

 

«Fer excursions, i sobretot l’escalada, significava sempre una gran aventura. Imagini’s quan anàvem fins als cims pirinencs, que en aquell temps es trobaven tan lluny de la civilització. Allí estàvem completament aïllats del món!»

 

Maria Antònia Simó, una pionera que es va iniciar en l’escalada en plena postguerra i, sense proposar-se altra cosa que gaudir a la natura, va aconseguir nombroses primeres absolutes: als Pirineus, a Montserrat, el Pedraforca, Picos de Europa, Gredos, els Alps i l’Atles, destacant gestes com la cara sud-oest de l’Anayet, la primera hivernal a la Canal Roja, l’obertura d’una nova via d’escalada a l’agulla petita d’Amitges o el tuc des Hemnes en cordada exclussivament femenina.

 

«Davant de la immensitat de les vistes panoràmiques amb el seu vast horitzó i la majestuositat del paisatge, amb la virginal natura vista des dels pics, m’esdevenia un intens sentiment de transcendència, i amb l’absència del vent, de profunda solitud, que em sumia en el silenci de l’espai infinit que m’envoltava, o quan, immersa en la simfonia de la forta remor del vent, m’excitava l’esperit vers un sentiment de resistència i superació. Tot això era el premi davant de l’esforç i la victòria per haver coronat el cim.»

 

 

 

Preu d’inscripció: 5€/persona
Inclou: Xerrada + Projecció + Val del 10% de descompte en la compra del llibre Mujeres y montañas

 

 

Nascuda i criada en una família que anava a la muntanya i al mar tant com podia, CRISTINA SIMÓ no recorda haver aprés a nedar o a esquiar —«M’ho deurien posar als gens des del primer dia»—. Però sí que recorda especialment les estades al Pirineu, hivern i estiu, i els aprenentatges que hi feia amb el meu germà: llegir un mapa, repartir una mandarina —repartir tot—, no mullar- te els guants, no fugir dels gossos, mirar el cel i entendre’l, no fer mal a plantes, bèsties o pedres, preparar una sortida, preparar una motxilla —sempre com si t’haguessis de quedar a passar una nit d’emergència—, saber girar cua, parlar amb la gent del lloc… i un llarg etcètera. Als 24 anys va venir a viure al Pallars, clar… «I vaig aprendre que em queden tantes coses per saber que ni en mil vides ho aconseguiré». La gran ensenyança de la seva tieta, la Maria Antònia, va ser que les dones són a tot a arreu des de sempre i han fet sempre de tot, per difícil que els hi hagin posat. «Per aquest raó porto molts anys buscant-les i estudiant-les, a elles i a les persones amb tot tipus de gènere que no sigui el masculí».

MONTSE ARMENGOU és periodista i està especialitzada en documentals de recerca històrica. Treballa des del 1985 a Televisió de Catalunya (TV3), on ha dirigit nombrosos documentals sobre aspectes ocults i l’oblit de les víctimes del franquisme que han estat guardonats amb diversos premis nacionals i internacionals, com ara el Premi Nacional del Periodisme de la Generalitat de Catalunya que va rebre l’any 2002. Ha dirigit, juntament amb Ricard Belis, Els nens perduts del franquisme (2002), Les fosses del silenci (2003), Avi, et trauré d’aquí (2013) i Els internats de la por (2015), entre d’altres. També ha escrit nombrosos llibres basats ens els seus documentals, entre els quals cal destacar El comboi dels 927 (2006), Ravensbruck. L’infern de les dones (2007) i Els internats de la por (2016). Ha estat professora visitant a la Universitat de Nova York. Actualment és la directora del programa Sense Ficció de TV3.

 

 

 

 

*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat.

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

 

Compartir:

www.naturallibres.com utiliza algunas cookies para el correcto funcionamiento de su ecosistema. Si seguís paseando por aquí, asumimos que estás de acuerdo.

Privacy Settings saved!
Configuracion de Privacidad

When you visit any web site, it may store or retrieve information on your browser, mostly in the form of cookies. Control your personal Cookie Services here.

Las cookies estrictamente necesarias tienen que estar activas para que puedas utilizar la web de forma correcta. Las cookies necesarias ayudan a hacer una página web utilizable activando funciones básicas como la navegación en la página y el acceso a áreas seguras de la página web. Se consideran cookies técnicas y la página web puede perder algunas funcionalidades sin estas cookies.

Son cookies necesarias para el completo funcionamiento del sitio web, como las cookies de sesión. Las cookies estrictamente necesarias tienen que estar activas para que puedas utilizar la web de forma correcta. Las cookies necesarias ayudan a hacer una página web utilizable activando funciones básicas como la navegación en la página y el acceso a áreas seguras de la página web. Se consideran cookies técnicas y la página web puede perder algunas funcionalidades sin estas cookies.
  • wordpress_test_cookie
    • Dominio: naturallibres.com
    • Descripción/Finalidad: se usa para comprobar si un navegador admite cookies.
    • Tipo: Técnica
    • Caducidad: al finalizar la sesión
  • wordpress_sec_
    • Dominio: naturallibres.com
    • Descripción/Finalidad: Esta cookie se usa para que el gestor de contenidos WordPress compruebe si el navegador tiene las cookies activadas
    • Tipo: Técnica
    • Caducidad: al finalizar la sesión
  • wordpress_logged_in_
    • Dominio: naturallibres.com
    • Descripción/Finalidad: Cookie de WordPress para usuarios con sesión iniciada
    • Tipo: Técnica
    • Caducidad: al finalizar la sesión
  • wordpress_gdpr_cookies_allowed
    • Dominio: naturallibres.com
    • Descripción/Finalidad: Cookie que notifica que se ha aceptado el uso de cookies
    • Tipo: Técnica
    • Caducidad: 6 meses
  • wordpress_gdpr_cookies_declined
    • Dominio: naturallibres.com
    • Descripción/Finalidad: Cookie que notifica que se ha rechazado el uso de cookies
    • Tipo: Técnica
    • Caducidad: 6 meses
  • wordpress_test_cookie
  • wordpress_logged_in_
  • wordpress_sec
  • wordpress_gdpr_cookies_allowed
  • wordpress_gdpr_cookies_declined

Rechazar todos los servicios
Acepto todos los servicios