Grup de lectura NL. Soc un gat, de Natsume Sōseki. Tertúlia i berenar literari amb l’expert Suso Mourelo

Grup de lectura NL. Soc un gat, de Natsume Sōseki

Tertúlia i berenar literari 

Amb l’escriptor expert en cultura japonesa Suso Mourelo

Dissabte 19 d’abril a les 18:00H

Per assistir a la tertúlia, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Soc un gat, però encara no tinc nom.» 

Diuen que els gats van arribar al Japó vora el segle VI provinents de la Xina, amb la missió ínclita de protegir contra els ratolins les escriptures budistes… Sigui com sigui, és ben cert que els mixos ocupen un lloc especial dins la cultura nipona, sent protagonistes de llibres com Soc un gat, de Natsume Sōseki, un clàssic hilarant que dissabte 19 d’abril comentarem en un #GrupDeLecturaNL conduit per l’escriptor expert en literatura japonesa Suso Mourelo.

«Potser soc un gat, però visc a la casa d’un professor que cada tarda batalla contra la son per llegir Epictet mentre es dona cops de cap amb l’escriptori, així que no se’m pot comparar amb la resta de gats necis i incultes que trobareu pel carrer. Només cal que em mireu la cua per adonar-vos de la cavallerositat que em corre per les venes.»

Publicada l’any 1905, Soc un gat és la primera i més divertida novel·la de Natsume Sōseki. Una obra mestra de la literatura japonesa, narrada des de la mirada irònica i alterosa d’un felí que reflexiona sobre l’absurda condició humana tot observant el dia a dia de la seva família d’acollida i del reguitzell de personatges excèntrics amb qui es relacionen, molts d’ells inspirats en amics i coneguts del propi autor.

«M’he tornat arrogant com els humans, per això m’atreveixo a jutjar les seves idees, les seves accions i els seus comportaments. No és tan estrany. Malauradament, el meu amo no sembla que comparteixi la visió que jo tinc de mi mateix i em tracta com un gat normal i corrent, a tot estirar com un veterà dels de la meva espècie.»

Suso Mourelo ens revelarà els paral·lelismes existents entre obra i escriptor. Nascut dins un clan de samurais desdinerat, Natsume Sōseki va ser donat en adopció quan tenia dos anys, canviant de llar i de nom fins a quatre cops al llarg de la infància, per acabar tornant amb uns pares biològics que li resultarien uns estranys sempre. No sembla rar, així, que l’autor fos un malalt crònic, afectat per atacs d’ira, melancolia i neurosi que mai va poder resoldre amb la meditació —práctica que requeria massa dedicació per a que un professor de literatura anglesa com ell s’hi pugués esmerçar degudament.

Fou arran l’èxit de Soc un gat que decidí consagrar-se per complet a l’escriptura, en part com a teràpia antidepressiva. Així va acabar publicant un total de catorze novel·les i 2.525 haikus, sent un dels literats més conegut i admirat pels lectors japonesos, referent d’autors celebèrrims com Yasunari Kawabata, Yukio Mishima, Kenzaburō Ōe o Haruki Murakami.

«La inspiració és pura demència. Una demència temporal. L’única raó per la qual no acabes en un manicomi és perquè és un estat efímer. Això no treu, emperò, que assolir aquesta condició no tingui la seva dificultat. Darrere d’una demència permanent no hi ha gaire secret, ha de ser relativament senzill crear individus així. Ara bé, per totpoderós que siguis, engendrar un individu capaç d’entregar-se a la bogeria només quan agafa el pinzell i després recuperar l’oremus com aquell qui res ha de ser bastant complicat.»

Ambientada a finals de l’Era Meiji, Soc un gat és una sàtira tan ingeniosa com descarnada del seu temps —i del nostre!—. Suso Mourelo ens posarà en context per conèixer com va ser aquell moment de transformació, en què el Japó feudal es va obrir a Occident després de dos segles i mig d’aïllament, provocant l’entusiasme d’uns, la nostàlgia d’altres i l’oposició de la resta cap a l’estranger. Dissabte 19 d’abril tractarem de comprendre un poble sempre atent al progrés modern alhora que respectuós amb el patrimoni dels ancestres. Un dilema entre allò nou i allò atàvic que és d’on emergeix l’obra de Sōseki.

«Les civilitzacions occidentals són positives i emprenedores, d’acord, però, tal com ho veig jo, només són societats creades per persones eternament insatisfetes. Els japonesos, en canvi, no necessitem que les persones o coses al nostre voltant siguin d’una altra manera per sentir-nos satisfets. La gran diferència entre les societats occidentals i la nostra és que nosaltres ens hem desenvolupat partint de la gran premissa que el món que ens envolta és inalterable […]. Per més poderosa que sigui una persona, no podrà fer mai que el món sigui exactament com desitja. No podem atrapar el sol per impedir que es pongui ni fer que els rius flueixin cap a les muntanyes. L’únic que podem canviar som nosaltres mateixos.»

Una lectura que ens farà reflexionar amb els pensaments d’un gat posat a filòsof zen.

«Tal com dicten els ensenyaments del budisme, tu pots arreplegar herbes i arbustos per fer-te una cabanya, però, quan el vent t’ho desmunti tot, a sota hi trobaràs el mateix camp de sempre.»

Aprofitarem els coneixements nipons de Suso Mourelo per saber quins detalls sutils ens perdem en la traducció del japonès al català/castellà. I, de pas, li preguntarem d’on ve aquesta fascinació pels mixinos en un país on hi ha llibreries especialitzades en gats i cafeteries per a aquests animals, així com illes remotes on hi viuen més mixets que persones.

«Per més poderosos que siguin, els humans no seran els reis del planeta eternament. Tard o d’hora arribarà l’era dels gats, només cal esperar.»

Com és habitual, acompanyarem la tertúlia amb un berenar literari inspirat en la novel·la.

Per assistir a la tertúlia, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.
Si encara no el teniu, podeu encarregar el vostre exemplar o
comprar-lo directament a www.naturallibres.com
També està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús.

SUSO MORELO (1964, Madrid) és escriptor de no ficció i periodista. Llicenciat en Ciències de la Comunicació i màster en Relacions Internacionals, és especialista a Àsia i, des del 2016, viu entre Japó i Espanya. Ha estat professor universitari, reporter i director de programes divulgatius, gestor cultural i coordinador d’exposicions internacionals a l’Indianapolis Museum of Art (Indiana, Estats Units). Autor de la novel·la La frontera Oeste (2016), el gruix de la seva obra literària el conformen l’assaig i la narrativa de viatges. El seu primer títol, Adiós a China (2001), va suposar el seu apropament editorial al món asiàtic. El 2017 va veure la llum En el barco de Ise. Un viaje literario a Japón, seguit de Tiempo de Hiroshima (2018), El Japón de Hokusai (2019) i Hiroshige y los caminos de Japón (2023). El seu darrer llibre és Tokio 173 – 0037. Hotel para parejas, novel·la de la que també ens podrà parlar dissabte 18 d’abril a NaturaLlibres.

NATSUME SŌSEKI (1867, Ushigome – 1916, Tòquio) és el pseudònim literari de Natsume Kinnosuke. Descendent d’una família de samurais vinguda a menys, el 1884 es va matricular a la Universitat Imperial de Tòquio per cursar Arquitectura, encara que va acabar estudiant Llengua Anglesa. El 1886 va fer amistat amb el poeta Masaoka Shiki, que el va iniciar en l’art de la composició de haikus. Va ser llavors quan va adoptar el nom de ploma de Sōseki (que en xinès significa «tossut»). El 1900 se li va concedir una exigua beca per estudiar a Anglaterra, on va passar els anys més tristos de la seva vida, llegint llibres sense parar i passant misèria. Va tornar al Japó el 1902, amb un contracte per ensenyar a la Universitat Imperial de Tòquio, on va succeir l’escriptor Lafcadio Hearn com a professor de Literatura Anglesa. La carrera literària de Sōseki es va iniciar el 1903, publicant haikus i petites peces literàries en revistes. La fama li va arribar amb la publicació el 1905 de Sóc un gat, i l’any següent Botchan el va catapultar a l’èxit, convertint-se automàticament en un best-seller i en una de les novel·les més llegides pels japonesos durant dècades. En total, va escriure catorze novel·les al llarg de la seva vida, entre les quals cal destacar El miner, Sanshiro, Kokoro i Més enllà de l’equinocci de primavera. Va morir als 49 anys d’edat, a causa d’una úlcera d’estómac. El 1984, i en homenatge a la seva fama i transcendència, el Govern japonès va imprimir la seva efígie als bitllets de mil iens.