Trobades NL. Batet – Creus: Una conversa entre pedres

Batet – Creus: Una conversa entre pedres

Xerrada + Brindis mític

Amb les escriptores Mònica Batet i Berta Creus

Dissabte 26 d’abril a les 18:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Va pensar Té raó. Les històries s’assemblen, les històries es repeteixen. Són com els cercles que es dibuixen a l’aigua. Un moviment en genera molts d’altres. Els humans no som tan originals com ens pensem.» MÒNICA BATET

«I si em converteixo en pedra?» BERTA CREUS

Molt abans que Mònica Batet fos l’autora d’Una història és una pedra llançada al riu. Molt abans que Berta Creus publiqués Fins a l’última pedra. Quan encara no existien Escriptors ni Llibres ni Lectors. Aleshores, i només aleshores, les Pedres parlaven, s’explicaven entre elles històries i la gent escoltava les seves converses, com farem dissabte 26 d’abril a NaturaLlibres: escoltar un diàleg entre Mònica Batet, Berta Creus i les seves respectives novel·les.

«El seu país estava ple de contes populars. Les històries sovint naixien a les muntanyes i, alguns anys després, arribaven a les ciutats més grans ornamentades com les núvies d’indrets llunyans el dia del seu casament. S’havia llegit molts d’aquells llibres, però encara no els tenia tots…»

Una història és una pedra llançada al riu és el llibre amb què Mònica Batet ha guanyat el 53è Premi Crexells. Una novel·la protagonitzada per folkloristes i revolucionaris dedicats a investigar els contes populars, a estudiar com cultures allunyades comparteixen llegendes similars. Rondalles que són variacions d’una matriu originària, que muten i canvien d’una generació a l’altra. Faules tan antigues que han perdut l’autoria però que traspassen els anys i ens sobreviuran, sempre que hi hagi un Narrador i un Escoltador de relats.

«El poble de què tant hauria volgut sentir a parlar pretén amagar-se pel turó. No és més que pedra inútil feta munts, fusta escapçada i verdor incivilitzada; la punta d’un campanar partida, cases abandonades de fa dècades que giren l’esquena a l’asfalt, a l’electricitat i a l’aigua corrent: només feixos i feixos de pedres i teules i pegots de guix, entre forats i finestretes. Algunes pedres encara són a lloc. Pedres que les toques i sembla que et parlin…»

Fins a l’última pedra és la primera novel·la de Berta Creus, ambientada en un indret rural abandonat on ja no hi queden veïns. Només hi queden històries i una vella esquerpa que tragina pedres amunt i avall, les recull de les cases en runes i se les emporta cap al bosc. Del poble al bosc, del poble al bosc. Mentre un foraster s’ho mira, tan estranyat com el lector. Enmig d’aquest llogaret rulfià, encara s’hi passegen les despulles d’uns contes que ens han conformat com a societat, amb personatges mitològics tan nostrats com la Pesanta, la Tinyosa o la Molsosa. Criatures que, amb tota seguretat, ronden també per llegendes fora enllà, lluny de les nostres valls.

«Quan vaig llegir aquesta història no m’ho podia creure. Després, tenint en compte els contes que he llegit, d’un lloc i d’un altre, he desenvolupat una teoria que potser només és meva. Tinc el convenciment que hi ha històries que es repeteixen en països diferents…»

La passió pel folklore és el que uneix a Berta Creus i Mònica Batet. Saber com neixen, com evolucionen, com es propaguen els relats populars. Costums i creences que son força aglutinadora de les comunitats, un mur de pedra seca que cap règim opressiu podria tombar. Què passa, tanmateix, quan aquesta memòria popular es perd? Dissabte 1 de març parlarem del poder de l’oralitat i pensarem en l’herència rebuda, com perpetuar-la en el món actual i quan saber-la trencar. Perquè les pedres, a voltes, esdevenen lloses massa pessades per arrossegar.

«Les esquerdes tenen forma d’arrel, se sent dir. Són arrels que dominen les cases. I les pots tapar i arreglar, però sempre tornen, perquè les arrels només desapareixen si arrenques la planta sencera.»

Els hi preguntarem a la Mònica Batet i a la Berta Creus de quins escriptors es senten hereves literàries elles, recomanaran lectures afins… I així passarà un temps ni massa curt ni massa llarg, entre pedres, conversant.

Acompanyarem la trobada amb un beure mític inspirat en els llibres de Batet i Creus, a escollir —fins exhaurir existències— entre: copa de vi Senyor de les Pedres (Celler Marià Pagès), cervesa Riu (Lo Gambusí) o infusió.

Preu d’inscripció: 7€*
Inclou: Assistència a la xerrada + Beure a escollir entre copa de vi, cervesa artesana o infusió + Val del 10% de descompte en la compra de Una història és una pedra llançada al riu o Fins a l’última pedra

MÒNICA BATET (1976, El Pont d’Armentera) Va estudiar Filologia Catalana a la URV i treballa de professora de català i d’editora. Ha publicat cinc novel·les i un recull de contes. Amb la seva primera novel·la, L’habitació grisa (Empúries, 2006), va guanyar el Premi de novel·la curta Just Manuel Casero. Amb la segona, No et miris el Riu (Meteora, 2012), va ser finalista al Premi Crexells. Amb la seva anterior novel·la, Nou illes al nord (Més Llibres, 2019) va guanyar el Premi Nollegiu. I amb Una història és una pedra llançada al riu ha estat guardonada amb el Crexells, que ja no se li ha resistit. Alguns dels seus contes han estat traduïts a l’anglès, l’espanyol, el polonès i el grec.

BERTA CREUS (1986, Sant Martí de Tous) és llicenciada en Traducció i Interpretació d’anglès i rus (UAB) i ara es dedica a traduir i a fer de cap d’idiomes en diversos projectes. El passat 2024 va publicar la seva primera obra llarga, Fins a l’última pedra, amb l’editorial Males Herbes. Té diversos contes publicats tant en paper com en mitjans digitals; els darrers són Hansken, a la revista digital Paper de vidre, i Aüc, al 10è número de la revista Freakcions. També copresenta el pòdcast Bookòlics Anònims, on parla sobre llibres i divaga, i porta el club de lectura en anglès de la Biblioteca Central d’Igualada.

Amb la col·laboració mítica de

*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat.

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.