Grup de lectura NL. Una vegada va ser estiu la nit sencera. Amb l’escriptora Elisabet Riera

Grup de lectura NL. Una vegada va ser estiu la nit sencera

Tertúlia literària amb la participació de l’escriptora Elisabet Riera

Compartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits

DISSABTE 6 D’ABRIL >> 18:00H. 

Per assistir a la tertúlia, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«A l’hivern del món, el sol era tan feble que se’l trobaven desmaiat a les portes de cases i palaus, de bon matí, quan les cornetes sonaven. A l’hivern del món, les bestioles de bosc es clavaven els ullals al ventre per xuclar-se un bri de llum que els escalfés pèl i urpes i destí. Les serres eren blanques. El menjar, tan escàs com el pergamí. En les hores salvatges en què el sol semblava haver-se mort del tot […], l’únic nodriment abastable eren les històries musicades a la vora del foc.» 

És hivern i una dona decideix emprendre sola un viatge a peu a través dels Pirineus. D’ella no en sabem res; tan sols que ha patit un càncer de pit i que persegueix el rastre d’una trobairitz medieval, amb les notes musicals del Winterreise de Franz Schubert al cap. Tres éssers lliures i solitaris separats per èpoques pretèrites però units per l’esperit romàntic que recorre Una vegada va ser estiu la nit sencera, la novel·la que comentarem dissabte 6 d’abril a NaturaLlibres, en un #GrupDeLecturaNL amb la participació de la seva autora, Elisabet Riera.

«La motxilla, farcida amb el sac, el fogó de gas i provisions de tota mena, pesa massa. Costa des fer-se de tot allò que carreguem “per si de cas” com costa desfer-se de l’amor, de la por i de la vida mateixa. Desfer-se d’allò que hem estat fins a aquest moment. Els comiats amarguegen. Però hi ha cops en què no es pot fer una altra cosa: entregar-se al camí, caminar per ser del tot d’una vegada.»

Finalista al Premi Òmnium 2023, Una vegada va ser estiu la nit sencera és una novel·la que busca i troba la bellesa pregona. Com feien els autors romàntics als qui Elisabet Riera ret homenatge: caminants solitaris que fugen de les convencions socials, amunt, cap a les muntanyes.

«Per què aquest delit d’anar més i més amunt, més enllà? D’allunyar-se d’aquest món? De desaparèixer resseguint senders feréstecs entre els rocs coberts de neu?»

Cors ferits com el del caminant de El viatge d’hivern de Schubert, basat en els versos de Wilhelm Müller. Quan el compositor austríac la va escriure, s’estava morint de sífilis, la malaltia de l’amor.

«La mort ronda sempre l’amor, Alba. L’empeny i el tiba, carena amunt, muntanya avall. S’amaga darrere els arbres, pren diverses formes. Es disfressa d’alzina jove i de roure vell. De cova, de llop, de tempesta, de corb. Es camufla sobre la neu, amb petjada ambigua, que no se sap si va o ve. O si dona voltes en cercle, com un caminant perdut al bosc. Quin cansament la mort, durant tota la vida! No deu ser ella, potser, la que ens fa viure? Tantes vegades s’ha dit això mateix de l’amor… Ves que no siguin la mateixa cosa, Alba!»

Parlarem de l’amor romàntic i parlarem de l’Alba de Peralada, personatge inspirat en divuit trobairitz occitanes, les úniques que es coneixen. Dones que al segles XII i XIII componien, escrivien, cantaven i recitaven a les corts versos que parlaven de sensualitat i passions, al igual que els trobadors. Per què ells han trascendit i elles no?

«Deixeu-me reposar aquí un moment, tan sols un instant en la memòria o en la imaginació. No són, potser, la mateixa cosa? Per què en prendríem una per certa i l’altra per inexistent? Per què és més cert el passat, que ja no hi és, que una possibilitat que no ha estat encara?»

Preguntarem a l’Elisabet Riera sobre el procés creatiu de la novel·la i n’analitzarem l’estructura, que avança com un lied amb la cadència dels seus caminants.

«Camino, doncs, o més aviat em deixo caminar per la muntanya. Enfonsant-me en la neu verge, desapareixent. Com es pot trobar allò que no se sap què és? Desarticulant-se. Perdent cos, nom i llenguatge. Deixant de ser.»

Però, sobretot, reivindicarem el Romanticisme com a posició vital enfront el materialisme actual; és a dir, reivindicarem el viure intensa i artísticament, assumint amb coratge el risc que la llibertat comparta. Perquè es pot viure sense pit, però no sense ànima.

«De cop, sento una por immensa a desaparèixer, tant o més que quan van dir-me que la mort em corria per dins. Amb la mà sobre el pit ferit, dic el meu nom en veu alta, com un conjur, sense treva, com una sola cadena de síl·labes i fonemes… El crido fins que ja no el reconec i ja no té sentit i el meu nom ja no soc jo i jo ja no soc el meu nom i ja soc bosc i ja soc nit i perdo la por de perdre’m i udolo i ric.»

Acompanyarem la tertúlia amb un berenar literari inspirat en Una vegada va ser estiu la nit sencera; tan sols us demanem que us cordeu bé les botes de muntanya i vingueu amb l’obra llegida (o almenys començada)!

Preu d’inscripció: 10€*
Inclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres

Per assistir a la tertúlia, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.
Si encara no el teniu, podeu encarregar el vostre exemplar o
comprar-lo directament a www.naturallibres.com
També està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús.

*La participació en la tertúlia és gratuïta.
El preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte

El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió. 

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

ELISABET RIERA (Barcelona, 1973) és fundadora i editora de Wunderkammer editorial. També és autora de La línea del desierto (2011), Vidas gloriosas (2014), Fresas silvestres para Miss Freud (2016), Llum (2017), Efendi (Males Herbes, 2021) i la novel·la que ens ocuparà, Una vegada va ser estiu la nit sencera (2023), a banda d’alguns exitosos assajos sobre cultura cannàbica. Guanyadora d’una beca Finestres, ara treballa en un assaig sobre els éssers alats. Viu i escriu en un poblet de l’Alt Empordà, i deu haver escoltat el Winterreise de Schubert un centenar de vegades, com a mínim.

Aquesta activitat es realitza amb el suport del Departament de Cultura.