Trobades NL. Bocafoscant de Txèkhov: L’escriptor que s’estimava els arbres

Bocafoscant de Txèkhov: L’escriptor que s’estimava els arbres

Xerrada i lectura de contes amb la traductora i crítica literària Xènia Dyakonova

I amb la música de la violoncelista Sveta Trushka

Dissabte 6 de setembre a les 18:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«I el rabadà que pastura les vaques, i l’agrimenador que atravessa el dic en carretel·la, i el senyor que surt a passejar, tots contemplen la posta de sol, i cadascun d’ells la troba terriblement bonica, però ningú sap ni pot dir on rau la seva bellesa.»

Si els capvespres encisen és perquè són breus i efímers, una flamarada de bellesa que només esdevé a frec d’extingir-se. Així són també els contes bons: un text breu i enlluernador narrat a solpost. I així serà el Bocafoscant de contes que dissabte 6 de setembre dedicarem a un mestre del relat curt com és Anton Txèkhov (1860-1904), en una trobada per escoltar històries i música amb la seva traductora al català Xènia Dyakonova i el violoncel de Sveta Trushka.

«Tinc al cap tot un exèrcit de gent suplicant que els deixin sortir i esperant les meves ordres.»

Hi ha molts Txèkhovs i cadascú pot trobar el seu entre els sis-cents relats més o menys llargs que va publicar, quatre mil cartes, peces per teatre i cròniques de viatge, com aquell que realitzà a l’illa-presó siberiana de Sakhalín per denunciar les condicions dels deportats. Dissabte 6 de setembre, el nostre Txèkhov serà aquell escriptor que s’estimava com a un fill els arbres.

«… planta boscos nous cada any i […] procura que ningú no destrueixi els boscos vells. Si l’escolta, veurà com hi està totalment d’acord. Diu que els boscos adornen la terra i ensenyen els homes a comprendre la bellesa i els omplen d’optimisme.»

Uns arbres que —tant Txèkhov com els seus personatges— veien desaparèixer, arrasats per una industrialització accelerada que deixa abatuda l’ànima, amb nostàlgia per una època passada, però sense perdre mai l’últim brot d’esperança.

«D’aquí a dos o tres-cents anys, la vida en aquesta terra serà inimaginablement meravellosa i admirable. L’home necessita una vida així i, malgrat que ara no existeixi, ha de pressentir-la, esperar-la, somiar-la, preparar-se per quan arribi.»

Amant del camp, on hi passava llargues temporades, ja fos treballant com a metge rural o de vacances en datxes, on Anton Txèkhov buscava un clima benigne per la seva salut crebantada, amb una tuberculosi que se l’emportaria abans d’hora.

«va adonar-se que de la mort, només en trauria profit: s’estalviaria menjar, beure, pagar impostos i ofendre la gent, i, com una persona reposa a la tomba no un any, sinó centenars d’anys, milers d’anys, aleshores, fent comptes, el profit resultava immens.»

Amb la Xènia Dyakonova coneixerem la vida d’un escriptor modest, a qui no li agradava parlar de sí mateix; que va començar a escriure per necessitat econòmica, quan el pare els abandona, i que es va convertir en un geni de la brevetat literària, innovador en molts aspectes.

«Es pot demostrar o refutar qualsevol cosa amb paraules. Aviat la gent perfeccionarà la tecnologia del llenguatge fins al punt que demostrarà amb precisió matemàtica que dues vegades dos son set.»

La seva és una narrativa senzilla, subtil i precisa, on tothom té dret a l’existència: pastors de l’estepa, mariners tísics, prostitutes, gossos, bisbes, intel·lectuals avorrits que filosofen sobre l’absurditat de viure… un borrissol d’àlber, la llum i l’hivern, i un dia que passa , i l’altre i l’altre, amb una certa felicitat precària. Històries sense trama ni final per narrar allò que es veu però no es comprèn ni es comprendrà.

«No siguem xarlatans i diguem amb franquesa que en aquest món no s’entén res. Només els xerraires i els imbècils creuen comprendre-ho tot.»

Llegirem alguns contes, descobrirem les notes biogràfiques que s’hi amaguen i la música que en molts d’ells s’hi escolta, des de cançons populars a clàssics com el seu admirat Txaikovski. Un repertori molt txekhovià que la violoncelista Sveta Trushka interpretarà per aquest Bocafoscant.

«Aquesta gent ha après no dels llibres, sinó del camp, del bosc, del riu. Els seus mestres han estat les pròpies aus quan cantaven, el sol quan deixava un resplendor carmesí al darrere, els mateixos arbres i les herbes silvestres.»

Preu d’inscripció: 6€
Inclou: Assistència a la xerrada + Concert + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres d’Anton Txèkhov

XÈNIA DYAKONOVA (Sant Petersburg, 1985) és poeta, traductora, crítica literària i professora d’escriptura. L’any 1999, amb tretze anys, es va traslladar amb la seva família a Barcelona, on va estudiar Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UB. A partir de l’any 2001, va publicar nombroses seleccions de poemes en les revistes literàries de Sant Petersburg i Moscou. En la seva llengua materna ha publicat tres reculls de poesia, i en català, dos volums, Per l’inquilí anterior i Dos viatges. També és l’autora del llibre de crítica Apunts de literatura russa i un afegit polonès. A banda de publicar obra pròpia, ha traduït del rus al català novel·les, assaigs, poemes i articles periodístics de diversos autors, entre els quals destaquen Anton Txèkhov, Anna Politòvskaia i Alexander Kuixner. Ha rebut el premi Vidal Alcover de traducció per Narracions de Nikolai Leskov i el III Premi PEN per la traducció de A banda i banda del petó de Vera Pàvlova. En l’actualitat imparteix classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i col·labora amb diferents mitjans escrits i audiovisuals.

SVETA TRUSHKA és licenciada en violoncel pel Conservatori Superior de música de Kazan amb el professor Hairutdinov. Deixeble pel gran mestre Danil Shafran, ha rebut valuosos consells d’il·lustres intèrprets com M. Rostropovich, B. Greenhouse, B. Pergamentchikow, I. Menuhin, N. Gutman, A. Noras o R. Filippini i ha treballat sota la direcció de reconeguts directors d’orquestra, com ara Lorin Maazel, Víctor Pablo Pérez, Leopoldo Hager, Aldo Cecato, García Asensio, Zubin Mehta o James Judd. Desenvolupa una gran activitat concertística per tot Europa actuant en prestigiosos festivals de música com els de Tolyati, Iekaterinburg, Londres, París i Viena. Guanyadora de primers premis nacionals i internacionals com el All-Russian Cello Competition (Rússia), el Liezen International Cello Competition (Àustria), el Lasmo Staffa Award i el Bromley Festival Contest (Regne Unit), el Lille International Cello Competition (França) o el premi El Primer Palau (Barcelona).

«¿Li cal la meva biografia? Aquí la té. Vaig néixer a Taganrog el 1860. El 1879 vaig acabar l’institut de Taganrog. El 1884 vaig acabar els estudis de Medicina a la Universitat de Moscou. El 1888 em van donar el Premi Puixkin. El 1890 vaig fer un viatge a Sakhalín a través de de Sibèria i vaig tornar per mar. El 1891 vaig fer un tomb per Europa, on vaig beure un vi deliciós i vaig menjar ostres. El 1892 vaig anar de festa amb el senyor Tíkhonov. Vaig començar a escriure el 1879 per la revista Strekozà. Els meus reculls de relats són Contes virolats, Al capvespre, Contes, Gent malcarada i el relat llarg El duel. He pecat amb el teatre, però amb mesura. M’han traduït a totes les llengües, excepte les estrangeres. Ben mirat, els alemanys em van traduir fa temps. Els txecs i els serbis també em donen el vistiplau. Els francesos no diuen que no, tampoc. Vaig descobrir els secrets de l’amor als tretze anys. Amb els companys, tant metges com escriptors, hi mantinc unes relacions excel·lents. Solter. Voldria rebre una pensió vitalícia. Em dedico a la medicina, fins al punt que l’estiu passat vaig practicar autòpsies forenses, cosa que no havia fet durant dos o tres anys. El meu escriptor preferit és Tolstoi, el meu metge preferit, Zákharin.» ANTON TXÈKHOV

Activitat organitzada amb el suport de