0 artículos - 0.00€
- No hay productos en el carrito
- Este evento ha pasado.
Sobre el evento
Brama poètica: Dickinson – Sevilla
Amb la poeta Maria Sevilla Paris, el crític literari D. Sam Abrams… I amb beure èpic!
Dissabte 30 de novembre a les 18:00h
Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710
«Un cèrvol ferit — salta més alt»
La brama és un dels espectacles més fascinants de la natura. Un ritual de desafiaments passionals, desig, follia i afectes… com el que presenciarem dissabte 30 de novembre a NaturaLlibres, enfrontant en l’escenari a dos esperits separats en el temps, però lligats per interessos, preocupacions i debilitats similars: Maria Sevilla Paris (1990) i Emily Dickinson (1830-1886), encarnada en veu i ànima pel també poeta, traductor i crític literari D. Sam Abrams.
«Tot el que et va ser donat
d’engendrar t’esgarrifa
però si ho dius dins d’un ou
no ho sent ningú.»
Molt probablement, Emily Dickinson mai s’hagués prestat a participar en una #BramaPoètica com aquesta… Hermètica i solitària, pràcticament no sortia d’Amherts, Massachussetts, ni de casa, on vivia amb els pares i la germana. Investigar la seva vida privada ha estat un repte per a la plèiade d’estudiosos i biògrafs que té al darrera; de fet, l’escriptora continua sent un enigma. I el mateix succeeix amb la seva poesia.
«Mai vaig veure un Erm
Mai vaig veure el Mar
Tanmateix sé com és el Bruc
I què és una Onada»
Se sap que va rebre una formació molt completa en humanisme i ciència, poc freqüent per l’època. Que, malgrat llegir la Bíblia, era contrària a la religió puritana i al Déu calvinista, i que es negava a anar a missa. Amb aquell desig manfiest seu de contravenir les regles, les socials i també les poètiques. Radicalment original, sorprenent i estranya, divertida i tràgica, pertorbadora, metafísica, encisadora… va revolucionar la poesia nord-americana del seu moment, i encara ara admira a poetes com Sam Abrams i Maria Sevilla Paris.
«Els dies són mamífers, ovípara és la nit. Si em dono a la tenebra no em faran llet els pits. Però em sortiran dents bordes, prenyades de verí.»
Una dona soltera al segle XIX resultava ja de per sí torbador. Es pensa que va mantenir una relació amorosa amb la que després seria cunyada seva… I que abans podia haver patit abusos sexuals del pare i del germà…
«La pena del seu crit només se sent quan plou amb indolència damunt la gropa inerme dels equins
i només plou així si és mitjanit.»
Enamorada indiscutiblement dels núvols i de l’herba i del vent i dels ocells, practicava el mateix vincle interespècie que Maria Sevilla Paris professa.
«les flors sempre ejaculen sens permís.»
Observadora hipersensible davant la natura canviant, Emily Dickinson va catalogar fins a 424 flors silvestres, algunes ja extintes, altres en perill.
«Ser una Flor és una profunda
Responsbailitat»
Flors úniques com la Monotropa uniflora, de color blanc, sense clorofil·la, que porta una existència fantasmal i gòtica sota terra; la planta cadàver, la seva preferida.
«No és morir el que ens fa mal:
ens fa més mal la vida.»
Morta l’Emily, van trobar a la calaixera de la seva habitació uns mil vuit-cents poemes manuscrits en petits papers que la poeta havia anat cosint de cinc en cinc o de sis en sis. Poemes breus, d’una senzillesa només aparent, i amb una sintaxi i puntuació singulars que, fins fa poc, els editors li han manipulat, en un afany de fer-la més comercial. Van ser un èxit immediat.
«La Fama és una abella.
Te cant—
Té fibló—
Ah, també té ales»
Maria Sevilla Paris s’hi enfrontarà amb el seu darrer poemari, La nit ovípara.
«… a mercè
de les pestanyes infinites dels antílops
les brànquies de l’escrita
la mà tota sencera dels plantígrads
l’orella no visible dels cetacis
l’antena dels esfíngids
la son mandibulada dels crustacis
els ulls atents dels còrvids
els ulls buits de la mantis
els ulls caient al fondo d’un talús
continental
el caient d’ulls
que em vigila pacient des de les ombres
l’estómac dels carnívors
la supèrbia dels roures.
Se’m lignificaran
les còrnies amb la veu a dins:
des de l’abisme que no veig
la fosca em mira a mi.»
Un duel d’afinitats i contrastos que ens servirà per gaudir del geni d’Emily Dickinson amb la persona que millor la coneix a casa nostra, D. Sam Abrams, i descobrir la veu liminal de Maria Sevilla Paris.
Acompanyarem la trobada amb dues opcions de beure a escollir (fins esgotar existències): una inspirada en Emily Dickinson i l’altra, en La nit ovípara. Quina de les dues guanyarà la brama poètica ho decidirà el públic. Feu les vostres apostes i, com diria Baudelaire, embriageu-vos! «De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui. Però embriagueu-vos».
Preu d’inscripció: 7€
Inclou: Assistència a la brama poètica + Beure èpic (infusió o copa de vi) + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres d’Emily Dickinson i de Maria Sevilla Paris
SAM ABRAMS (Beckley, 1952) és poeta, traductor, crític i assagista. Llicenciat en Hispàniques per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professor de Poesia Catalana Actual i Teoria i Crítica a la Universitat Oberta de Catalunya. Com a poeta ha publicat, entre d’altres, Calculations… (1997), Oda a un ase i altres poemes (1999), T’estimo. Més de cent poemes d’amor i desig (2002) i La mirada estrangera (2005). També és autor de Tenebra blanca (2001), la primera antologia de poemes en prosa de la literatura catalana contemporània. Ha traduït una vintena de volums de poesia catalana moderna a l’anglès, així com Poemas de Thomas Hardy (2001), juntament amb Joan Margarit; Jo no sóc ningú. Qui ets tu? (2002), una antologia de poemes d’Emily Dickinson, traduïts en homenatge a Marià Manent; i Vers projectiu (2006), el llegendari assaig sobre teoria poètica de Charles Olson. També ha treballat com a curador de diverses edicions: Poesia anglesa i nord-americana (1994) i El llarg dinar de Nadal (2000) de Thorton Wilder, entre d’altres. Ha estat Secretari del Centre Català del PEN i col·labora habitualment a les pàgines d’opinió i als suplements culturals dels diaris Avui i el Mundo Catalunya.
MARIA SEVILLA PARIS (Badalona, 1990) és poeta, investigadora de la literatura i docent precària. Ha publicat Dents de polpa (2015), Kalàixnikov (2017), if true: false; else: true (2020), Plastilina (2021) i La nit ovípara (2024), així com l’assaig No desitjaràs els béns del proïsme (2024) També ha experimentat amb gèneres liminars com la poesia sonora i el videorecital, i ha pujat a escenaris d’arreu d’Europa, Amèrica i Àsia. Des de gener del 2019 és una de les tres programadores de l’Horiginal.
EMILY DICKINSON (Amherst, 1830-1886) va passar gran part de la seva vida reclosa en una habitació de la casa paterna, al seu Amherst natal. Autora d’una obra senzilla i profunda que l’ha situat al panteó de poetes fundacionals nord-americans, juntament a Edgar Allan Poe, Ralph Waldo Emerson o Walt Whitman. Excepte cinc dels seus poemes (tres publicats de forma anònima i un altre sense que l’escriptora ho sabés), el seu treball ingent va romandre ocult i inèdit fins després de la seva mort.
*Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
El val de descompte té una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.
