Trobades NL. Cuina (pallaresa) o barbàrie! Maria Nicolau en conversa amb les padrines de Cardós

Cuina (pallaresa) o barbàrie!

Xerrada + Berenar bàrbar

Amb la cuinera Maria Nicolau i la Maria de Casa Marxant de Tavascan

Dissabte 27 de juliol a les 19:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Saber cuinar vol dir saber dialogar amb el rebost!»

Les padrines del Pallars han estat expertes en això, en dialogar amb el rebost. Criades en un temps en què el menjar era escàs, sabien treure el màxim profit al que la terra i els animals bonament els hi volguessin donar. Una cuina que responia a la necessitat de subsistir, com tot allò que és essencial. Ara se li’n diu sostenible, de temporada i de proximitat. Una cuina que pot canviar el món i que la cuinera Maria Nicolau —autora de Cuina! o barbàrie i Cremo!— defensarà, com sempre, amb passió, dissabte 27 de juliol a NaturaLlibres, en conversa amb la Maria de Casa Marxant de Tavascan, una de les padrines protagonistes del llibre Menjàvom del que tenívom.

«El veritable valor de cuinar aflora a les històries que habiten a l’interior i al voltant de cada recepta.»

La Maria de Casa Marxant té ara 89 anys, i amb 7 ja ajudava a la cuina de casa preparant el trinxat, l’escudella o el confitat de tocino que servien als hostes en temps de postguerra: veïns de Noarre, famílies, refugiats jueus fugint del nazisme i algun que altre comerciant despistat. I la Maria Nicolau és una noia normal i corrent que un bon dia va decidir aprendre un ofici del qual no en sabia res. Autora dels llibres Cuina! o barbàrie i Cremo!, ha treballat més de vint anys en restaurants, hotels i pastisseries de tota mena i condició; ara viu, cuina i escriu en un poble de tres-cents habitants en plena natura osonenca.

Amb elles mirarem al passat per a mirar cap al futur de la cuina casolana, però sense nostàlgia.

«Aquesta cantarella pseudomoderna que diu que la cuina de les àvies era bona perquè la feien “amb carinyo i amb amor”, mentre jo no recordo persones més dures i aspres que les àvies i les dones de la seva generació…»

Ens transmetrem els uns als altres receptes radicals i salvatges…

«… el que és important de l’escudella no és la recepta ni el que conté concretament, no és com la fem ni què hi posem, sinó ella mateixa com a procés, com a  llegat de sapiència científica i tecnológica que ens arriba plena a vessar de coneixement acumulat des de la prehistòria, com a símbol de cuinar a casa, a la llar, a la tribu, i com a estendard de l’autonomia sostenible i vinculada al territori, sigui quin sigui el nostre nivell de precarietat.»

Ens preguntarem què menjàvom i què menja ara aquesta societat bàrbara, ultraprocessada i atordida, que cada cop compra  més productes preparats i s’ha venut la llibertat d’agafar la paella pel mànec.

«Les quatre coses que calen per tenir una bona base de cuiner són petites i caben en una truita.»

Farem activisme des dels fogons, perquè la revolució comença a la nostra nevera, al nostre plat, al nostre estomac. I potser ens sembla que no podem canviar el món, però a través de la cuina podem fer-ne un lloc millor on viure.

«A mi m’agrada saber què compro, què és el que em fico dins del cos quan menjo, i a qui alimento amb els meus diners indirectament…»

Acompanyarem la trobada amb un berenar bàrbar inspirat per la Maria Nicolau i la Maria de Casa Marxant.

«Fer galetes podria ser una de les coses menys extraordinàries que existeixen. […] Però com a disciplina té uns marges d’aplicació ben definits i dona un resultat previsible, concret i tangible, fàcil de mesurar i de valorar en termes de bo o dolent, que a més a més es menja […] Això, en un món incert i mutant, ple de fenòmens incommensurables i incomprensibles i de realitats fluides i movedisses, reconforta. Jo, davant del dubte, faig galetes.»

Preu d’inscripció: 10€
Inclou: Assistència a la xerrada + Berenar bàrbar amb beure a la carta + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres Cuina! o barbàrie, Cremo! i/o Menjàvom del que tenívom

*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió. 

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

MARIA NICOLAU (La Garriga, 1982) és cuinera d’ofici i per vocació. Ha treballat més de vint anys en una pila de restaurants de Catalunya, Espanya i França, i ara viu, cuina i escriu en un poble de tres-cents habitants en plena natura a Osona. Ha escrit Cuina! O barbàrie (2022). És col·laboradora habitual d’El matí de Catalunya Ràdio, del Tot es mou a TV3 i del diari El País. Ha estrenat Cuina salvatge a la plataforma de continguts digitals 3Cat i sempre la podreu trobar fent soroll a les xarxes socials: X @MAlbercocs Instagram @MAlbercocs

«Els boscos els fan els esquirols, però ells no ho saben, amb el seu costum d’enterrar avellanes i glans a la tardor per guardar-los per l’hivern, i d’oblidar-se’n, deixant-lor germinar i donar lloc a nous arbres i arbustos; els prats els fan els xais, sense adonar-se’n […] Les figues les fan les vespes, que hi entren a pondre-hi ous i, per accident, les pol·linitzen […] Les coses importants i vives rarament es fan sabent que són importants. La cuina, ella sola, no existeix: l’hem fet i la fem nosaltres, sovint sense ser gaire conscients del valor que té ni el que fem ni el que sabem, sent persones normals fent coses corrents. També avui.»

MARIA DE CASA MARXANT