Trobades NL. Del Pirineu a l’Amazònia: El bosc al centre del món. Amb Eliane Brum i Vanesa Freixa

Del Pirineu a l’Amazònia: El bosc al centre del món

Amb l’escriptora, periodista i documentalista Eliane Brum, en conversa amb l’activista rural Vanesa Freixa

Divendres 6 de desembre a les 18:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Cada árbol es un planeta conectado a otro planeta, cada uno con millones de seres vivos. Y cuando ves que el bosque arde, tienes perezosos muriendo, jaguares muriendo, guacamayos, monos, sapos, insectos muriendo […] Algunos con dolores insoportables. Asistes impotente a holocaustos. Y, al día siguiente, solo hay silencio. La selva es muy ruidosa, solo se sume en el silencio cuando ha muerto.»

Els boscos del Pirineu estan units als de l’Amazònia, tots dos són organismes curulls de vida… I on hi ha vida —vida humana i més-que-humana— és on batega el centre del món. No als nuclis polítics i financers de Londres ni de Pekín ni de Washington. Divendres 6 de desembre a NaturaLlibres, posarem la natura al bell mig del que importa i ens amazonitzarem amb l’escriptora, periodista i documentalista brasilera Eliane Brum, en conversa amb l’activista rural Vanesa Freixa al voltant del llibre La Amazonía. Viaje al centro del mundo.

«Hace algún tiempo me preguntaron qué diría el río si pudiera hablar. Pero cuando el río habla, no le entendemos. Hay que habitar la piel del río para escucharlo.»

Eliane Brum viu a Altamira, Brasil, la ciutat que més mata i més desforesta l’Amazònia. Una regió d’extensió i diversitat inabastable, que travessa nou estats on conviuen més de trenta milions de persones, i l’hàbitat originari d’uns quatre-cents pobles indígenes que parlen més de tres-centes llengües diferents. És l’ecosistema més gran del planeta; una enorme riquesa cultural i natural que porta segles sent víctima d’una guerra brutal. Una guerra contra la natura promoguda per un grapat de multimilionaris, majoritàriament homes blancs del Nord global, àvids de matèries primeres, responsables principals dels més de 50.000 focus d’incendis que WWF porta registrats enguany.

«La violación del cuerpo del bosque es lo mismo que la violación del cuerpo de las mujeres. Invadir, colonizar, vaciar, convertir en objetos o mercancías: esta es la lógica que ha llevado y sigue llevando al colapso de la vida en la Tierra.»

Els indígenes són especialistes en la fi del món, doncs ja van superar un primer apocalipsi l’any 1500, quan les caravel·les dels portuguesos van desembarcar al que seria Brasil ara i van exterminar amb virus i bactèries el 90% de la població originària. Els supervivents restants van sucumbir sota l’etnocidi, amb la destrucció sistemàtica de les seves tradicions, llengües i valors.

I els atacs han continuat: molts d’aquests natius són ara refugiats climàtics, que en les properes dècades es multiplicaran. Damnificats convertits en amenaça mentre els megarics es construeixen búnkers a Nova Zelanda i a l’Antàrtida per a mantindre els seus privilegis intactes quan arribi la gran hecatombe.

«No es posible afrontar la crisis climática con el mismo pensamiento que gestó la crisis climática. El futuro depende de nuestra capacidad para transformar radicalmente la forma en que nuestra especie se relaciona consigo misma y con lo que llama “naturaleza”. Para ello no solo es necesario generar otros conocimientos, sino también otra estructura de pensamiento e incluso otro lenguaje.»

Sola, la maquinària, no pararà de consumir el planeta; només nosaltres podem aturar-la. I la única forma possible és aprendre dels pobles indígenes una altra manera de ser i estar, connectats a una Terra que batega i respira. Perquè seguir igual és insuportable, cal una transformació radical en la forma de concebre’ns com a espècie, establir una aliança entre les persones humanes i més-que-humanes contra les persones-predadores. Un repte que és urgent afrontar, amb o sense esperança, tant a l’Amazònia com al Pallars. Això significa amazonitzar-se i això farem divendres 6 de desembre amb Eliane Brum i Vanesa Freixa a NaturaLlibres: rescatar i escoltar la memòria dels arbres.

«La Amazonia no es un lugar al que vamos cargando nuestro cuerpo, esa suma de bacterias, células y subjetividades que somos. No es así. La Amazonia salta sobre nosotros como si fuera una anaconda, estrangula la columna vertebral de nuestros pensamientos y nos mezcla con la médula del planeta. Ya no sabemos cuál es nuestro yo. La gente sigue llamándonos por nuestro nombre, contestamos, parece que continuamos con nuestra identidad intacta; pero ya no sabemos lo que somos. El ser en que nos hemos convertido no tiene nombre. No porque no lo tenga, sino porque no conocemos su lenguaje.»

Preu d’inscripció a la xerrada: 5€/persona
Inclou: Xerrada + Val del 10% de descompte en la compra del llibre La Amazonia

ELIANE BRUM (Ijuí, 1966) és periodista, escriptora i documentalista. Reconeguda el 2020 com la reportera més premiada de la història del Brasil, va ser guardonada el 2021 per la seva trajectòria amb el prestigiós premi Maria Moors Cabot, de l’Escola de Periodisme de la Universitat de Columbia. Columnista d’El País, i col·laboradora de The Guardian i The New York Times, és una de les fundadores de la plataforma de periodisme SUMAÚMA, llançada el 2022 per explicar històries que passen a l’Amazònia i en altres parts del planeta, des de la selva i la perspectiva dels seus diversos pobles. Des del 2017 viu i treballa a Altamira, a la regió del Medi Xingú, un dels nuclis de la destrucció de la selva amazònica. Ha publicat vuit llibres al Brasil (set de no ficció i una novel·la), a més de participar en reculls de cròniques, contes i assajos, i ha dirigit quatre documentals. Acaba de traduir-se al castellà el seu llibre La Amazonia. Viaje al centro del mundo (Salamandra, 2024). Durant la tardor del 2024, és resident del programa de residències internacionals del CCCB, amb la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya i la financiació de la Fundació privada Mir-Puig.

VANESA FREIXA (Rialp, 1977) es dedica a la creació artística, a la divulgació i també a la generació de pensament crític al voltant de la ruralitat. Va ser directora de lʼEscola de Pastors de Catalunya entre el 2009 i el 2016. Col·labora amb lʼeditorial Savanna Books i amb diversos mitjans vinculats a la ruralitat, entre ells la revista Pantera. Ha coeditat el llibre Llavors. Som la regeneració i codirigit el documental El no a lʼos. Autora del llibre Ruralisme: La lluita per una vida millor, és mare i té un petit ramat de set ovelles de raça xisqueta i un hortet, al Pallars Sobirà.

Amb la col·laboració amazònica de

*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat.

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.