Sobre el evento
Grup de lectura NL. Dersú Uzalà pel país de l’Ussuri, de Vladímir Arséniev
Tertúlia i berenar literari
Amb el traductor Miquel Cabal Guarro
Dissabte 7 de desembre a les 18:00H
Per assistir a la tertúlia, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710
«Començà a sortir el sol. Com si fos viu, tragué el cap de l’aigua, després se separà de l’horitzó i començà a ascendir pel cel.
–Que bonic! –vaig exclamar.
–Seu sigui la persona més important –respongué en Dersú, assenyalant el sol–. Ell mori, tot al voltant mori.»
El vent és una persona. I el foc i l’aigua i la terra també són persones. Persones fortes que de vegades s’enfaden. Com els óssos i els senglars, que també són persones. Els ocells no; els ocells no s’enfaden; els ocells són persones tranquil·les. I el sol, el sol és la més important de les persones. Persones que mereixen cura i respecte, totes. Aquesta és la llei principal de la taigà, que un vell caçador nòmada ens ensenya a Dersú Uzalà pel país de l’Ussuri, el llibre de Vladímir Arséniev que dissabte 7 de desembre comentarem en un #GrupDeLecturaNL amb el seu traductor al català Miquel Cabal Guarro (versió original / versió còmic).
«Em va interessar, aquell home. Tenia alguna cosa especial, original. Parlava amb senzillesa, amb calma, era modest, però sense voler congraciar-se. Vam conversar. Em va estar explicant moltes coses de la seva vida i, com més parlava, més simpàtic m’era. Tenia davant meu un caçador primitiu, que havia passat tota la vida a la taigà i que estava net dels vicis que comporta la civilització urbana…»
Dersú Uzalà pel país de l’Ussuri és un llibre bell. Un clàssic de la literatura naturalista, etnogràfica, de viatges i aventures, sobre les expedicions científiques que Vladímir Arséniev (1872-1930) realitzà als confins de Sibèria i sobre l’amistat que allí hi travà amb Dersú Uzalà, un caçador de la tribu gold. Un home senzill, naturalment bo, honest, íntegre, instintiu. Habitant del bosc, on viu en comunió amb el cosmos, desconeixedor dels mals de la civilització. La seva saviesa és la del riu, les aus, la boira, els arbres… i les seves possessions caben en un sarró de llana atrotinat. És l’antítesi del pensament occidental i un personatge literari excepcional.
«Com més observava aquell home, més m’agradava. Cada dia li descobria noves qualitats. Abans pensava que l’egoisme era propi especialment de l’home salvatge, i que els sentiments d’humanitat, filantropia i altruisme només eren inherents als occidentals. No devia estar equivocat?»
La regió de l’Ussuri a la qual pertany Dersú Uzalà és un territori remot de la Sibèria oriental, amb una extensió vint vegades la península ibèria i amb poc més de trenta milions d’habitants. Un espai aleshores ignot, la darrera terra verge pendent d’explorar al continent, habitada per animals salvatges, tribus indígenes i una incipient colonització de pobladors xinesos i rusos.
«A la taigà de l’Ussuri, sempre s’ha de tenir en compte la possibilitat de trobar-se amb un animal salvatge. Però el més perillós és trobar-se amb un home.»
Amb el traductor Miquel Cabal Guarro veurem com han canviat les muntanyes del Sikhoté-Alín en l’actualitat i coneixerem el context històric en què Vladímir Arséniev hi arribà per cartografiar una geografia llavors en blanc. Amb aquesta missió, el capità de l’exèrcit soviètic participà en nombroses expedicions, on recopilà observacions meteorològiques, inventaris de flora i fauna, objectes etnogràfics, vocabulari vernacle… Amb l’ajuda imponderable del Dersú Uzalà, el guia que en més d’un destret li va salvar la pell
«No havíem fet ni duescentes passes que vam tornar-nos a trobar amb les petjades del tigre. La bèstia ferotge tornava a seguir-nos i altre cop, com abans, en notar que ens hi acostàvem, havia eludit l’encontre. En Dersú s’aturà i, tombant la cara cap al lloc on s’amagava el tigre, cridà amb una veu forta, en la qual vaig percebre certes notes d’indignació:
–Què caminis al darrere? Què necessitis, amba? Què vulguis? Nostre faci camí, teu no molestis. Com caminis al darrere? Potser taigà petita?»
Dersú Uzalà pel país de l’Ussuri és una obra d’innegable valor documental i científic; però, sobretot, és el llibre d’una amistat i un alegat ecologista contra l’explotació indiscriminada de recursos, el decliu d’espècies, l’abús cap als pobles primigenis i l’extinció d’una forma ancestral de vida.
«En Dersú caminava en silenci i s’ho mirava tot amb indiferència. Jo m’entusiasmava amb els paisatges, mentre que ell observava una branqueta trencada a l’alçada de la mà d’una persona i, per la direcció en què s’havia trencat, sabia cap a on es dirigia la persona. Per la frescor del tall establia el temps que feia que havia passat, en determinava el calçat, etc. Quan jo no entenia alguna cosa o manifestava algun dubte, em deia:
–Com teu no ho entenguis, si tants anys caminis per muntanyes?
El que per a mi era incomprensible per a ell era senzill i clar.»
Una obra que Akira Kurosawa va adaptar al cinema —Oscar a la millor pel·lícula estrangera el 1975— i que Miquel Cabal Guarro ha adaptat al còmic amb l’il·lustrador Toni Térmens. Dissabte 7 de desembre tindrem l’opció de participar en la tertúlia havent-se llegit el relat original o la novel·la gràfica (o ambdòs textos, els lectors avançats!). Junts podrem comparar els dos treballs, preguntar-li al Cabal com va seleccionar les escenes que hi apareixen i comentar quines trobem a faltar nosaltres.
Parlarem sobre la complexitat de traduir el lèxic de la taigà, amb conceptes culturals i històrics que ens queden molt allunyats… Voldrem saber quanta ficció hi ha en els fets narrats… Ens preguntarem quin lloc ocupa aquesta història dins la imponent narrativa russa… En suma, bescanviarem impressions, sensacions i sabers, com feien cada nit el capità Arséniev i Dersú Uzalà amb un té a les mans i, en el nostre cas, amb un berenar casolà inspirat en la taigà.
«Ajagut a la vora del foc, admirava els estels. Dersú seia al davant meu i escoltava els sons de la nit. Ell entenia aquells sons. Entenia què mormolava el rierol, què xiuxiuejaven el vent i l’herba seca. Parlàvem del cel, de la lluna, dels estels. M’interessava saber com explicava els fenòmens celestes un home que havia passat tota la vida enmig de la natura, que no tenia el cap ple d’axiomes trets dels llibres. Va resultar que mai no havia rumiat què era el cel o què eren els estels. Ho explicava tot d’una manera sorprenentment senzilla: un estel és un estel; la lluna tothom la veu, per tant no val la pena descriure-la; el cel de dia és blau, de nit és fosc i quan fa mal temps està tapat. Dersú s’estranyava que li preguntés coses que fins i tot una criatura coneix bé.»
Preu d’inscripció a la tertúlia: 10€*
Inclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres
Per assistir a la tertúlia, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.
Si encara no el teniu, podeu encarregar el vostre exemplar o
comprar-lo directament a www.naturallibres.com
També està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús.
MIQUEL CABAL GUARRO (1977) és traductor literari i docent a la Universitat de Barcelona, també forma part del Seminari d’Estudis Eslaus a la Universitat Pompeu Fabra. És membre de la junta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), vicepresident del Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris (CEATL), i ha estat membre i del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona. Llicenciat en Filologia Eslava i doctor en Lingüística, ha publicat una cinquantena de traduccions de narrativa i teatre d’autors com Andrei Platónov, Fiódor Dostoievski, Liudmila Petruixévskaia, Mikhaïl Lérmontov, Serguei Dovlàtov o Marina Tsvetàieva. En l’àmbit acadèmic, ha impartit i imparteix classes en el camp de la lingüística, la traducció i la literatura russa. Va rebre el Premi Vidal Alcover 2014 pel projecte de traducció de Petersburg, d’Andrei Beli, així com del Premi Ciutat de Barcelona 2021 per la traducció de Crim i càstig, de Fiódor Dostoievski (Bernat Metge, 2021). És autor de l’adaptació a còmic de Dersú Uzalà pel país de l’Ussuri, de Vladímir Arséniev, i traductor de l’obra original, que comentarem dissabte 7 de desembre al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres.
VLADÍMIR ARSÉNIEV (1872-1930) fou un explorador, naturalista, cartògraf i escriptor rus. Aficionat des de petit a les novel·les d’aventures i amb un comportant un tant indisciplinat, el 1892 es matricula a l’Escola de Cadets d’Infanteria de Sant Petersburg, on es desperta la seva curiositat per la investigació geogràfica i per l’Orient Llunyà. Un cop graduat, el 1895, és destinat a Polònia i, el 1900, es trasllada per petició pròpia a Vladivostok. Al servei de l’Imperi rus, entre 1902 i 1908 explora la regió del riu Ussuri en tres expedicions principalment a peu, acompanyat per cosacs i guies nadius de Sibèria. És durant aquests viatges que coneix Dersú Uzalà, el caçador gold que retrata a Dersú Uzalà pel país de l’Ussuri. Nomenat Comissari de Minories Ètniques de la República de l’Extrem Orient, mor a l’edat de 57 anys. La seva vídua, Margarita Nikoláievna Arsénieva, va ser arrestada el 1934 per la policia secreta soviètica i condemnada a mort, i la seva filla sentenciada al Gulag.
*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.
Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.