0 artículos - 0.00€
- No hay productos en el carrito
Sobre el evento
Brama poètica: Zuan – Oliver
Amb la poeta Jessica Zuan i la traductora de Mary Oliver, Corina Oproae… I amb beure èpic!
Dissabte 14 de desembre a les 18:00h
Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710
«Em vaig adormir i em vaig despertar
quan un cérvol va ensopegar contra mi.»
La brama és un dels espectacles més fascinants de la natura. Un ritual de desafiaments passionals, desig, follia i afectes… com el que presenciarem dissabte 14 de desembre a NaturaLlibres, enfrontant en l’escenari a dos esperits separats en el temps i l’espai, però lligats per interessos, preocupacions i debilitats similars: Jessica Zuan (1984) i Mary Oliver (1935-2019), encarnada en veu i ànima de la seva traductora al català —i també poeta— Corina Oproae.
«A la riba de l’illa,
on el rocam apunta el llac,
amago el meu nom.
Qui sap,
potser em caldrà un dia?»
Jessica Zuan és una poeta suïssa en romanx, una llengua oficial que només parlen 60.000 persones al cantó de Grischun; és a dir, un idioma parlat per l’1% del país alpí i que compta a la vegada amb cinc variants: el sursilvan, el sutsilvan, el surmiran, el vallader i el puter, utilitzat per 5.400 parlants —entre ells, Zuan.
«i ara heu-me aquí,
fent temps,
segons la dita,
mirant fins que el mirar es torna sentir,
fins que em sento jo mateixa
ocell petit»
Una llengua, el romanx, menuda, però realment enèrgica en la seva literatura, amb escriptores com Jessica Zuan, que ha estat traduïda a l’alemany, el francès, l’italià, castellà, gallec, polonès, romanès, estonià, basc… I tenim Tremolors i escuma en català gràcies a Dolors Udina i Toni Clapés.
«Vida imaginada, has esdevingut riu.»
Dissabte 14 de desembre escoltarem com sona el romanx en uns poemes que beuen de rieres brogents i de gorges que rugeixen, d’Engadina i el seu paisatge. Immens, inacabable, insuperable.
«Oh ¿tens temps
per sortir
només una estona
del teu dia
important i atrafegat
per sentir les caderneres
que s’ajunten
al camp ple de cards […]?»
Uns poemes que demanen ser llegits en veu alta, com a Mary Oliver li agradava. La poeta que cada matí, quan es llevava a l’alba, obria la porta de casa, a Provincetown, Massachusetts, i es quedava allà una bona estona parada, observant el sol mandrós, com s’alçava… fins que li arribaven les paraules.
«Mira’m floriR.»
La poeta que passejava amb un quadern i amagava llapissos al bosc, per quan li agafés la inspiració…
«Caminava a poc a poc i escoltava
les arrels esbojarrades, que creixien i reien, dins la terra molla»
La que porta dins la motxilla a Whitman, a Rumi, a Rilke, a Emerson i a Thoreau, i que té com a mestres l’òliba i el rossinyol.
«Aixeca’t, m’ordena l’àliga.»
La poeta de la contemplació, de la sorpresa sempre renovada, de l’estupor i l’adoració pels misteris de la natura.
«Jo no sé amb certesa el que és una oració.
Però sé prestar atenció
i sé com caure sobre l’herba,
com agenollar-me a l’herba,
com ser beneïda i gandula,
com caminar pel camp,
que és el que porto fent tot el dia.
Digue’m, què més hauria d’haver fet?
No és veritat que tot al final es mor, i massa aviat?
Digue’m, que et proposes fer amb la teva preciosa, salvatge, única, vida?»
La preciosa, salvatge, única vida de Mary Oliver va està marcada per abusos sexuals a la infància, un càncer de pulmó, la mort de la fotògrafa Molly Malone Cook, el seu gran amor —quaranta anys d’amor!
«Estima la tristesa. Ara és teva, i cal
tenir cura del que se’ns ha
donat. […] Perquè pensa,
i si la perdessis? Llavors series
tristesa tu mateixa»
I malgrat la tristesa… malgrat la tristesa per la degradació del planeta…
«Serem coneguts com una cultura que ensenyava i recompensava l’acumulació de possessions, que parlava poc o no gaire sobre la qualitat de vida de la gent (l’altra gent), dels gossos, dels rius. Tot el món, als nostres ulls, diran, era només mercaderia.»
Malgrat les tristes runes del progrés, el goig de l’instant i del quotidià amb què ens consolen tant Mary Oliver com Jessica Zuan.
«Va, gosem ser vulnerables.
Va, gosem ser imprudents.
Va, siguem terribles.
Repetim plegats la pretensió,
perquè no se’ns escapi de les mans:
va, parem taula abans que tot s’hagi escrit.
Va, siguem una vegada més imperfectes.»
Un duel d’afinitats i contrastos que ens servirà per celebrar a Mary Oliver, la poeta més estimada —i llegida— dels Estats Units, i per encomanar-nos l’emoció de sentir a Jessica Zuan recitar.
«No vaig venir a aquest món
per ser consolada.
Vaig venir, com l’ocell roig, per cantar.»
Acompanyarem la trobada amb dues opcions de beure a escollir (fins esgotar existències): infusió o copa de vi inspirada en les poetes contrincants. Quina de les dues guanyarà la brama poètica, Oliver o Zuan, ho decidirà el públic. Feu les vostres apostes i, com diria Baudelaire, embriageu-vos! «De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui. Però embriagueu-vos».
«Benvinguda, embriaguesa,
som uns estels que ningú no sustenta.»
Preu d’inscripció: 7€
Inclou: Assistència a la brama poètica + Beure èpic (infusió o copa de vi) + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres Tremolors i escuma (Jessica Zuan) i Ocell roig (Mary Oliver)
JESSICA ZUAN (Sils Maria, 1984) és poeta en llengua romanx. Nascuda a l’Alta Engadina i resident actualment a Barcelona, és una de les veus més representatives de la poesia suïssa contemporània. El 2017 va publicar el seu primer poemari, L’orizi / La Tempête (edició bilingüe romanx -francès), seguit de Stremblidas e s-chima (edició trilingüe romanx-francès-alemany) i Launa dapavagls. La podem llegir també traduïda al català amb el llibre Tremolors i escuma. Ha estat guardonada amb el Premi de literatura dels Grisons 2024 i amb el Premi Nollegiu 2024 a Barcelona, en la categoria millor poemari traduït al català.
CORINA OPROAE (Transilvania, 1973) és poeta, escriptora i traductora. Va estudiar Filologia Anglesa i Hispànica a Romania, i el 1998 es va establir a Catalunya. Ha publicat els llibres de poemes Mil y una muertes (2016), Intermitencias (2018) i Desde dónde amar (2021). En català ha escrit La mà que tremola (2020), un llibre de reflexió poètica sobre el fet d’escriure en una llengua que no és la materna. També és autora i traductora de La poesía del siglo xx en Rumanía (2022) i La casa limón (2024), Premi Tusquets Editores de Novela. Ha traduït al català i al castellà autors com Marin Sorescu, Lucian Blaga, Gellu Naum, Ana Blandiana (Premi Jordi Domènech de traducció de poesia, 2015), Norman Manea, Tatiana Țîbuleac, Ioan Es. Pop, Angela Marinescu o Mary Oliver.
MARY OLIVER (Maple Heights, 1935-2019) va ser una poeta estatunidenca, guanyadora d’algun dels premis de més prestigi del seu país, com ara el Premi Pulitzer de Poesia amb el llibre American Primitive (1983) o el National Book Award amb New and Selected Poems (1992). Va escriure poesia, narrativa i crítica, i la seva producció poètica va superar la vintena d’obres. Va debutar amb Voyage, and Other Poems el 1963, als vint-i-vuit anys. Els seus darrers llibres de poesia són: Why I Wake Early (2004); Thirst (2006); Swan: Poems and Prose Poems (2010); A Thousand Mornings (2012); Blue Horses (2014); Felicity (2015); Devotions (2017) i Red Bird (2008), el primer llibre que es tradueix en edició bilingüe anglès-català: Ocell Roig.
*Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
El val de descompte té una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.
