
Sobre el evento
Encontres amb l’escurçó
Dissabte 13 de juny a les 19:00h
Amb l’herpetòleg Albert Montori i l’escriptor Albert Masó, autor del llibre Encontres amb l’escurçó. Casos verídics, llegendes i miscel·lània
iiii
Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710
«Tot el que és salvatge desperta, alhora, por i admiració. Però només el coneixement transforma la por en respecte.» HENRY DAVID THOREAU
L’escurçó repta per aquestes muntanyes des de la nit dels temps. Malgrat ésser, de natural, discret i fugisser, ha inoculat un pànic ancestral en la cultura popular. I no és una por irracional: una mossegada seva pot esdevenir fatal. A ningú li fa gràcia d’ensopegar amb un exemplar, però atreu. Atreu de forma virulenta, i dissabte 13 de juny a NaturaLlibres anirem al seu encontre, en una conversa entre l’herpetòleg Albert Montori i l’escriptor Albert Masó, autor del llibre Encontres amb l’escurçó. Casos verídics, llegendes i miscel·lània.
«Picada d’escurçó, no hi és a temps l’extremunció.»
A Catalunya hi viuen dotze espècies autòctones de serp,. sense comptabilitzar la munió que habiten a rondalles, mites i supersticions vernacles.
«Conten que en temps de Mariacastanya, s’encauava en aquest foradot un monstre horrible. La serpota feia guàrdia ajaguda al llarg de la cova, espiant nit i dia cap a fora. Tant aviat com olorava un monjo, un traginer, o qualsevol cap de bestiar, l’enxampava amb la llengua i se’l cruspia a cremadent. La llegenda diu que la serp fou liquidada finalment per un frare del monestir…» PEP COLL
Tal vegada, la serpent més llegendària de totes sia l’escurçó, almenys, dins l’imaginari pirinenc. Adés idolatrat, adés condemnat, respectat i temut ensems, els vipèrids eren símbol de regeneració i guariment, per més que arrosseguin reputació de caràcter malèfic, imputats per la tradició judeocristiana de conxorxa amb el dimoni, doncs podien aparèixer de qualsevol forat, matoll o roc per queixalar vides amb la seva metzina.
I és cert, que els verins dels ofidis són un còctel de tòxics fulminant, que una mossegada fa mal —persones com l’Albert Masó ens ho corroboraran—. Una descàrrega elèctrica que en casos greus pot provocar trastorns del sistema nerviós central, paràlisi muscular, taquicàrdia, dificultat respiratòria, coagulopatia i altres símptomes indesitjables. Però no és menys cert que a l’escurçó no li agrada buscar borina, que només ataca per defensar-se i per caçar, que produir verí li suposa un gran desgast i que no l’acostuma a malbaratar amb humans.
«Diuen que els escurçons no piquen si no se’ls diu res i que només mosseguen si hom els toca o els molesta. Únicament hi ha dos remeis contra la picada de l’escurçó: cremar la part ferida amb una brasa ben roent, o bé, si es pot agafar el mateix escurçó que ha picat, aixafar-lo al morter, fer-ne un cataplasma i posar-lo damunt del mal.» JOAN AMADES
Dissabte 13 juny, Albert Masó i Albert Montori ens subministraran el millor antídot: informació fefaent per conèixer un animal críptic i fascinant, que ens observa amb aquells ulls daurats sense parpellejar. Aprendrem com diferenciar un escurçó pirinenc (Vipera aspis) d’un ibèric (Vipera latasti) i dels colúbrids, on es refugien, quins hàbits i costums practiquen, què mengen, la seva importància vital en l’equilibri ecosistèmic, les amenaces que pateixen… Compartirem experiències i ensurts ofídics… I prendrem nota de com actuar davant d’una mossegada, del que MAI s’ha de fer en cas de picada. Preguntarem com s’ho feien els padrins d’abans aquí al Pallars, sense sèrum antiviperí a mà, quina triaga utilitzaven i com d’efectives podien ser les herbes protectores a l’hora de repel·lir vibres.
«Sigueu prudents com serps.» MATEU 10:16
Preu d’inscripció : 5€*
Inclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en els llibres Encontres amb l’escurçó i Els rèptils dels Països Catalans
ALBERT MASÓ (1976, Sabadell) és enginyer tècnic industrial, muntanyenc i escriptor. Ha ascendit muntanyes arreu de Catalunya i més enllà i amb el seu germà Òscar ha obert més de 410 vies d’escalada. És autor de més d’un centenar d’articles i cinc llibres de temàtica excursionista. Arran d’una dramàtica experiència personal va escriure el seu últim títol publicat fins el moment, Encontres amb l’escurçó.
ALBERT MONTORI (1957, Barcelona) és doctor en Ciències Biològiques per la UB i Catedràtic d’Ensenyament Secundari de CCNN. Ha estat membre de la junta directiva de la Asociación Herpetológica Española (AHE) des del 1989 i fins al 2008. Coeditor i editor de la Revista Española de Herpetología des del 1991 i fins al 2002 i Secretari General de l’AHE des d’octubre de 2002 fins al 2006. Després de treballar al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB en la línia d’herpetologia, ara, ja jubilat, col·labora amb el GRENP i és investigador del CREAC, grup de recerca especialitzat en herpetologia. La seva recerca es centra en l’ecologia i dinàmica de poblacions dels amfibis i els rèptils i en els problemes de conservació com a conseqüència del canvi global, principalment amb el tritó pirinenc (Calotriton asper). Ha publicat nombrosos articles científics i participat en més de quaranta congressos, simposis o trobades nacionals i internacionals. És autor de set llibres de temàtica herpetològica i/o educativa entre els quals destaquen: Atlas d’Amfibis i Rèptils de Catalunya i Andorra (Brau, 1995), Amphibia-Lissamphibia (de la sèrie Fauna Ibérica editat pel MNCCNN de Madrid el 2004), Lista patrón de la herpetofauna española. Conclusiones de nomenclatura y taxonomía para las especies de anfibios y reptiles de España (AHE), El tritó del Montseny i els amfibis i rèptils de la Reserva de la Biosfera del Montseny (Museu de Granollers, 2023) i Els Rèptils dels Països Catalans (Brau, 2023).
*Oferta de descompte amb caducitat 13/06/2026
Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
