Trobades NL. Gilgamesh i el bosc que vam ser

Gilgamesh i el bosc que vam ser

Dissabte 30 d’agost a les 19:00h

Xerrada amb la professora de llengües semítiques Adelina Millet i l’escriptora Mariona Fernández

iiii

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«L’altívol Gilgamesh, perfecte, terrible,
el qui va obrir les vies de les muntanyes,
el qui va excavar pous a la falda dels turons,
el qui va creuar el mar, l’ample oceà, fins on surt el sol…»

Si és a Mesopotàmia on va néixer la civilització humana, també és allà on la destrucció dels boscos va començar, amb la tala desenfrenada d’arbres per construir l’esplendor de les ciutats. D’aquesta devastació mediambiental ret compte l’obra literària més antiga fins el moment coneguda, el Poema de Gilgamesh, escrita en accadi fa uns tres mil vuit-cents anys, i que dissabte 30 d’agost descobrirem amb la seva traductora al català, Adelina Millet, i amb l’escriptora Mariona Fernández, autora de Buranuna. Cançó d’argila.

«¿Per on vas, Gilgamesh? ¿Què busques sense alè?
La vida que tu cerques ja mai la trobaràs.
Quan els déus van crear tota la humanitat,
van decretar la mort, la vida retingueren, 
però a les seves mans la vida es va quedar.
Escolta, Gilgamesh, tingues la panxa plena!
Estigues content sempre, de dia com de nit;
fes gresca cada dia, música i ballaruga! […]
Hauria de ser aquest el destí dels humans.»

La història —o la llegenda— diu que Gilgamesh fora un rei sumeri d’Uruk, «dos terços diví i un terç humà», d’estatura extraordinària —cinc metres seixanta—, que hauria governat de forma més o menys tirànica durant 126 anys (!), obsessionat amb la immortalitat. Una vida eterna que, almenys literàriament, assoliria, doncs les seves gestes encara es segueixen publicant: un poema èpic originat al tercer mileni abans de Crist en la tradició oral, que més endavant es transcriuria sobre tauletes d’argila —centenars de tauletes d’argila (!)—. Un document indestructible que romandria soterrat durant segles. La professora de llengües semítiques Adelina Millet —que l’ha traduit amb Lluís Feliu al català— ens explicarà com va ser el descobriment i la descodificació dels símbols cuneïformes en un text encara parcial, que es completa així com surten a la llum fragments inèdits del relat.

«Pobres mortals que vagaran perduts per un món interpretat.»

Dissabte 30 d’agost farem una lectura eco-crítica del Poema de Gilgamesh a través de passatges i personatges clau a la història. Coneixerem a Enkidu, un ésser salvatge, creat amb argila, que «tot el dia ronda per valls i muntanyes», en perfecta armonia amb la resta d’animals. Fins que cau seduït per l’amor —dues setmanes de sexe desenfrenat—, l’amistat i el món civilitzat, trencant el vincle amb la natura on va néixer, escindit de la terra, com nosaltres, els seus descendents, per sempre.

«intento sense sort que els animals m’acullin. Ja no els fa por aquesta estranya que soc, però una frontera, que sembla lleu i no ho és, ens separa.»

Escoltarem els crits d’Humbaba, el Senyor del bosc de cedres, cruelment assassinat quan talen de forma indiscriminada la massa forestal. Una explotació mediambiental que tindrà en la narració conseqüències fatals.

«No hauríem de tocar res que fos més vell que nosaltres. Peró la paraula oblida i toca, tala, esfondra, incendia, tortura, mata, arrasa.»

Buscarem a Utnapishtim, únic supervivent del diluvi mesopotàmic, que els déus van provocar per tal de regular un creixement poblacional descontrolat. Veurem les influències que el poema sumeri hagi tingut en clàssics posteriors, com la Bíblia, l’Odissea o el Beowulf. Uns versos que han inspirat també a l’escriptora Mariona Fernández a l’hora de continuar el mite amb Buranuna, llibre sensible, poètic i bell, per ajudar-nos a entendre què podem aprendre d’una epopeia mil·lenària com la de Gilgamesh.

«A la cova primigènia vas aprendre la parla que la teva ment i la teva gola, a punt, ja esperaven. En sortir vas veure un bosc diferent, van néixer totes les preguntes, i ja no hi va haver ni hi haurà mai marxa enrere. L’única cosa que pots fer és no allunyar-te de la cova i estar-te al costat de la font. No trair el que allà espera: els naixements perpetus, la sorpresa constant i la immensa pau de no haver de decidir el que ja està decidit.»

Preu d’inscripció: 5€*
Inclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en el Poema de Gilgamesh i en Buranuna

ADELINA MILLET és professora de llengües semítiques, literatura bíblica i literatura comparada a la Universitat de Barcelona. Investigadora i actualment directora de l’Institut del Pròxim Orient Antic, pioner a les excavacions d’universitats espanyoles a Síria durant els anys 2006-2009. Ha publicat i editat diversos textos fonamentals de la literatura mesopotàmica, al català i a l’espanyol; entre ells, el Poema de Gilgamesh, juntament a Lluís Feliu, guardonats amb el Premi Crítica Serra d’Or de Traducció 2023.

MARIONA FERNÁNDEZ cursa estudis de biblioeconomia i de teatre a Barcelona. El seu recorregut professional, però, es dóna al món de l’art, sobretot a la fotografia. Coordina durant més d’una dècada la biennal Primavera Fotogràfica i treballa paral·lelament al Centre d’Art Santa Mònica en la producció d’exposicions. Ja instal·lada a Menorca, el 2010 posa en marxa Talleres islados, cursos al voltant de la literatura i el pensament. Aquest mateix any es publica Hermosa, el capità i les nines russes, un diari de dol per la mort del seu company. El seu darrer llibre és Buranuna. Cançó d’argila, del que ens parlarà dissabte 30 d’agost a NaturaLlibres.

«Ets el que les bèsties veuen.»

Activitat organitzada amb el suport de