Trobades NL. L’Odissea d’Homer: El retorn al terròs. Amb l’hel·lenista i traductor Pau Sabaté

L’Odissea d’Homer: El retorn al terròs

Amb l’hel·lenista i traductor Pau Sabaté

Dissabte 3 d’octubre a les 18:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Deia que havia partit per anar a Dodona a sentir-hi
quin era el voler de Zeus, del roure de copa alterosa:
com tornaria a Ítaca, a aquesta terra tan rica,
després de tant de temps fora…»

Fa més de dos mil anys que les peripècies viscudes per Ulisses en el seu retorn a Ítaca desperten i exciten la imaginació de lectors, poetes i artistes. Però l’Odissea és molt més que aquestes aventures fantàstiques entre ciclops, monstres marins, sirenes, gegants antropòfags, fetilleres, fantasmes, déus enfurismats i nimfes captivadores. L’Odissea és també una epopeia amb aire pagès: dos mil versos sembrats d’horts i enigmes botànics que dissabte 3 d’octubre espigolarem a NaturaLlibres amb l’hel·lenista Pau Sabaté, traductor molt versat que moltíssim va errar per portar-nos la saga homèrica de nou al català.

«És que els cantors de tota la gent damunt de la terra
haurien de rebre honors i respecte, que a ells, i no als altres,
la Musa els ensenya els camins del cant, i n’estima la raça.»

La història és a grans trets coneguda: Odisseu deixa la família per combatre a la guerra de Troia durant deu anys… i es passa onze anys més lluitant per retornar a casa, en un viatge ple d’entrebancs, abocat enmig d’allò que els grecs antics anomenaven physis (φύσις), Mediterrani amunt, Egeu avall, ventat d’una banda a l’altra per elements naturals que controlen divinitats de tarannà imprevisible i canviant, i naufragant de cant en cant en illots solitaris mig encantats, biòtops d’una natura salvatge i exuberant.

«Un bosc espès creixia tot al voltant de la cova,
un bosc de pollancres i verns i xiprers que fan bona flaire,
i s’hi ajocaven un munt d’ocells que estenen les ales,
xots i falcons i corbs marins de llengua allargada
que volten per l’aigua sovint i a les feines del mar es dediquen.»

Amb Pau Sabaté, fondejarem a Ogígia, el paradís on habita la nimfa Calipso. Passarem ràpid pel regne dels Ciclops, gegants que no tenen necessitat de caçar ni de llaurar perquè la Natura els hi proporciona de tot sense l’esforç de treballar —inclosa la carn humana—. Ens cuidarem de tocar cap vaca quan recalem a Trinàcia. Visitarem els conreus del país dels Feacis, amb vinyes i fruiters en producció constant, qualsevulla que sigui l’època de l’any…

«Allà hi creixien uns arbres alts i tots ufanosos,
pereres i magraners i pomeres de fruita lluenta,
figueres de figues molt dolces i un munt d’olivers ufanosos.
De tots aquests arbres no es perd mai el fruit, ni hi ha dia que en falti
mai, ni a l’hivern ni a l’estiu, que n’hi ha tot l’any i a tota hora,
pel buf del vent de ponent, uns neixen i els altres maduren,
pera sobre pera, maçana sobre maçana,
figa sobre figa, i raïm, un carroll sobre l’altre.»

Voldrem saber quines són les plantes narcòtiques que Circe i els hel·lens empraven per alterar la ment i deixar a tota una tripulació en estat d’al·lucinació, convençuts de ser uns porcs. Repassarem espècies llegendàries que investigadors i curiosos porten buscant des de l’Antiguitat, com el fruit inhibidor de desitjos del que s’alimenten els pacífics menjalotus o la misteriosa herba moli.

«Tenia l’arrel negrosa i la flor, com la llet, era blanca,
i els déus en diuen “moli”. Els costa, als homes que moren,
desenterrar-la de soca-rel, però els déus tot ho poden.»

Dissabte 3 d’octubre navegarem entre versos al caprici de Posidó i de Pau Sabaté. I si aconseguim recalar a Ítaca finalment, trobarem al rei Laertes a l’hort desbrossant, en una escena que només hauria pogut imaginar una persona tan hàbil amb l’escriptura com amb l’aixada: fos qui fos Homer, s’estimava els jardins… i s’estimava els gossos també.

«—Jaio, no es pot dir que no sàpigues com es treballa 
un hort, perquè està molt ben cuidat i no hi trobaríem
res del que hi ha plantat, cap figuera, ni cep, ni olivera,
ni cap perera ni erol, en aquest verger, que no cuidis.
I encara et diré una altra cosa però, si us plau, no t’enfadis:
el que no està ben cuidat ets tu, que ja et té la vellesa
trista i vas tan brut i tan mal vestit que fa pena.»

Preu d’inscripció: 5€
Inclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en la compra de l’Odissea traduïda per Pau Sabaté

PAU SABATÉ (1989, Barcelona, 1989) és llicenciat en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona i traductor. Del grec antic, ha traduït, entre d’altres, la Ilíada i l’Odissea al català i una selecció de fragments de Safo al castellà. Del modern, ha traslladat al català L’última temptació de Nikos Kazantzakis i ha revisat la traducció de Joan Sales d’El Crist de nou crucificat, del mateix autor. Pel que fa a la poesia, ha traduït Orientacions i Sol primer d’Odisseas Elitis i Epitafi i Poemes de resistència de Iannis Ritsos. També ha seleccionat i traduït els textos d’El llibre de l’oli, un recull de testimonis grecs i llatins sobre l’oli i l’olivera, i ha versat del llatí al català el llibre segon de les Geòrgiques de Virgili. L’any 2020 va guanyar el Premi Ciutat de Tarragona Vidal Alcover per una traducció en vers dels bucòlics grecs. És secretari de l’Associació Catalana de Neohel·lenistes i col·labora assíduament a la revista Torre dels Vents.

«Soc Odisseu, el fill de Laertes, que els homes en parlen
per tots els enganys i les trampes, i al cel me’n arriba la glòria.
Visc a Ítaca l’assolellada, que té una muntanya,
el Nèrit que sacsa les fulles, molt alta, i té moltes illes
poblades tot al voltant, les unes prop de les altres…»

*Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

El val de descompte amb caducitat 03/10/2026.