Trobades NL. Masanés – Quera: Una conversa pels cims i valls del llenguatge

Masanés – Quera: Una conversa pels cims i valls del llenguatge

Xerrada + Beure toponímic

Amb les escriptores Cristina Masanés i Núria Garcia-Quera

Dissabte 7 de setembre a les 19:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«A casa, les muntanyes formaven part, d’una manera indestriable, del lèxic domèstic, com parents a qui visitàvem de tant en tant. Sobre el terreny, el pare anava desgranant lletanies de noms com si les acabés de descobrir. Vignemale, Balaitus, Posets, Maladeta. Tenia alguna cosa de cerimonial, aquell recitat, de sagrat. Agulles, Trinitats, Ecos, Montgròs…»

El llenguatge són les roques amb les que es forma el paisatge, paraules que al llarg dels anys es repleguen, es deformen, es sedimenten, es fracturen… per crear un lloc comú on viure. Perdre la parla es quedar-se sol a la intempèrie, com li va ocórrer al  pare de l’escriptora Cristina Masanés degut a un vessament cerebral, incapaç d’anomenar les muntanyes que tants cops havia pujat. Ho explica la seva filla al llibre Marxarons. Viatge pels cims i les valls del llenguatge, i dissabte 7 de setembre estarà a NaturaLlibres en conversa amb la filòloga, lingüista i geògrafa experta en toponímia Núria Garcia-Quera.

«No sé si allò que no s’anomena deixa d’existir. El que sí que sé és que, sense noms, el grau de buidor és abismal.» 

Marxarons és un llibre entre mots i muntanyes, sobre l’escalada cognitiva de sisè grau que el pare de l’autora havia de superar per recobrar la parla després d’una afàsia. Aleshores l’home tenia seixanta-set anys, havia après a escriure amb el fred de la guerra, i durant la joventut es va aficionar pels idiomes i per l’alpinisme.

«El pare feia cims, sempre en va fer. Prenia un camí i enfilava amunt, sense mirar enrere. Amunt.»

Un relat conmovedor per recuperar els mots esvaits del pare des dels cims que va enregistrar en un dietari excursionista.

«Pedraforca, muntanya de nom agrari i presència inesquivable. No és difícil conjecturar que li va posar algun pagès de la zona quan removia herba al bestiar i es va donar que aquella figura gegantina que l’acompanyava totes les hores del dia era una rèplica pètria de l’eina de doble punxa que tenia a les mans.»

Preguntarem a la Núria Garcia-Quera sobre aquests tipus de conjectures i sobre les indagacions dutes a terme per a comprendre com era la llengua dels nostres avantpassats a partir dels topònims, fòssils lingüístics d’un parlar antic. Coneixerem el seu treball per descobrir el significat oblidat que els noms geogràfics amaguen i el nou mètode de recerca que ha dissenyat, perquè…

«Viatgers i caminants ho saben: quan no hi ha un terreny fressat, cal obrir-ne un de nou. Com sigui.»

Una metodologia basada en l’estadística, la geografia, la història, la lingüística cognitiva i l’antropologia, considerant el coneixement local dels habitants. Un aspecte que, fins ara, l’acadèmia no havia tingut en compte: que els topònims són un reflex de la percepció sobre l’entorn que els humans tenen.

Però… Què passa quan les coses que tenim al davant (totes) i les persones a qui estimem (també totes) no es poden designar amb cap paraula? Què queda d’un home privat d’alfabet? Els límits del nostre món són els del nostre llenguatge… o els del nostre pensament? Com s’articula la consciència —la veu interior— sense paraules? En quin dialecte parla? Dissabte 7 de setembre indagarem sobre les incògnites del llenguatge humà, allotjat en una regió cerebral on la ciència encara té molts vuitmils verges per conquistar.

«En l’amplitud de valls, coves, fissures, balmes i canals d’aquesta immensa malla vascular que en diem cervell, de la part inferior del lòbul frontal de l’hemisferi esquerre (situat rere i damunt de l’ull esquerre) en depenen funcions bàsiques com la competència verbal i el control de la parla. Ras i curt: en depenen les paraules. Un instant sense rec sanguini i per tant, sense oxigen, i la complexitat del llenguatge, amb tots els seus matisos i giragonses, i amb tot el seu infinit semàntic, es desfa, s’esfuma, se’n va. El món reduït a una qüestió de rec, líquida i estrictament hidràulica.»

Acompanyarem la conversa amb un beure toponímic: les cerveses de La Pica, Monteixo, Tor i Saboredo, a escollir fins exhaurir existències.

«És el que passa amb l’alpinisme, que sempre en vols més, potser perquè això d’enfilar-te allà dalt, en aquella absoluta calma aèria, i anar guanyant alçada amb el teu esforç conté una metàfora que té a veure, d’una manera molt literal, amb la vida mateixa.»

Preu d’inscripció: 7€*
Inclou: Assistència a la xerrada + Beure toponímic + Val del 10% de descompte en la compra de Marxarons i els llibres de Núria Garcia-Quera (Nou viatge al Pirineu, Passes de tardor a l’Himàlaia, A dalt de la Duna Roja, Cartes a l’avi)

CRISTINA MASANÉS (Manresa, 1965) és escriptora. Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona i Màster en Estudis de Gènere per la Universitat de València. Radicada a l’Empordà, ha estat curadora de projectes expositius per a diversos museus. Coŀla­bora amb articles d’opinió, art, divulgació històrica i territori a Sàpiens, Descobrir, Revista de Girona, Alberes i El Temps de les Arts. És autora de dos notables llibres d’assaig biogràfic, Lídia de Cadaqués. Crònica d’un deliri (2001) i Germaine Gargallo: cos, pintura i error (2014). Les seves darreres publicacions són Eroica (2021) i Marxarons. Viatge pels cims i les valls del llenguatge (2024).

La trajectòria de la NÚRIA GARCIA-QUERA ha estat marcada per la geografia i la llengua. D’adolescent ajudava el padrí a la llibreria Quera, especialitzada en muntanya, i de jove va combinar la feina de guarda de refugi amb l’escriptura de novel·les i relats de viatge (Nou viatge al Pirineu, Passes de tardor a l’Himàlaia, A dalt de la Duna Roja, Cartes a l’avi…), articles i reportatges per revistes geogràfiques, guions de còmic i televisió, entre d’altres. Filòloga per estudis, amb un màster de Lingüística i el doctorat en Geografia, ara es dedica a la recerca. A partir d’un mètode estadístic, interdisciplinari i cognitiu, investiga l’etimologia dels topònims opacs.

*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat.

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.