Trobades NL. Pica d’Estats: Una història dels anhels humans. Xerrada + Excursió

Pica d’Estats: Una història dels anhels humans

Xerrada amb beure d’alta muntanya + Excursió

Amb els amants de la muntanya Josep Baqués, Òscar Cadiach i Jan Ballbè

Divendres 13 de setembre a les 19:00h i diumenge 15 de setembre

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«El culte per la bellesa és l’única passió que puja fins als 3.000 metres d’altitud.» HENRY RUSSELL

Hi ha muntanyes que infonen una atracció especial. Degut potser al seu posat portentós, bellament emplaçades en una ubicació geogràfica, amb aquell perfil superb que t’esguarda i et crida i t’exhorta i et reclama des de les alçades, com a símbol dels anhels inefables de l’ésser humà. Una d’aquestes muntanyes especials és la Pica d’Estats, i divendres 13 de setembre a NaturaLlibres coneixerem la història de la nostra fascinació per aquesta bella elevació, en una trobada amb Josep Baqués i Soler, autor del llibre Pica d’Estats. Breu resum històric, en conversa amb l’alpinista Òscar Cadiach i el corredor de trails Jan Ballbè.

«Els Pirineus tenen tres cims de primer ordre, l’ascensió dels quals és tan fàcil, que no m’estranyaria veure algun dia la silueta d’una mula perfilada al seu cim!» HENRY RUSSELL

Situada entre el Pallars Sobirà i l’Arièja, entre els selectes vèrtexs del massís Montcalm, s’alça, sumptuós, el punt més alt de la terra catalana, amb els seus 3.143 metres d’altitud: la Pica d’Estats. Val a dir, però, que en un principi la muntanya no es coneixia amb el nom actual —almenys al vessant lleidatà—, i que la seva posició va anar canviant en el mapa, amb polèmiques sobre la seva situació exacta que els primers exploradors de la serralada —geòlegs, botànics i oficials en missió geodèsica— tractaren de dilucidar.

Divendres 13 de setembre coneixerem com van ser les primeres aproximacions decimonòniques al massís, les cases d’Àreu on solien allotjar-se i els llocs on acostumaven a fer nit abans que el refugi Vallferrera es construís, el 1935. Reviurem les aventures de pirineistes il·lustres i sabrem a qui s’atribueix la primera ascensió a la Pica —allèn d’algun pastor o caçador agosarat que hagi quedat en l’anonimat.

«Unes ràfegues furioses ens van assaltar a la nostra arribada: impossible mantenir-se empeus amb la neu voletejant en remolins espessos. […] Un silenci fúnebre, interromput només pels xiulets de la tempesta, regnava en aquestes solituds desertes; gelava l’ànima del turista, que no sabria viure durant gaire temps en aquests llocs sense trobar-hi la mort.» MAURICE GOURDON

Malgrat les escases ascensions registrades, tot muntanyenc destacat havia de fitxar a la Pica d’Estats: el molt honorable Henri Russell, caminant infatigable que l’any 1864 pujà al sostre de la Vall Ferrera en sis insòlites hores… Henri Brulle, pare del pirineisme de dificultat… Jacint Verdaguer, el primer català que hi hagi constància allà dalt… Lluis Estasen, protagonista de la primera ascensió hivernal (1924)… Pere Gabarró, que, tot desitjant arribar a la Pica sense sortir de Catalunya, va enginyar una ruta alternativa crestejant des del Canalbona.

Molt temps després, l’estiu del 69, hi va pujar Òscar Cadiach amb el grup d’escoltes, i ara s’hi enfila corrent cada dos per tres Jan Ballbè, que va i torna de la Pica en un crono récord d’1 hora i 56 minuts.

«D’on ens ve, en un mot, la passió de les muntanyes? No són elles els símbols més tristos i més eloqüents de la vellesa, de la decrepitud i de la mort? Com analitzar, com comprendre l’encant sempre nou que troba el cor humà, l’orga per excel.lència de la tendresa, a exiliar-se a les geleres, a l’etern hivern i la desolació de les muntanyes en ruïnes, al costat dels llacs fúnebres i dels abismes farcits de llàgrimes de neu, i el més lluny possible dels homes?» HENRY RUSSELL

I amb els relats d’aquells pioners al cap, diumenge 15 de setembre pujarem a buscar els nostres desitjos i quimeres a la Pica d’Estats —«a 3.000 metres per sobre de les preocupacions, les tristeses i les cadenes imposades per la tirania del món»—, en una excursió amb opció de dues modalitats: ascensió naturalista amb la col·laboració del Parc Natural de l’Alt Pirineu o ascensió lleugera amb el corredor i guia de muntanya Jan Ballbè. Amb possibilitat de dormir la nit de dissabte al refugi Vallferrera.

Preu d’inscripció a la xerrada: 5€
Inclou: Assistència a la xerrada + Beure d’Estats (a escollir entre cervesa La Pica o infusió d’alta muntanya) + Val del 10% de descompte en la compra del llibre Pica d’Estats. Breu resum històric

FITXA TÈCNICA DE L’EXCURSIÓ

• Recorregut: Itinerari clàssic sortint del refugi Vallferrera i passant pel port de Sotllo i el coll de Riufred
• Distància: 18,6km
• Desnivell: 1.570m
• Temps estimat: 10h (grup tranquil naturalista) / 5-6h (grup ràpid i lleuger)
• Dificultat: Molt exigent (contactar amb NaturaLlibres per dubtes sobre el nivell)
• Material recomanat: Motxilla de trekking (20-30l), calçat còmode i apte per terreny d’alta muntanya (preferiblement canya mitja-alta),  bastons, roba còmoda per fer esport, impermeable paravent, roba d’abric (guants, jaqueta, tubular), manta tèrmica, menjar calòric per aguantar el dia (possibilitat de pícnic del refugi), protecció solar (crema, ulleres, gorra), telèfon mòbil, hidratació mínima d’1 litre
• Requisits indispensables: Ganes de disfrutar
• Màxim de participants per grup: 8 persones
• Preu d’inscripció: 20€
• Per nit opcional al refugi Vallferrera: Consultar tarifes

«Al cim de les muntanyes hi ha tota la distància que separa el plaer de la felicitat.» HENRY RUSSELL

JOSEP BAQUÉS I SOLER (Ripollet, 1957) és amant de la muntanya en totes les seves vessants i facetes. L’any 1976 inicia l’aprenentatge de l’ofici de guarda al refugi Ernest Mallafré, que perllongarà durant cinc anys. El 1979 comença a treballar com a guia de muntanya. Buscant llocs més alts i menys humanitzats, el 1982 es traslada al veí refugi de Colomers, on sumarà 41 anys d’ofici. Finalment, després de 46 anys com a guarda i guia de muntanya, es jubila com a profesional de la muntanya aquest 2024. Ha publicat articles a revistes de muntanya de Catalunya, Espanya i França, i els llibres: Les Raquetes de neu (1997), El Refugi de Colomers (2002), Els Encantats 100 anys d’Història (2004), Les Muntanyes d’Aran i el Pirineisme (2010) i Pica d’Estats. Breu resum històric (2024).

ÒSCAR CADIACH (Barcelona, 1952) va començar a practicar l’escalada en roca als 14 anys, i amb 22 ja era instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya. És tècnic superior d’esports de muntanya i guia d’alta muntanya UIAGM. Porta des dels anys 80 pujant vuitmils a l’Himàlaia i altres cims de dificultat com el Thalai Sagar (6904 m), el Tàrraco Kangri (6200 m), el Palung Ri (7007m), el Broad Peak Nord (7600m) en solitari o el Gasherbrum I Sud (7069 m), amb nova ruta Borges Pi. Abans de tot això, però, de ben jovenet es va enfilar a la Pica d’Estats.

JAN BALLBÈ PARÉS (Ullastrell, 2003) és amant de la muntanya, dels reptes i l’aventura. Súper enamorat del Pirineu, marxa d’Ullastrell al Pallars i comença a treballar al refugi de Vallferrera, on porta ja tres estius, camp base ideal per donar ales a la seva passió pirinenca, sempre corrent al darrera de noves metes. Les últimes d’elles, completar la Porta del Cel en 10 hores 51 minuts o pujar i baixar de la Pica d’Estats en 1 hora i 56 minuts.

*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat.

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

Amb la col·laboració de