Trobades NL. Món de molsa: Jornada briòfita

Món de molsa: Jornada briòfita

Sortida al bosc + Xerrada i cafè a NaturaLlibres

Amb els briòlegs Miquel Jover, Alba Martín, Paco Lloret… i amb el llibre de Robin Wall Kimmerer Reserva de musgo

Dissabte 18 de maig

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Poco a poco, arrodillada sobre los arbustos y con la nariz pegada al tocón, empezaba a pensar como un musgo.»

És la més primitiva de les plantes terrestres. Diminuta, sense arrels ni flors ni fruits ni llavors, dissenyada per sobreviure en el més hostil dels entorns. La molsa és tot un món en miniatura que dissabte 18 de maig explorarem a NaturaLlibres, per aprendre de la seva vida elegantment senzilla en una jornada briòfita al bosc, amb el llibre Reserva de musgo de Robin Wall Kimmerer i amb els biòlegs especialistes Miquel Jover, Alba Martín i Paco Lloret.

«Si los bosques pronunciaran oraciones, sospecho que irían dirigidas a los musgos.»

Experts en adaptar-se als canvis, els briòfits són resistents a la contaminació i immunes a la deshidratació: poden perdre fins al 98% de la seva humitat i, a la frontera entre la vida i la mort, recuperar-se de forma immediata en contacte amb l’aigua. Com ho aconsegueixen continua sent un cert misteri per a la ciència… Però així han sobreviscut a quasi tots els éssers vius que fa 400 milions d’anys poblaven la Terra, duent una existència menuda i resilient, que aporta més del que extreu al medi ambient.

Dissabte 18 de maig descobrirem els prodigis d’aquest ésser i veurem com d’essencial és la molsa al bosc pel seu funcionament, generant un microclima del qual traiem profit totes les altres espècies.

«Aprender a ver el musgo se asemeja más a escuchar que a mirar. Se trata de mirar primero, pero con el tipo de intensidad que también usamos cuando escuchamos un sonido muy pequeño.»

Ajupits al seu nivell, comprovarem que cada brot de molsa és com un arbre en miniatura. Una mena de bosc ric en biodiversitat, poblat per àcars, tardígrads, nematodes i tot tipus d’invertebrats microscòpics; alguns hi pasturen, d’altres són depredadors i d’altres paràsits.

«La observación de los musgos contribuye a que el conocimiento del bosque sea más profundo e íntimo.»

Coneixerem les espècies de briòfites que tenim al Parc Natural de l’Alt Pirineu i n’aprendrem alguns dels seus noms, perquè…

«Es una señal de respeto llamar a una criatura por su nombre y una falta de respeto ignorarlo. Las palabras y los nombres son la forma en que los humanos construimos las relaciones, no solo entre nosotros, también con las plantas.»

Demanarem permís a la molsa per agafar-ne alguna mostra i examinar-la en detall sota l’augment d’una lupa a NaturaLlibres, on també parlarem de l’ús que es donava als briòfits antigament, com aïllant per folrar botes, mayoples… o en panyals i compreses per a les dones.

«Linnaeus, el padre de la taxonomía botánica moderna, cuenta que, mientras viajaba con los pueblos indígenas samis, de Laponia, dormía en una cama portable, hecha de musgos de pelo, o Polytrichum. Se decía que un cojín hecho de Hypnum podia generar sueños especiales en la persona que apoyaba la cabeza en él. De hecho, el nombre del género Hypnum hace referencia a la suerte de trance que provocan.»

Entendrem així perquè la molsa van fascinar a una pionera com Creu Casas, una científica de primera categoria, considerada la introductora de la briologia a Catalunya i a Espanya. Nascuda el 1913, esdevingué la primera catedràtica de Botànica per la Universitat Autònoma de Barcelona, va engegar un herbari de briòfits que actualment reuneix més de 60.000 mostres, va descobrir espècies —algunes de les quals porten el seu nom per a reconèixer-ne el mèrit— i dissabte 18 de maig li retrem homenatge recordant la seva tasca amb algú que la va conèixer bé, com és l’ecòleg Paco Lloret.

«Me aferro a la idea de que, pronto, alguien encontrará valor en la autocontención, la humildad para vivir como los musgos. Ese día, cuando nos levantemos para dar las gracias al bosque, tal vez oigamos un eco, una voz que nos contesta. La del bosque, que da las gracias a la gente.»

RESUM DE LA JORNADA

• 10:00h. Recepció al punt de trobada
• 14:00h. Picnic al Pla de la Selva (cada participant ha de dur el seu dinar)
• 17:00h. Xerrada + Cafè/infusió amb pastes casolanes

Preu d’inscripció: 7€
Inclou: Sortida de camp + Xerrada amb consumició a La Xurreta Cafè + 10% de descompte en el llibre Reserva de musgo

MIQUEL JOVER és doctor en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona, on actualment imparteix classes de botànica. La seva tesi doctoral tracta sobre la interacció de la flora i fauna mediterrània amb una espècie de molsa exòtica. A més de la seva feina de professor, actualment s’encarrega del seguiment de l’estat de conservació d’algunes espècies de briòfits amenaçats i es dedica a estudiar la diversitat de briòfits de diversos espais naturals de Catalunya, entre els quals, el Parc Natural de l’Alt Pirineu.

ALBA MARTÍN és graduada en Biologia per la Universitat de Barcelona i amb un màster d’Ecologia Terrestre de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va realitzar el Treball de Fi de Grau a l’herbari BC IBB-CSIC, amb la brioteca, on posteriorment va començar a treballar-hi com a documentalista. És tècnica del projecte Elemental Stoichiometry to understand Biodiversity-Ecosystem Functioning relationships: ES-BEF juntament amb l’investigador Marcos Fernandez Martinez, amb qui va realitzar el TFM estudiant els canvis isotòpics dels briòfits en resposta a la contaminació per nitrogen, i amb qui continua treballant actualment al projecte Elemental Diversity and Macroecology (EDM).

PACO LLORET és catedràtic d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals). Amb una tesi doctoral dedicada a la molsa, les seves investigacions es centren en l’estudi de l’estructura, el funcionament i la dinàmica dels boscos en relació amb diferents fonts de pertorbacions causades per l’home, com ara el canvi climàtic, els incendis i les invasions d’espècies exòtiques. És autor del llibre La muerte de los bosques i escriu el bloc Festina Lente, on comparteix les seves idees, preocupacions i esperances sobre el medi ambient i l’ésser humà: «He passat la meva vida estudiant la vegetació, mesurant com canvia amb el temps, intentant entendre-la. M’atreuen aquestes estructures vives que s’aixequen del terra, que estenen a l’aire les seves làmines verdes, que de sobte exploten en formes i colors. Em fascina veure com es repeteixen els contorns de fulles i flors, alhora que apareixen al seu costat nous patrons. Entendre perquè passa tot això m’apassiona».

ROBIN WALL KIMMERER és mare, científica i membre activa de la nació de ciutadans potawatomi. Coneguda a casa nostra com l’autora de l’exitós Trenes d’herba dolça, El seu primer llibre, Gathering Moss (Reserva de musgo), va rebre la John Burroughs Medal per a narrativa destacada sobre la natura. Viu a l’estat de Nova York, on és professora distingida de Biologia Mediambiental a la State University of New York, i és la fundadora i directora del centre per als pobles natius i el medi ambient.

*Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

El val de descompte té una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.