Trobades NL. Per ser tan blanca: Del Nanga Parbat a l’Eiger. Xerrada i projecció amb els alpinistes Edu Sallent i Quim Bretcha

Per ser tan blanca: Del Nanga Parbat a l’Eiger

Xerrada i projecció amb l’alpinista Edu Sallent i el seu amic de muntanyes Quim Bretcha

Dissabte 13 de maig a les 19:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Cada vegada el terreny es fa més dur… Els batecs del meu cor s’han accelerat… Sento el cim a prop… Poso els peus damunt d’una esmolada i aèria aresta… És blanca, molt blanca…»

Diu l’Edu Sallent que la neu de la muntanya, «com que és tan blanca», ens permet somiar desperts. Per això ell s’hi ha passat la vida, a la muntanya. Escalant, esquiant, passejant, tant se val com… si l’escalfor d’un amic va amb ell.

«Quan t’encordes amb algú, el lligam queda per sempre.»

Dissabte 13 de maig el seu col·lega Quim Bretcha l’acompanyarà a NaturaLlibres, en unes #TrobadesNL que seran una excusa més per parlar d’aventures, rutes i cims, d’addiccions i passions, d’amistat, de vida, mort i resurrecció, amb l’autor de llibres colpidors com Mentre hi hagi llum o Per ser tan blanca. Del Nanga Parbat a l’Eiger.

«Què perseguim? Què volem aconseguir? Què és el que importa? Són preguntes que cada vegada se’m fan més complexes de respondre’m a mi mateix. Però sí que hi ha una opció, una visió i una realitat que ara entenc més que mai: cap muntanya, per gran i bonica que sigui, per mítica i difícil, no es mereix la vida d’un company.»

EDU SALLENT va néixer als Hostalets de Balenyà (Barcelona) el 1971. Ben aviat comença a la muntanya de la mà del seu pare. Als setze anys realitza les primeres escalades i ascensions al Pirineu i a Montserrat. Segueixen els Alps (Corredor Jager al Mont Blanc de Tacul, Cervino, Mont Blanc a l’hivern amb esquís), els Andes (el pic sud de l’Huayna Potosí per la via dels francesos, Alpamayo Chico i Gran Condoriri per la cara sud, Cotopaxi) i finalment l’Himàlaia, on escala el Nanga Parbat el 1997 i intenta l’Ama Dablam el 2001. A l’estiu del 2002 realitza una escalada de l’Eiger per l’aresta Mittellegi. Avui viu a Catalunya i practica assíduament l’alpinisme, l´escalada en roca i en gel i l´esquí de muntanya. És autor de Per ser tan blanca, Mentre hi hagi llum, Aquell vol de papallones, Cels de safir i El camí dels estels. Títols que han commugut ja a milers de lectors, on l’important no és la consecució d’una meta sinó els sentiments i les emocions.

«Sento descans, és el final, som dalt del cim.
Sento pau, doncs les formes amables del núvol me n’omplen.
Sento neguit, de no saber què vindrà després de tot això.
Sento tristor, ja que intueixo el final.
Sento eufòria, estem tots tres junts.
Sento ingravidesa, tinc la sensació de què aquest núvol és real.
Sento felicitat, de seguir compartint, encara que sigui per darrera vegada.
Sento alegria, de veure com brillen els ulls dels tres.
Sento impotència, de veure que som tan bon equip i que tot s’acaba.»