Trobades NL. Vaques. Històries d’una veterinària rural: Xerrada + Tast de formatges

Vaques. Històries d’una veterinària rural

Xerrada + Tast de formatges de vaca artesanals

Amb l’autora i veterinària Imma Puigcorbé i amb la vaquera Victòria Pascual

Dissabte 27 d’abril a les 18:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Les vaqueres es fan amb el temps i el guany de l’experiència, però la passió per aquests animals ve de dins, es porta a la sang. Només qui estima aquesta feina sap que hi hauran dies de setze hores i dies que hauràs de renunciar a àpats i a celebracions, dies que et trobaràs malament i elles t’esperaran per menjar i perquè les munyis…»

La feina de vaquer i de pagès no entén de caps de setmana ni festius. Tampoc la d’una veterinària rural com l’Imma Puigcorbé, que dissabte 27 d’abril estarà a NaturaLlibres amb el seu llibre Vaques. Històries d’una veterinària rural, en conversa amb la ramadera Victòria Pascual… i tots els que us sumeu a la vacada! Una trobada que acompanyarem amb tast de formatges elaborats de forma artesanal gràcies a vaques de diferents comarques catalanes.

«Sempre dic que el caràcter de les vaques va en funció del caràcter del ramader. Probablement podríem conèixer un ramader passant uns minuts amb les seves vaques i veient com interactuen amb nosaltres. Vaqueres i vaquers nerviosos, vaques esbojarrades.»

Les persones que treballen amb animals tenen un do, i el de l’Imma Puigcorbé és un do per les vaques, la gran passió d’aquesta veterinària amb cor de pagesa. I no és estrany, sent nascuda entre bèsties… Dissabte 27 d’abril coneixerem com és el dia a dia de la seva professió, amb històries que traspuen tendresa, alegria i amor, però també impotència i dolor, olor a sang, fetge i pixum.

«És difícil entendre el lligam que tenim amb aquests animals, però la ramaderia és això: entregues cos i ànima a un ofici ancestral i molt lligat i cada dia hi has de ser per cuidar uns animals que depenen totalment de tu. I sí, alguns acabaran alimentant-nos, però els estimes i pateixes per ells.»

Des de cesàries i parts complicats a vedells amb dos caps o el risc d’anestesiar a una vaca per a la integritat humana… les anècdotes d’aquesta veterinària rural ens serviran per descobrir el caràcter i les peculiaritats d’un remugant fascinant.

«Quan tenen el quall desplaçat, les vaques fan una cara peculiar, cara de quall que dic jo. Tenen els ulls ensorrats, la mirada trista, les orelles caigudes i una actitud poc vital, semblen distretes, com si estiguessin a la lluna. Amb els anys, molts qualls els diagnostiques abans d’auscultar la vaca: la seva cara les delata. Arribes a la granja, els veus la cara i ho saps. I no, no et sols equivocar gaire.»

Parlarem de races autòctones com la bruna pirinenca, els millor animals per gestionar les pastures…

«Les vaques a muntanya, encara que hi hagi diversos ramats, no es solen separar ni barrejar a excepció dels mascles, perquè les hormones els fan perdre la xaveta i les baralles poden acabar amb un o uns quants animals convalescents…»

I parlarem dels guardians de bèsties, camps i muntanyes, de la gent que conrea la terra per alimentar-nos a tots. D’un saber fer que perilla i es perdria si no fos per la feina de ramaderes com la Victòria Pascual, pagesa de 28 anys al capdavant d’una granja familiar a Malpàs. Amb elles veurem com han canviat els temps, xerrarem de quan els padrins munyien a la quadra ajaguts en un escambell, de quan les lleteres d’alumini no eren paraigüers… I pensarem també com hauria de canviar aquest nostre temps, perquè, malgrat els mitjans de comunicació ja no parlin de revolta pagesa, els problemes del sector primari continuen.

«Gran part d’aquesta feina se sosté per l’amor i la bona voluntat que ens empenyen a seguir dia rere dia. Però és clar que no es pot viure només d’amor i bona voluntat… Els ramaders i ramaderes s’han de guanyar la vida, perquè l’amor i la bona voluntat no paga factures en aquest món global. Però cuidar animals sense passió és com qui llegeix i no comprèn el que llegeix, és com qui treballa comptant els dies que li falten per fer vacances, és com qui menja amb el nas tapat i no nota el gust… I és que ser vaquer i vaquera sense vocació és un calvari.»

Acompanyarem la trobada amb un tast de formatges de vaca artesanals procedents de diferents punts de la geografia catalana, amb un beure a la carta a triar.

Preu d’inscripció: 7€
Inclou: Assistència a la xerrada + Tast de formatges artesanals amb beure a la carta + Val del 10% de descompte en el llibre Vaques. Històries d’una veterinària rural

«Feta a bosc, parida a marges», IMMA PUIGCORBÉ va néixer el 1988 a les Llosses (el Ripollès). És graduada en Ciència i Salut Animal per la Universitat de Lleida i en Veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona. Filla de pagesos, pagesa i veterinària rural, actualment viu a Begudà (la Garrotxa), on juntament amb la seva parella fan de pagesos a la masia de la Canova del Puig, i també exerceix de veterinària rural a la zona. La seva passió per les vaques i la vida a pagès és ben coneguda a les xarxes socials, on mostra el seu dia a dia i defensa fermament un model de pagesia familiar arrelada al territori.

«Som gent crescuda a la terra i de la terra, amb les bèsties i de les bèsties, i en aquesta simbiosi constant de jo et dono i tu em dones hem trobat el sentit de la nostra vida, hem après a estimar el que fem i a viure dia a dia empenyent a les nits i deixant-nos portar quan el sol brilla, sense forçar, agraint tot el que vivim, perquè no hi ha ningú més afortunat que aquell que troba, algun dia, el seu propòsit en aquesta vida. I jo, ésser estrany, cor de pagesa i cap de veterinària, penso, gairebé sense dubtar-ho, que l’he trobat..»

VICTÒRIA PASCUAL és pagesa a Malpàs, un poblet petit de l’Alta Ribagorça. Criada entre vaques, amb 28 anys es troba al capdavant de la granja familiar en extensiu. Les seves són vaques brunes del Pirineu que mengen tot de casa i fan la transhumància cap a Baqueira Beret, on estiuegen. A banda, té deu cabres que li ajuden a netejar terreny i ara ha començat un projecte d’apicultura des de zero, amb 25 caixes d’abelles per a la producció i venda directa de mel.

*Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

El val de descompte té una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.