Correspondencia inédita en castellano de la Premio Nobel, Wisława Szymborska, con su gran amor, Kornel FilipowiczEscribe si vendrás es una recopilación de la correspondencia que durante casi veinte años se cruzaron los escritores Wisława Szymborskay Kornel Filipowicz, quienes mantuvieron una…
El universo poético de Albarrán Cabrera nos invita a sumergirnos en la naturaleza, en la tierra de los árboles. El tiempo, la memoria y la belleza de lo efímero son temas que recorren su obra. El conjunto de la serie…
Antonia Pozzi (1912-1938) era, segons Eugenio Montale, l?única escriptora italiana mereixedora del títol de «poeta». De fet, aquest premi Nobel va contribuir al seu reconeixement en firmar el pròleg de l?edició pòstuma de 159 poemes publicats el 1948 per Mondadori….
La mesa de madera de mi alcoba nunca ha echado raíces, pero guarda en su vetas el temblor de los pájaros. Ninguna voz es dueña de sí misma, toda voz es reflejo de otra voz, toda palabra, refracción de la…
Aquest volum recull dos llibres de poemes de la mallorquina Maria Antònia Salvà, la primera dona reconeguda com a poeta en llengua catalana en el segle XX i que va obrir camí a altres grans escriptores i reivindicada avui per…
Esta negra mala herba és una celebració de la fecunditat del buit en tots els seus vessants. El buit, especialment a Occident, ha estat tradicionalment associat a idees negatives: fi, absència, mort. Lluny d’aquest pensament dualista, en aquest poemari buit…
Estampida es va publicar el 2008. Seguint el ritme de la fuga desesperada del canvi climàtic, la disrupció social, les nostres noves migracions massives, lluita per reimaginar un present habitable, un ara, en què podríem aguantar, cautelosos, impertinents, sempre inventius,…
Este estuche reúne sesenta y cinco poemas de la premio Nobel polaca escritos a lo largo de medio siglo en los que podemos ver la evolución desde sus versos escritos en 1944 hasta los recogidos en (1993). «Algo único que…
El sol s?agenolla a la brasa del cel.Després del foc vindrà la creui les cendres que alleten la mar.Que grisa l?aigua de la tarda, que fort el silenci.Que gràvida la claror quan deixa d?existir, quanta calma amainada.Ara respiren els baladres…
Al pròleg del primer llibre d’Albert Roig, Córrer la taronja, aparegut el 1989, Blai Bonet deia que «l’Infinit» d’aquell jove poeta, i «català fondo», era «fer la casa que no tenia, la seva casa d’existència i la seva casa de…
